Història
La Fabra i Coats és una part fonamental del barri de Sant Andreu i un punt clau per entendre la seva història.
Fundada l’any 1837 per Ferran Puig i Gibert amb el nom d’El Vapor de Fil, l’establiment de la fàbrica a Sant Andreu va esdevenir un signe clar del pas d’una societat agrícola, que aprofitava el Rec Comtal pels seus conreus, a una de nova destinada a la indústria.
Puig i Gilabert dirigí l’empresa associat amb el seu gendre, Camil Fabra i Montanills, sota el nom de Camil Fabra i Cia i dedicada completament a la fabricació de filats i torçats de lli.
Per la seva banda, a Escòcia, un empresari anomenat James Clark i la família dels Coats dominaven el 80% de la producció de fil per a cosir a Gran Bretanya, èxit professional que va donar-los la possibilitat d’expandir la seva empresa cap al Japó, Mèxic, Europa i fins i tot a Catalunya.
Al 1903 els “Sucesores de Fabra y Portabella”, els directius de la fàbrica catalana en aquella època, van signar un acord de fusió amb Clark que va donar com a resultat la “Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats”, esdeveniment important que va suposar la primera inversió estrangera a l’economia industrial catalana.
Des d’aquest moment, la historia de la Fabra i Coats és una historia d’èxits que podem veure a la contínua ampliació de la fàbrica amb l’annexionament de nous espais, com Ca l’Alzina, al carrer Gran i la diversificació de la seva producció, que es va ampliar amb gèneres de punt, popelín per les camises, roba de gavardina, roba de texans, mitjons, mitges…
Al 1911, la Fabra i Coats s’establia com el primer contribuent industrial de Sant Andreu i un dels principals de la ciutat de Barcelona, amb total de 1.600 treballadors, dels quals un 80% eren dones. Diuen que era per la gran quantitat de dones que treballaven a la fàbrica, que s'anomenava popularment Can Mamella, pel gran número de families que alimentava, però també Els Alemanys, Les Filatures o Can Portabella.
I és que, producte de l’associació de la industria catalana amb l’anglesa, la fàbrica va introduir una gran quantitat d'avantatges laborals que encara no estaven implantats a l'Estat Espanyol. Al 1905, per exemple, van fundar el “Socorro Mutuo para Empleados de la Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats”, encarregat d’assegurar que els treballadors cobressin una paga en cas que tinguessin una baixa per malaltia o, fins i tot, de cobrar una quantitat trimestral un cop es retiressin. Es van oferir préstecs i ajudes destinades a la vivenda (a Sant Andreu, la Fabra i Coats va arribar a construir un total de 260 habitatges pels treballadors) i es va crear un servei mèdic que atenia els accidents laborals però també als fills dels treballadors, amb un servei de pediatria. A més, també es van incentivar les activitats culturals i esportives: el Club Ancora va crear un taller de teatre aficionat, visites a museus i a altres indústries i fins i tot una biblioteca, per altra banda, el club esportiu “Las Hilaturas” per l’educació i el descans va crear un equip de fútbol i de tennis.
La crisi del tèxtil i la reconversió industrial del sector a finals del segle XX va fer que des dels 70 fins als 2000, la Fabra y Coats sofrís un procés de caiguda que finalitzà amb el seu tancament l’any 2005.
L’Ajuntament s’encarregà de comprar els edificis per la seva conservació i reconversió en el que coneixem ara quan sentim el nom de Fabra i Coats: un espai multidisciplinar que acull a tot tipus de creadors artístics, espais de servei social, casals, biblioteques... un centre d’hibridació que abraça la contemporaneïtat sense oblidar d’on venim, conservant la memòria històrica de la fàbrica.
[Imatges: Arxiu Amics de la Fabra i Coats]
Notícies
-
-
16/01/2025 - 10:13 h Sessió informativa a l'Ateneu L'Harmonia sobre el Fitxer General d'Entitats Ciutadanes (FGEC)
El FGEC és una eina que posa en contacte les associacions i les entitats amb l'Ajuntament de Barcelona. Per aquesta convocatòria de subvencions és molt important que tingueu les dades actualitzades en aquesta eina.
Vídeo
Fem un recorregut pels espais de la Fabra i Coats i el dia a dia de les entitats que acull el recinte.
Cultura, creativitat, història i educació conviuen en més de 20.000m2 de naus rehabilitades, testimoni del passat industrial del Districte de Sant Andreu.