La Fabra i Coats és una part fonamental del barri de Sant Andreu i un punt clau per entendre la seva història.
Fundada l’any 1837 per Ferran Puig i Gibert amb el nom d’El Vapor de Fil, l’establiment de la fàbrica a Sant Andreu va esdevenir un signe clar del pas d’una societat agrícola, que aprofitava el Rec Comtal pels seus conreus, a una de nova destinada a la indústria.
Puig i Gilabert dirigí l’empresa associat amb el seu gendre, Camil Fabra i Montanills, sota el nom de Camil Fabra i Cia i dedicada completament a la fabricació de filats i torçats de lli.
Per la seva banda, a Escòcia, un empresari anomenat James Clark i la família dels Coats dominaven el 80% de la producció de fil per a cosir a Gran Bretanya, èxit professional que va donar-los la possibilitat d’expandir la seva empresa cap al Japó, Mèxic, Europa i fins i tot a Catalunya.
Al 1903 els “Sucesores de Fabra y Portabella”, els directius de la fàbrica catalana en aquella època, van signar un acord de fusió amb Clark que va donar com a resultat la “Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats”, esdeveniment important que va suposar la primera inversió estrangera a l’economia industrial catalana.
Des d’aquest moment, la historia de la Fabra i Coats és una historia d’èxits que podem veure a la contínua ampliació de la fàbrica amb l’annexionament de nous espais, com Ca l’Alzina, al carrer Gran i la diversificació de la seva producció, que es va ampliar amb gèneres de punt, popelín per les camises, roba de gavardina, roba de texans, mitjons, mitges…
Al 1911, la Fabra i Coats s’establia com el primer contribuent industrial de Sant Andreu i un dels principals de la ciutat de Barcelona, amb total de 1.600 treballadors, dels quals un 80% eren dones. Diuen que era per la gran quantitat de dones que treballaven a la fàbrica, que s'anomenava popularment Can Mamella, pel gran número de families que alimentava, però també Els Alemanys, Les Filatures o Can Portabella.
I és que, producte de l’associació de la industria catalana amb l’anglesa, la fàbrica va introduir una gran quantitat d'avantatges laborals que encara no estaven implantats a l'Estat Espanyol. Al 1905, per exemple, van fundar el “Socorro Mutuo para Empleados de la Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats”, encarregat d’assegurar que els treballadors cobressin una paga en cas que tinguessin una baixa per malaltia o, fins i tot, de cobrar una quantitat trimestral un cop es retiressin. Es van oferir préstecs i ajudes destinades a la vivenda (a Sant Andreu, la Fabra i Coats va arribar a construir un total de 260 habitatges pels treballadors) i es va crear un servei mèdic que atenia els accidents laborals però també als fills dels treballadors, amb un servei de pediatria. A més, també es van incentivar les activitats culturals i esportives: el Club Ancora va crear un taller de teatre aficionat, visites a museus i a altres indústries i fins i tot una biblioteca, per altra banda, el club esportiu “Las Hilaturas” per l’educació i el descans va crear un equip de fútbol i de tennis.
La crisi del tèxtil i la reconversió industrial del sector a finals del segle XX va fer que des dels 70 fins als 2000, la Fabra y Coats sofrís un procés de caiguda que finalitzà amb el seu tancament l’any 2005.
L’Ajuntament s’encarregà de comprar els edificis per la seva conservació i reconversió en el que coneixem ara quan sentim el nom de Fabra i Coats: un espai multidisciplinar que acull a tot tipus de creadors artístics, espais de servei social, casals, biblioteques... un centre d’hibridació que abraça la contemporaneïtat sense oblidar d’on venim, conservant la memòria històrica de la fàbrica.
[Imatges: Arxiu Amics de la Fabra i Coats]
