Biblioteca Zona Nord - Mària Sánchez

CAT POWER INTERPRETA A DYLAN: EL CONCERT DEL 1966 AL ROYAL ALBERT HALL

El passat novembre, a Londres, Cat Power va pujar a l'escenari del Royal Albert Hall i va realitzar una recreació cançó per cançó d'un dels sets en directe més llegendaris i transformadors de tots els temps. Celebrat al Manchester Free Trade Hall al maig de 1966, però conegut erròniament com el "Concert del Royal Albert Hall" a causa d'una gravació no autoritzada mal etiquetada, la interpretació original va veure a Bob Dylan canviant d'acústic a elèctric a mig espectacle, generant la ira d'un públic purista del folk i alterant per sempre el curs del rock and roll. En la seva pròpia interpretació d'aquella nit històrica, l'artista coneguda també com Chan Marshall va habitar cada cançó amb parts iguals de convicció i gràcia, a més d'un sentit palpable de protecció, transposant finalment la tensió anàrquica del set de Dylan amb una alegria càlida i lluminosa. Ara capturada a l'àlbum en directe Cat Power Sings Dylan: The 1966 Royal Albert Hall Concert, l'arrebatadora actuació de Marshall rendeix un amorós homenatge a la petjada del seu heroi en la història i aporta una impressionant vitalitat renovada a moltes de les seves cançons més venerades.

Una intèrpret de cançons excepcionalment talentosa, el catàleg de la qual inclou tres àlbums de versions aclamats (The Covers Record de 2000, Jukebox de 2008, Covers de 2022), Marshall sent una afinitat especialment forta pel poeta i compositor. "Més que la feina de qualsevol altre compositor, les cançons de Dylan m'han parlat i inspirat des que les vaig sentir per primer cop als 5 anys", va dir Marshall. Al igual que el concert original (i tota la gira mundial de Dylan el 1966), Marshall va mantenir la primera meitat de la seva actuació completament acústica, després va passar a l'elèctrica en la segona meitat amb l'ajuda d'una banda completa: el guitarrista Arsun Sorrenti, el baixista Erik Paparozzi, els multiinstrumentistes Aaron Embry (harmonica, piano) i Jordan Summers (òrgan, Wurlitzer), i el bateria Josh Adams. "Sabia que en representar una actuació que va canviar per sempre el panorama del rock and roll, necessitava prendre-m'ho molt seriosament", diu. "Encara que 'seriós' sembla una paraula petita per descriure la profunda immersió que vaig sentir".