Aprovat el nou planejament urbanístic per preservar el patrimoni i la identitat del Clot i el Camp de l’Arpa del Clot i promoure-hi habitatge protegit : Servei de Premsa

www.barcelona.cat

Aprovat el nou planejament urbanístic per preservar el patrimoni i la identitat del Clot i el Camp de l’Arpa del Clot i promoure-hi habitatge protegit

20/12/2024

Temps estimat de lectura: 9 minuts

El Plenari dona llum verda a una MPGM que té com a objectius conservar la singularitat d’aquests dos barris de Sant Martí, mantenir el seu teixit tradicional i facilitar-hi la construcció de nou habitatge assequible
Es vol posar en valor el patrimoni i paisatge actuals, evitar-ne la substitució i afavorir-ne la rehabilitació amb requisits i condicions que permetran arribar a 839 finques amb protecció, l’equivalent a gairebé una de cada tres de tot l’àmbit
De les mesures proposades a l’MPGM, es preveu un potencial a llarg termini d’uns 500 habitatges de protecció nous, dels quals 441 seran a iniciativa de l’Ajuntament, per garantir que els veïns i veïnes poden continuar vivint als seus barris
Creixen els sòls destinats a espais verds en més de 1.700 m2 i els d’equipaments en més de 7.400 m2, es promou la mobilitat sostenible i el comerç i s’apliquen criteris ambientals per augmentar el verd i la biodiversitat en les actuacions urbanístiques

Nou avenç en la preservació i protecció del patrimoni i l’impuls de l’habitatge protegit als barris del Clot i del Camp de l’Arpa del Clot, del districte de Sant Martí. El Plenari del Consell Municipal ha aprovat provisionalment aquest divendres una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que té com a objectiu conservar la singularitat d’aquests àmbits, mantenir el teixit tradicional que els caracteritza i facilitar la construcció de nou habitatge protegit, en sintonia amb la prioritat de l’equip de Govern de garantir l’accés a l’habitatge. El document ha tirat endavant amb els vots a favor del Govern municipal, Junts per Catalunya (Trias per Barcelona), Barcelona en Comú i ERC, i ara es remetrà als òrgans competents per a la seva aprovació definitiva.

Fins a dia d’avui, la protecció patrimonial dels dos barris ha estat establerta pel Pla de Protecció de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic de Sant Martí, aprovat l’any 2000. Després de més de vint anys, es fa necessari plantejar un document nou que superi la catalogació a nivell puntual que es va plantejar fa més de vint anys per a aquesta zona. Es tracta d’actualitzar la normativa vigent per protegir finques i edificis tenint en compte aspectes vinculats al seu valor patrimonial, el caràcter dels barris, les traces i la memòria històriques, el paisatge urbà, i el medi ambient, i definir noves mesures i condicions urbanístiques que fomentin nou habitatge protegit.

Amb aquesta voluntat, l’abril del 2022 es va dictar una suspensió de llicències de nova construcció i gran rehabilitació i els comunicats d’enderroc i es va començar a treballar en el nou planejament que s’ha aprovat ara provisionalment. El document actualitza la normativa a tots dos barris, que mantenen una vinculació i coherència clares, per garantir que segueixin sent reconeixibles i conservin la identitat en el futur i alhora permetre que els veïns i veïnes hi puguin continuar vivint a través de l’impuls de nou habitatge de protecció.

Protecció patrimonial i urbanística

L’MPGM pretén posar en valor els trets del paisatge, definir una ordenació coherent amb la tipologia arquitectònica i de l’edificació dels dos barris, afavorir les actuacions de rehabilitació en lloc de les de substitució i identificar i protegir els edificis i conjunts més rellevants que estaven afectats.

Així, pel que fa al catàleg de protecció patrimonial, s’inclouen les següents novetats:

Conjunts patrimonials: Se’n proposen 12 de nous, es modifica la fitxa de 1 d’existents per millorar-ne la protecció i es mantenen 4 conjunts ja existent. Els 12 nous són els següents:

Elements individuals: Se n’inclouen 26 de nous (12 de nivell C i 14 de nivell D), s’elimina 1 fitxa vigent, es modifica la fitxa de 4 elements per millorar-ne la protecció i es mantenen 15 elements ja existents. Els 26 elements individuals nous són:

En total, es proposen 188 noves parcel·les amb protecció patrimonial, que sumades a les que ja estaven catalogades s’arriba a un total de 242 parcel·les protegides.

A més, l’MPGM introdueix una sèrie de normes que determinen la protecció urbanística de diversos eixos, ambients i fronts tradicionals i amb interès patrimonial dels dos barris:

Eixos tradicionals: Corresponen als carrers que constitueixen els vials essencials que han vertebrat el creixement dels dos barris. Són 4: c/Freser, c/Rogent amb continuïtat amb el c/Sèquia Comtal, c/Clot i c/Sant Joan de Malta.
Ambients tradicionals: Conjunt de fronts que conforma una plaça o un carrer que tenen un interès especial i singular quant a la configuració del paisatge urbà. Es consideren 13 ambients: c/Besalú, c/Coll i Vehí, c/Joan de Peguera, c/Muntanya i c/Eterna Memòria, c/Nació, c/Puiggener, c/Rossend Nobas, c/Ruiz de Padrón, c/Vidiella, c/Xifré, i passatge Catalunya.
Fronts d’edificació tradicional: formats per la successió d’edificis que presenten una identitat constructiva d’una única façana al llarg d’un determinat carrer o front d’una plaça.

Els edificis amb front a un eix o un ambient hauran de mantenir els criteris compositius de l’entorn i recuperar els elements tradicionals significatius de les façanes que es vulgui enderrocar. I pel que fa als fronts tradicionals, es proposa la protecció de 597 parcel·les en què qualsevol intervenció haurà de tenir en compte criteris estètics i compositius de les edificacions per integrar el projecte arquitectònic en el paisatge i la identitat del front.

Així doncs, sobre un total de 2.664 parcel·les dels dos barris que queden dins l’àmbit de l’MPGM, es proposa la protecció d’un total de 839 (242 parcel·les amb protecció patrimonial i 597 amb protecció urbanística). Per tant, s’atorga algun tipus de protecció a gairebé una de cada tres parcel·les dels dos barris.

Impuls de l’habitatge de protecció

Una de les potes bàsiques del nou planejament és la definició de mesures que afavoreixin l’obtenció d’habitatge públic en l’àmbit a llarg termini. A part de les mesures d’obtenció d’habitatge de protecció que són d’aplicació en tot l’àmbit municipal, es combinen les següents mesures:

Actuacions expropiatòries: L’MPGM qualifica vàries parcel·les de l’àmbit com a sòl destinat a habitatge protegit, amb una superfície aproximada de 8.500 m². Aquestes parcel·les es destinaran a la construcció d’habitatge de protecció d’iniciativa pública amb règim específic. Una part d’aquestes parcel·les ja són de titularitat municipal, i la resta es preveu que s’adquireixin via expropiacions a executar per part de l’Ajuntament, amb un calendari d’obtenció dels sòls establert en el document. Segons els càlculs realitzats, en aquests sòls el consistori hi podria edificar un total de 441 habitatges protegits.

Qualificar d’habitatge protegit genèric les plantes baixes en què s’admeti el canvi d’ús i aplicació de la normativa vigent en matèria d’urbanisme. El document preveu restringir l’ús d’habitatge en planta baixa a aquells carrers que no tinguin la consideració de xarxa viària bàsica, xarxa de connexió local o d’eixos d’activitat, i condicionar aquest ús al d’habitatge protegit genèric. En les edificacions d’aquestes parcel·les s’admetrà l’ús comercial o terciari i diversos en la planta baixa, però s’hi admetrà l’ús d’habitatge només amb la condició que tingui la qualificació d’habitatge de protecció pública. Amb l’aplicació d’aquesta mesura s’estima que es poden construir a llarg termini uns 60 pisos de protecció.

Per tant, el nou planejament urbanístic preveu un potencial a llarg termini d’uns 500 habitatges de protecció nous.

Revisió de les afectacions urbanístiques vigents

El document de planejament fa una revisió de les afectacions urbanístiques vigents i estableix una sèrie de criteris per a la desafectació que tenen a veure amb la relació de la peça amb el front, l’interès patrimonial i la consolidació de la peça i la presència de mitgeres en relació amb la façana.

Així, les propostes principals de desafectació que s’inclouen són:

C/Freser (entre passatge Còrsega i c/Trinxant): s’elimina en part aquesta afectació perquè es considera innecessari ampliar la secció del carrer d’aquelles edificacions que tenen un interès patrimonial notable. En canvi es proposa mantenir l’afectació per realineació viaria per aquelles edificacions sense interès patrimonial o que resten aïllades com a queixals dins l’espai públic.
C/Llagostera amb c/Historiador Maians: es proposa eliminar les afectacions que donen front al carrer Llagostera per la seva taxonomia de vial amb característiques de passatge.
C/Degà Bahí: es considera innecessari ampliar la secció del carrer i es proposa eliminar les afectacions de les parcel·les que hi donen front, tret de la de l’edificació del número 11, que apareix com un queixal aïllat.
C/Trinxant. En el tram que va des del carrer del Freser fins el carrer del Ripollès, l’MPGM proposa mantenir les afectacions per tal d’assolir la secció de 20 metres ja molt consolidada. En el tram entre els números 30 i 42 es valora eliminar l’afectació i consolidar l’edificació existent perquè es tracta d’un conjunt de teixit tradicional que presenta un bon encaix en relació amb la secció del tram inicial del carrer Trinxant. . En canvi, pel tram inicial d’aquest carrer, que engloba des del número 14 al número 26B, es proposa delimitar un pla urbanístic específic amb l’objectiu de poder estudiar l’ordenació en detall i mantenir l’afectació vigent.
C/Aragó. Entre el carrer del Dos de Maig i l’avinguda Meridiana. Es proposa mantenir l’afectació d’aquells sortints que no tenen interès patrimonial. En canvi, el document proposa eliminar l’afectació de les edificacions que formen part de fronts tradicionals, ja que es garanteix la pervivència del paisatge urbà representatiu del barri, especialment el de l’eix del c/Rogent. Per aquest motiu s’elimina la previsió d’una gran rotonda en l’encreuament del carrer d’Aragó amb l’av/Meridiana que, alhora, es considera innecessària des del vessant de la mobilitat.
C/Clot (entre av/Meridiana i c/Navas de Tolosa). Es considera que es tracta d’unes afectacions per realineació viaria molt menors en un teixit tradicional d’interès i que la desafectació d’aquestes edificacions no repercuteixen en cap cas en la configuració de la secció del carrer, que té una naturalesa cívica de connexió entre la plaça de les Glòries i La Sagrera.

Mobilitat sostenible, més espais verds i equipaments, foment de les activitats i millores ambientals

El document també incideix en els següents aspectes:

Mobilitat sostenible i jerarquitzada: Es defineixen diferents nivells en la xarxa viària i de carrers dels dos barris per tal de regular els usos i els desplaçaments i protegir la vida local i les activitats dels teixits residencials:

Augment d’uns 1.700 m2 en espais verds: La superfície de sòl que l’MPGM qualifica com espais lliures és superior a la vigent. El sòl qualificat de verd segons planejament vigent és de 88.828m² i la proposta, a través de petits ajustos de qualificacions i el desenvolupament de plans de millora urbana en l’àmbit, preveu un sòl total de 90.585 m².
Augment de més de 7.400 m2 per a nous equipaments i reconeixement d’equipaments existents: La superfície de sòl que la proposta d’MPGM inclou dins del sistema d’equipaments és de 78.528 m², que representa un increment de 7.435 m² respecte els 71.093 m² de sòl d’equipaments vigent.
Reconeixement i foment de les activitats: Els eixos d’activitat definits en el sistema viari jerarquitzat inclouen les vies d’especial caràcter cívic per donar suport a les activitats i relacions ciutadanes. Així, s’hi fomenta la presència d’activitats diverses en les plantes baixes com el comerç, usos terciaris i serveis.
Millores ambientals: Es proposa una actuació transversal que tingui en compte tots els espais on poder incrementar la vegetació i al biodiversitat. Per tant, es traurà el màxim potencial de totes les noves urbanitzacions de carrers, els parcs i jardins, els patis d’illa, les cobertes i mitgeres dels nous edificis. En totes les actuacions s’aplicaran criteris ambientals vinculats al sòl, la biomassa i la biodiversitat de cada àmbit i uns estàndards ambientals en carrers i edificis. Cada intervenció en l’espai no construït públic o privat i en les noves edificacions haurà d’avaluar el compliment d’aquests requisits.

Un ampli procés participatiu

Per elaborar el nou planejament s’ha dut a terme un ampli procés participatiu que ha comptat amb l’assistència de 248 persones a títol individual i la participació de les principals entitats dels barris. S’han celebrat cinc trobades obertes a la ciutadania, cinc trobades sectorials per treballar àmbits com els equipaments, el patrimoni i l’habitatge, dues sessions de retorn i dues marxes exploratòries.

A més, s’ha establert una Comissió de Seguiment amb presència de l’AVV del Clot i del Camp de l’Arpa, l’Ateneu del Clot, l’Orfeó Martinenc, la Federació d’Entitats i el Taller d’història del Clot i el Camp de l’Arpa, amb qui s’han celebrat tres reunions.

Paraules clau
Clot i el Camp de l’Arpa/