Barcelona tornarà a ser l’epicentre de la trobada de les ciutats euromediterrànies trenta anys després de l’anomenat Procés de Barcelona, la iniciativa de cooperació regional euromediterrània llançada el 1995 que va posar les bases per  a l’impuls de la col·laboració política, econòmica i social entre la Unió Europea i els països de la riba sud i est de la Mediterrània.​

Dimecres 26, a les 16.30 hores, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, l’alcalde, Jaume Collboni, rebrà els participants de la Conferència de Ciutats Mediterrànies Barcelona+30, que congregarà una quarantena d’alcaldes i representants de les regions euromediterrànies, així com a la presidenta de la Fundació Anna Lindh, Sa Altesa Reial la Princesa Rym Ali. Dijous, la recentment nomenada Comissària europea per a la Mediterrània, Dubravka Šuica, serà l’encarregada d’obrir, dijous al matí, la jornada de taules rodones de la ‘Conferència 30 anys de Procés de Barcelona’, que se celebrarà al Palau de Pedralbes. A la tarda, la tinenta d’alcaldia responsable de l’àrea de Relacions Internacionals, Maria Eugènia Gay, clourà la trobada.

La trobada, que porta el títol “Enfortint l’acció local per a la transformació regional”, durarà dos dies, i té com a objectiu fomentar un diàleg inclusiu per abordar els reptes de futur de l’àmbit euromediterrani, un debat que vol interpel·lar el sectors de la societat civil, el món acadèmic i els agents socioeconòmics d’arreu de la regió. Mai abans la Conferència de Ciutats Mediterrànies havia format part del programa del Fòrum Regional de la Unió per la Mediterrània, que enguany celebrarà la seva desena edició.

Organitzat conjuntament amb MedCities il’Institut Europeu de la Mediterrània, amb el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i Catalunya Internacional, l’Ajuntament de Barcelona coordina una trobada que servirà per prendre el pols de les relacions actuals de les regions i ciutats, així com avaluar l’impacte de tres dècades del Procés de Barcelona. Així mateix, s’exploraran vies futures per revitalitzar el paper de les autoritats locals en la cooperació i el diàleg euromediterranis.

En el context de la trobada, també es farà pública la declaració institucional impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, MedCities, i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), amb l’objectiu que es presenti el dia 28 de novembre a la reunió ministerial de la Unió per la Mediterrània. El document recull sis prioritats i àrees estratègiques que insten els governs locals (tant municipals com metropolitans), a la Unió Europea i a institucions regionals i internacionals a actuar de manera decidida i prendre mesures decisives.

En aquest document es posa èmfasi en el paper de les ciutats i les àrees metropolitanes com a impulsores de la construcció de la resiliència, el creixement urbà sostenible i inclusiu, i de la mitigació i adaptació a l’emergència climàtica. El text reconeix les ciutats com a vitals per garantir ciutats mediterrànies habitables, equitatives, inclusives i preparades per al futur, que siguin responsables amb la protecció del planeta.

Sobre el Procés de Barcelona

El Procés de Barcelona, impulsat pel govern de l’estat al 1995, incloïa tots els estats membres de la Unió Europea i 12 països socis de la riba sud i est de la Mediterrània: Algèria, Egipte, Israel, Jordània, Líban, Marroc, Palestina, Síria, Tunísia, Turquia, Xipre i Malta. Aquesta llista s’ha mantingut ampliada o adaptada al llarg dels anys, especialment després de la constitució el 2008 de la Unió per la Mediterrània, que en va reforçar la continuïtat i visibilitat institucional.​

En aquell moment, la ciutat de Barcelona, amb l’alcalde Pasqual Maragall, ja va veure la ciutat com un espai clau per a la cooperació euromediterrània, vinculant-ho amb la visió que Barcelona projectava en aquell moment post-olímpic: una ciutat que projectava una imatge moderna i oberta i amb vocació de tenir un paper actiu en l’agenda mediterrània des d’una perspectiva del diàleg, de la cooperació i del desenvolupament.​