Servei de Premsa
06/01/2025
Barcelona impulsa en el marc del Pla Endreça noves mesures de conscienciació ciutadana per reduir la sobrealimentació de coloms
11/12/2024
Temps estimat de lectura: 5 minuts
- L’Ajuntament de Barcelona, a través dels Serveis de Drets dels Animals, fa una crida a no alimentar els coloms i impulsa noves actuacions als carrers amb informadors i informadores a les zones amb més concentració d’aquestes aus per dissuadir als alimentadors regulars
- A partir d’un estudi fet durant aquest 2024 a les zones amb més queixes ciutadanes s’ha constatat la presència de 236 grans alimentadors i alimentadores de coloms i s’ha fet un treball transversal per impulsar, amb el suport d’equips de Serveis Socials, intervencions continuades de conscienciació i informació activa
- Aquestes actuacions s’emmarquen en el Pla Endreça amb l’objectiu d’una millora de la convivència, reduint les molèsties ocasionades per la presència continuada o massiva de coloms i poder garantir un correcte manteniment de l’espai públic
- L’estratègia que s’està treballant en el control dels coloms a la ciutat també inclou el control ètic de la població mitjançant mètodes anticonceptius amb nicarbazina i la limitació i eliminació de les zones de repòs i nidificació
L’Ajuntament de Barcelona intensificarà en el marc del Pla Endreça les actuacions sobre el territori per reduir o eliminar l’aliment antropogènic, és a dir, aquell aliment que les persones proporcionen als coloms. L’abundància d’aliment suposa un nombre més elevat de postes i comporta un augment de la població més enllà del que es considera adient la ciutat.
Així, es calcula que la presència d’alimentadors pot arribar a triplicar o quadruplicar el nombre de coloms en moments puntuals en determinats espais. La superpoblació suposa estrès per les aus per amuntegament o possibles baralles així com facilita la transmissió de malalties. A més, alimentar als coloms fa que sovint quedin restes de menjar escampats als carrers, generant brutícia i afavorint la presència d’insectes o múrids.
Per tal de conscienciar sobre la necessitat de canviar aquestes hàbits durant el mes de desembre està en marxa una campanya de sensibilització i informació en tots els districtes de la ciutat. Quatre parelles d’informadors es desplacen de dilluns a diumenge per prop de 40 espais on s’hi han detectat problemes de civisme.
A més, entre els mesos de maig i octubre d’aquest any ja es va portar a terme a través dels Serveis de Drets dels Animals i de Gestió de Conflictes una campanya de sensibilització en un total de 251 espais de la ciutat per la presència puntual de coloms causada per l’actuació d’alimentadors. Es va constatar la presència d’un total de 236 alimentadors i alimentadores i es va impulsar una acció continuada de conscienciació a través d’equips d’informadors i d’informadores (del Programa Integral de Contractació de Barcelona Activa) amb l’acompanyament de tècnics del servei de gestió de conflictes de l’Ajuntament i la participació dels Agents Cívics.
Les dades d’aquesta campanya mostren que el districte de Ciutat Vella es on es concentren els principals punts de conflicte i on s’ha incidit més intensament per evitar la proliferació d’aquestes accions que suposen també un problema per a les mateixes aus, que modifiquen els seus hàbits de conducta naturals. Alguns dels espais on s’ha detectat una altra presència d’alimentadors són la plaça de la Bella Dorita, la plaça de Folch i Torres, el parc de la Ciutadella o la plaça de Catalunya.
Les principals actuacions se centren en grans alimentadors, persones que donen de menjar més de 2 quilos cada dia als coloms. Però també es treballa amb alimentadors espontanis (persones que comparteixen part del seu menjar o deixen caure molles) i els alimentadors passius (persones que abandonen menjar per endur al carrer, majoritàriament persones que visiten la ciutat). L’objectiu és interaccionar amb aquestes persones per tal d’aconseguir que redueixin la quantitat d’aliment aportat o fins i tot que deixin d’alimentar.
En el marc d’aquesta actuació també s’ha impulsat un programa de formació als informadors municipals, agents cívics, educadors socials i agents de policia de barri dels districtes per identificar als alimentadors (planificats, espontanis i passius) i la freqüència i les quantitats d’aliment que hi proporcionen.
Per reforçar el missatge a la ciutadania properament també s’impulsarà una campanya de comunicació ciutadana en el marc del Pla Endreça per fer una crida a no alimentar-los i per advertir que la superpoblació de coloms pot arribar a ser un problema de salut pública. També es planteja fer extensiva la campanya al sector de la restauració per evitar que les terrasses siguin punts d’alimentació dels coloms.
Cal recordar també que si bé és cert que l’Ordenança sobre la protecció, la tinença i la venda d’animals (OPTVA), en l’article 27, permet l’alimentació d’animals a la via pública, deixa clar també que s’ha de complir amb l’obligació d’evitar embrutar els espais públics. En aquest cas, les sancions poden ser de fins a 600 euros.
Estratègia municipal pel control dels coloms a la ciutat
L’estratègia integral per a poder dur a terme un control efectiu de la superpoblació de coloms a la ciutat comporta, a més de reduir l’aliment antropogènic, dues altres línies principals de treball destinades tant a reduir la fertilitat com a dificultar la nidificació.
Pel que fa al control ètic de la població de coloms mitjançant mètodes anticonceptius amb nicarbazina que es porta a terme a Barcelona des del 2017, actualment hi ha a la ciutat 42 dispensadors, que cobreixen un total de 35 colònies de coloms. Es tracta d’una línia de treball que s’ha mostrat efectiva ja que ha permès reduir un 60% el número de coloms de les zones tractades amb una parada en la reproducció.
També es treballa per limitar, reduir i eliminar aquelles estructures que faciliten el repòs dels coloms o la nidificació. La Direcció de Serveis de Drets dels Animals emet informes d’avaluació d’incidències i propostes d’actuació a petició dels diferents Serveis i Districtes de l’Ajuntament. Això inclou per exemple actuacions per instal·lar mesures que evitin el repòs dels coloms i que rebaixin les molèsties derivades de la seva presència, per exemple en espais o equipaments municipals. Aquesta línia de treball també passa per dificultar la nidificació en locals i edificis abandonats o pendents de rehabilitació a on es poden concentrar gran nombre de nius generant molèsties i problemes de salubritat.
Una altra actuació complementària a aquestes mesures es el foragitament de coloms a partir de la falconeria, que recentment es va portar a terme amb una prova pilot als entorns del Camp Nou. Aquesta prova va mostrar la seva eficàcia temporal com a una eina dissuasiva puntual al trencar la fidelització d’estols de coloms en certs indrets de la ciutat emulant l’existència d’un depredador a l’entorn. L’avaluació de l’efecte dels vols de foragitament mitjançant falconeria va mostrar a Les Corts la disminució del nombre de coloms observats des de l’inici del foragitament fins les 10-12 setmanes posteriors a la finalització dels vols.
Quan la densitat de coloms d’una ciutat supera la mitjana de 300-400 coloms per km2 es fa necessari establir mesures per controlar-ne la població. A Barcelona la densitat s’estima entre 1.300 i 1.700 coloms per km2, el que suposa una superpoblació per la ciutat. Segons els últims censos, a l’àrea urbana hi ha aproximadament uns 103.226 exemplars.
Paraules claucoloms/ Pla Endreça/