L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va assistir el 28 de juny a la marxa de l’Orgull de Budapest que, amb una participació sense precendents, enguany complia 30 anys i havia estat prohibida pel Govern del primer ministre Viktor Orban. Juntament amb l’alcaldessa d’Amsterdam, Femke Halsema, l’alcalde d’Atenes, Haris Doukas, i altres representants d’institucions europees, Collboni va donar suport al govern municipal encapçalat per Gergely Karácsony en la defensa dels drets fonamentals, de la democràcia i dels valors europeus.

“Les ciutats europees són els autèntics bastions de resistència contra aquesta onada reaccionària que està escombrant Europa i que té com a màxim exponent el govern d’Orban, que s’atreveix a prohibir una manifestació a un territori com és Hongria, que pertany a la Unió Europea i que, per tant, té garantides totes les llibertats i els drets fonamentals”, va dir l’alcalde de Barcelona des de l’Ajuntament de Budapest.

Convidat per l’alcalde de la ciutat, Collboni va assegurar que la seva presència a la capital hongaresa “no és només per reivindicar els drets del col·lectiu LGTBI, sinó el que estem avui defensant a Budapest és el dret a la manifestació, que es respectin els drets i les llibertats i, sobretot, que es respecti la democràcia”.

Per l’alcalde de Barcelona “el missatge poderós que avui enviem molts alcaldes i alcaldesses europeus és que el que avui està passant a Budapest, un país membre de la Unió Europea, pot passar demà a Barcelona, París o Atenes”. Per això, “aquesta és una lluita que ens hem de prendre molt seriosament i ho hem de fer des dels poders locals, que afortunadament la major part d’ells a Europa formen part de les famílies polítiques progressistes”.

Acompanyat per la comissionada d’Afers Europeus, Mar Jiménez, Jaume Collboni també va mantenir una reunió bilateral amb el seu homòleg de Budapest, Gergely Karácsony, a l’Ajuntament de la capital hongaresa, per conèixer de primera mà el posicionament del govern municipal davant les polítiques regressives del primer ministre del país.

Posteriorment, l’alcalde de Barcelona, que també va actuar com a vicepresident de la xarxa d’Eurocities, es va trobar amb la presidenta del Comitè Europeu de les Regions, Kata Tüttő, i altres membres d’institucions europees, per refermar el front comú davant el moviment autoritari i la regressió de les llibertats i els drets democràtics que té lloc a molts països europeus i als Estats Units. Un posicionament que també es va traslladar en la reunió amb els alcaldes d’Amsterdam i Atenes i d’altres representants de ciutats europees a l’Ajuntament de Budapest, poc abans de l’inici de la marxa de l’Orgull.