El Castell de Montjuïc acull l’exposició temporal “El Procés de Montjuïc Anarquisme i repressió a la Barcelona de finals del segle XIX”. La mostra posa el focus en la situació que visqué la Barcelona de la dècada del 1890 derivada de les tensions socials i polítiques entre l’obrerisme en general, i l’anarquisme en particular, i l’estat. Tensions que van desencadenar atemptats contra l’autoritat establerta i una posterior repressió brutal per part de l’estat.
Amb el nom de procés de Montjuïc ha passat a la història la causa judicial i política que es proposava aclarir les circumstàncies i els autors de l’atemptat que va produir-se el 7 de juny de 1896 al carrer dels Canvis Nous de Barcelona, en el transcurs de la processó de Corpus, i que va causar dotze morts i una cinquantena de ferits. En realitat, però, va convertir-se en una gran campanya de repressió contra el moviment obrer en general, i anarquista en particular.
Com a resultat d’un procés judicial completament arbitrari, el 4 de maig de 1897 van ser executats cinc homes innocents al castell de Montjuïc. Una gran campanya internacional va denunciar al món els abusos i l’arbitrarietat del sistema polític de la Restauració.
L’historiador i escriptor Antoni Dalmau ens situa en el context social de l’època, un temps de dinamisme industrial i de canvis profunds en què, tanmateix, les condicions de vida dels obrers eren extremament miserables, amb jornades de treball molt llargues i salaris molt baixos.
El moviment obrer va orientar-se cap a la tàctica de les vagues generals. Però la resposta brutal dels governs oligàrquics de la Restauració va radicalitzar les postures i va alimentar les tesis dels grups partidaris de l’acció directa, en una espiral sense sortida.Entre el 1884 i el 1900, només a Barcelona, van esclatar una seixantena d’artefactes que van causar trenta-vuit morts.
CRÈDITS
Projecte
Comissionat de Programes de Memòria. Ajuntament de Barcelona
Organització i producció
Castell de Montjuïc – Direcció de Memòria i Història – Institut de Cultura de Barcelona
Comissari
Antoni Dalmau
Documentació
Antoni Dalmau i MagmaCultura
Disseny, producció i muntatge
MagmaCultura
Correcció i traduccions
TextosBCN
© de les imatges
Arxiu Antoni Dalmau i Ribalta (ADR), Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Arxiu Municipal de Sant Andreu, Arxiu Nacional de Catalunya, Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, Arxiu Joan Maragall (Biblioteca de Catalunya), Bibliothèque Nationale de France, CRAI Biblioteca del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona). José María Marín-Baldo, Frederic Ballell, Ramon Casas (Museu Nacional d’Art de Catalunya), Enric Castella Antoni Esplugas, D.E. Esteban, Pau Febrés Yll, Vicente Giné, Mujeres libres, V. Marco Ballester, Jaume Benabarre, Romero de Torres (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía), Ventura Álvarez-Sala (Museo de Bellas Artes de Asturias), Pérez de Rozas, Joan Pellicer Montseny, Mireia Plans, Joan Puiggarí, Josep Renau, Miguel Seguí i Àngel Toldrà Viazo.
© dels textos
Antoni Dalmau, Joan Maragall (Biblioteca Nacional de Catalunya) i Piotr Kropotkin
Producció externa
Essa Punt, Sabaté Photo Barcelona, DigiPrint Center, Ebenisteria Josep Nóbrega i TTI- Serveis de transport Internacional
Agraïments
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Ateneu Enciclopèdic Popular, Museu d’Història de Barcelona, Museu Frederic Marès, Museu Nacional d’Art de Catalunya i Productora Diafragma. Manel Aisa, Santi Barjau, Ma José Gonzalvo, Montserrat Lobato, Sònia Martínez, Ernest Ortoll, Neus Peregrina, Ma Lourdes Prades, Gerard Preminger, Marc Sadur i Carme Sandalinas.