Barcelona commemora els 50 anys de la Unión Militar Democrática, la dissidència militar contra Franco : Servei de Premsa

Barcelona commemora els 50 anys de la Unión Militar Democrática, la dissidència militar contra Franco

21/11/2024



Temps estimat de lectura: 5 minuts

Aquest vespre, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona s’ha fet un acte d’homenatge  als 50 anys de la Unión Militar Democrática (UMD), l’organització que va ser la dissidència militar contra Franco. L’homenatge també s’ha impulsat des del Centre d’Estudis de Dictadures i Democràcies de la UAB.

 

 

Tot i la seva curta existència, entre l’1 de setembre del 1974 i el 26 de juny del 1977, la Unión Militar Democrática (UMD) va constituir un motiu de gran preocupació per a les autoritats franquistes. La seva creació, inspirada per l’exemple del Movimento das Forças Armadas (MFA) portuguès —principal artífex de la Revolució dels Clavells, del 25 d’abril del 1974—, va evidenciar l’existència d’una esquerda interna dins d’un dels pilars fonamentals del règim franquista: les seves forces armades. Bona part dels militars dissidents van ser detinguts i represaliats per la dictadura en un consell de guerra amb condemnes de presó i separació del servei, ja en democràcia, se’ls va amnistiar, però no se’ls hi va permetre fer carrera militar.

Cinquanta anys després però, Barcelona vol reconèixer la contribució de la UMD a la lluita contra la dictadura. En l’acte d’avui s’ha homenatjat i reconegut la tasca dels militars demòcrates que van contribuir a l’erosió de la legitimitat del franquisme i, en conjunció amb l’enorme mobilització social desplegada un cop mort Franco, a impedir la materialització dels projectes continuistes de l’elit política procedent de la dictadura.

Entre els fundadors de l’organització van destacar militars destinats a la nostra ciutat: concretament, nou dels dotze participants en l’assemblea fundacional que es va celebrar a Barcelona, clandestinament, els dies 31 d’agost i 1 de setembre del 1974.

 

 

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni ha subratllat la necessitat de reconèixer la tasca d’uns homes que el 1974, en un moment de bunquerització del règim, constitueixen una associació de militars per promoure la democratització del país “arriscant la seva vida i les seves carreres per a fer possible la democràcia a Espanya.” El seu llegat és avui “un exemple per tots nosaltres; la democràcia no s’ha de donar mai per descomptada. S’ha de seguir defensant. Des de les institucions i des de la societat civil.”  ha reblat l’alcalde.

Durant l’acte han intervingut dos dels militars protagonistes d’aquella dissidència, Enrique López Amor i Xosé Fortes, que han volgut compartir el reconeixement amb els militars compromesos durant aquest moment històric, tant de la UMD com els que van acompanyar aquest moviment democratitzador de les forces armades.

Han assistit a l’acte també José Julve i familiars de Juli Busquets, Jose Luis Díez Gimbernat, Enrique López i de Ruiz Nicolau, entre altres.

 

La dissidència militar que va començar a Barcelona

A les acaballes dels anys seixanta, l’antifranquisme va anar guanyant protagonisme. Especialment efectiva es va mostrar l’aposta per la mobilització social, que va donar peu al sorgiment i consolidació dels moviments estudiantil, obrer i veïnal. La força que, amb el pas dels anys, van adquirir les protestes va fer aflorar les divisions en el si de l’elit política del règim. Des de llavors i fins a la mort de Franco, les mostres de dissentiment no únicament es van fer més contundents, sinó que van estendre’s a sectors socials que fins aquells moments s’havien mantingut al marge de la dinàmica de contestació. Tal era la deslegitimació social de la dictadura que, fins i tot en el si de l’Església i de les forces armades, va aflorar una dissidència interna.

La fundació de la UMD, l’estiu del 1974, s’inscriu en aquest context d’aparició d’esquerdes al cor dels fonaments del poder franquista. Els seus integrants, majoritàriament militars amb estudis universitaris, van viure a les facultats de l’època un ambient d’obertura intel·lectual i política que contrastava amb el context tancat i reaccionari predominant a les forces armades. Altres factors van contribuir a la seva evolució cap a l’antifranquisme: la identificació amb les organitzacions catòliques de base amb inquietuds socials; la participació en activitats de voluntariat de suport a la comunitat; el rebuig a la instrumentalització política que la dictadura feia de les forces armades —en contra dels desitjos de llibertats de bona part de la població— o la influència d’entorns familiars amb antecedents republicans o relacionats amb els cercles de l’oposició. D’aquest ferment va sorgir la UMD, impulsada principalment per Juli Busquets i Luis Otero, dues setmanes després d’un viatge conjunt a Lisboa, on van conèixer de primera mà la revolució portuguesa que els inspirava.

A partir d’aquest moment, comença el procés d’extensió de l’organització, que a poc a poc s’organitza en assemblees locals i regionals. Ben aviat, la repressió s’abat sobre els seus membres. Les detencions comencen el febrer del 1975, són arrestats i posteriorment empresonats, Juli Busquets i José Julve. Més endavant, també són detinguts altres nou integrants de la UMD, altres fugen a l’exili. La militància als quarters creix de manera molt sensible i l’existència de l’organització es dona a conèixer a la premsa espanyola i internacional.

Contra els detinguts s’obre la causa 250/75 que porta al consell de guerra contra els encausats en aquell procés. El judici, celebrat a Hoyo de Manzanares els dies 8 i 9 de març del 1976, els imposa penes que van dels dos anys i sis mesos als vuit anys de presó pel delicte de «conspiració per a la rebel·lió». Tots ells, a més, són separats del servei. L’exclusió de les forces armades dels condemnats en el procés va afectar Luis Otero, Fermín Ibarra, Restituto Valero, Manuel Fernández Lago, Xosé Fortes, Fernando Reinlein, Jesús Martín-Consuegra, José Ignacio Domínguez i Antonio Herreros.

Malgrat que es beneficiaran del Reial Decret llei sobre Amnistia, de 30 de juliol del 1976, i posteriorment de la pròpia Llei d’Amnistia, de 15 d’octubre del 1977, totes dues normes els mantindran exclosos de les forces armades.

L’ última assemblea nacional de l’organització es va celebrar a Esplugues de Llobregat el 26 de juny de 1977, tan sols onze dies després de les eleccions generals del 15 de juny —els primers comicis pluripartidistes des dels de febrer del 1936—, aquella última reunió dels militars demòcrates va donar per assolit el seu principal objectiu, la democratització del país. La UMD quedava dissolta. Dos dels seus membres, Carlos Sanjuán i Juli Busquets, havien deixat l’organització en el mes d’abril per fer el pas a la política; tots dos serien elegits diputats.





Paraules clau
Unión Militar Democrática/