Servei de Premsa
23/01/2025
L’Ajuntament de Barcelona publica ‘Puja amb nosaltres! L’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona (1979-1988)’
22/01/2025
Temps estimat de lectura: 5 minuts
- El llibre materialitza la iniciativa d’un grup de persones que hi van treballar i que forma part del patrimoni col·lectiu de l’Ajuntament de Barcelona, una política municipal de joventut que va ser un model per a altres ciutats i països
- El llibre explica la creació d’aquesta àrea, així com els processos de descentralització i compactació de serveis, un equip amb una sèrie d’iniciatives que va dotar de serveis, equipaments i assessorament, entre altres elements, a la joventut.
- El mateix equip ha impulsat la creació d’un fons documental al SEDAC, que estarà disponible per al públic general i persones estudioses d’aquella experiència.
Així com els ajuntaments van fer front als dèficits socials i urbanístics que havien acumulat ciutats, barris i pobles durant el franquisme, també van impulsar les primeres polítiques de joventut. A Barcelona això va significar, entre altres coses, la recuperació de les colònies municipals per a infants, que havien desaparegut amb el final de la República, l’impuls dels primers plans d’ocupació juvenil per fer front a l’elevat atur dels joves i la creació d’una àmplia xarxa de casals de joves i casals infantils als barris de la ciutat, que encara perviu, ampliada i millorada. També es van promoure activitats d’educació sexual o de prevenció de les drogues als instituts; es van incorporar els primers objectors de consciència a l’Administració local; es va crear l’Institut Municipal d’Animació i Esplai, una escola de formació sociocultural, i també el Centre d’Informació i Assessorament per a Joves. També va ser, entre d’altres, el primer departament municipal que va incorporar el criteri de destinar el 0,7% del seu pressupost a la cooperació internacional.
Tota aquesta activitat va ser impulsada i realitzada per l’Àrea de Joventut, creada el 1979. El llibre que es presenta, elaborat per molts dels seus protagonistes i antics treballadors i treballadores municipals —hi participen 54 autors i autores—, explica i documenta aquesta experiència, que forma part del patrimoni col·lectiu de l’Ajuntament de Barcelona, una política municipal de joventut que va ser pionera i referent per a moltes altres ciutats. També hi escriuen alguns experts externs, com l’historiador Andreu Mayayo o el psicòleg Jaume Funes. El llibre va acompanyat de molt material gràfic, com ara fotografies, cartells o retalls de premsa de l’època.
Precisament, el mateix equip ha impulsat la creació d’un fons documental al SEDAC, amb més de 1.500 documents (llibres, fullets, informes, cartells, etc.), que estarà disponible per al públic general i persones estudioses interessades en la gestació de les polítiques de joventut i a conèixer millor aquella experiència.
Després de les primeres eleccions democràtiques, després de la República, l’any 1977, i de l’aprovació, l’any 1978, de la Constitució, va ser el 19 d’abril de 1979 quan per fi es van convocar les primeres eleccions democràtiques municipals. A Barcelona es va constituir el nou Consell Plenari de l’Ajuntament —format per 43 regidors, dels quals només tres eren dones—, que va escollir Narcís Serra com el primer alcalde democràtic de Barcelona al front d’un pacte de progrés format pel PSC, PSUC, CiU i ERC.
El 15 de maig, tres setmanes després, es van presentar i aprovar les «Bases programàtiques i d’actuació». Una de les iniciatives de l’Ajuntament va ser la creació d’una àrea dedicada a la Joventut, que disposava de l’anomenat Programa de Joventut, i que establia, entre les seves prioritats, l’atur juvenil, la delinqüència juvenil i la marginació, els locals de joventut, els acords amb els objectors de consciència, el foment de les colònies d’estiu o la promoció i el suport de l’associacionisme juvenil.
Es tractava d’un programa que pretenia ajudar en el procés d’inserció social i professional dels joves, en la seva transició cap a la vida adulta, però a partir del seu propi protagonisme i projectes, en un dels moments en què els joves han tingut més pes demogràfic a la ciutat. En aquella època vivien 300.000 joves a Barcelona, de manera que representaven el 15% de la població. Com es diu al llibre, «aquests joves, un sector de la població poc conegut i amb una forta presència demogràfica, començaven a viure en uns moments d’incertesa i crisi de tota mena de valors, en una ciutat on, a més, no hi havia cap oferta de serveis públics adreçats directament a ells. Això passava justament en l’etapa en què iniciaven un procés de transició, d’iniciació, d’aprenentatge i d’incorporació al món dels adults, a través d’una inserció social i professional que pintava molt negra».
A més, es van desenvolupar formes de participació juvenil a través de l’associacionisme juvenil i es van establir subvencions i convenis amb entitats juvenils per valor d’un 13% del pressupost, amb l’objectiu de buscar la col·laboració i el diàleg amb les entitats i els sectors informals. També es va establir el primer conveni amb el Consell de la Joventut de Barcelona, que agrupava la majoria d’aquestes entitats juvenils de la ciutat.
«Aquesta, per a nosaltres, era la clau de volta de la promoció de l’associacionisme i també de la participació. De tot tipus d’associacionisme. Tant de l’associacionisme estructurat com de l’associacionisme més informal. Amb una visió àmplia de tot allò que possibiliti que un jove estigui amb els seus col·legues, que s’hi interrelacionin, que s’organitzin, que aprenguin a treballar en comú, que ampliïn la seva mirada sobre la societat, que generin projectes, que es responsabilitzin, que es comprometin a dur-los a terme, que se’n surtin o que s’equivoquin, que ho repensin i tornin a començar i, si pot ser, que hi gaudeixin… Tot això és l’aprenentatge social, tan vital per a les persones joves», diu Enric Truñó.
El llibre reconeix que moltes de les energies i idees que van alimentar aquella primera dècada de transformació en període democràtic eren fruit de la resistència anterior contra el franquisme i de la Transició, i per això es fa referència també a diverses plataformes i organismes juvenils d’oposició al franquisme i de la Transició.
L’Àrea de Joventut, com a tal, va desaparèixer a la darreria del 1988, fruit del procés de descentralització als barris i districtes de la ciutat i de la compactació de serveis (creació de l’Àrea d’Afers Socials i Joventut). Ambdós processos eren coherents amb el Projecte Jove: es tractava que tot l’Ajuntament incorporés les polítiques de joventut a la seva activitat (educació, serveis socials, ocupació, cultura, etc.). Però encara és més important el fet que no han desaparegut ni els serveis per a infants i joves a la ciutat, ni la política de joventut municipal, que, amb diferents formes organitzatives, s’ha anat desplegant al llarg dels anys des de llavors.
Podeu descarregar el llibre des de l’enllaç següent:
https://ajuntament.barcelona.cat/barcelonallibres/ca/llibres/puja-amb-nosaltres
Per a més informació i entrevistes:
http://ajuntament.barcelona.cat/barcelonallibres/
Laura Santaflorentina / tel.: 699 061 244 / a/e: laurasantaflorentina@gmail.com
Paraules claupublicacions/