Centre d'interpretació

El Centre d'Interpretació del Castell de Montjuïc proposa un recorregut per la història d’aquest monument a través de quatre àmbits temàtics. El CIM ocupa quatre sales del Castell, remodelades i adaptades d’acord amb el projecte museogràfic, i s’hi accedeix des del pati d’armes.
Montjuïc, muntanya de Barcelona 

En aquest primer àmbit s’explica la història i arqueologia de la muntanya en relació amb la ciutat de Barcelona. Gràcies a la seva riquesa natural i al seu enclavament privilegiat, la muntanya de Montjuïc ha estat habitada i explotada des de l’època prehistòrica fins a dia d’avui. Se sap que les seves pedreres han servit per edificar la ciutat des de l’època romana fins a mitjan del segle XX.

El diversos materials i objectes que s’hi exposen, - trobats en successives campanyes arqueològiques - de diferents èpoques i períodes i sempre anteriors a la construcció de la fortalesa militar, representen el lligam de la muntanya amb la ciutat: des de la muntanya militaritzada a la muntanya civilitzadora i popular.

Montjuïc, farell, fortí i fortalesa de Barcelona

El segon àmbit col·loca el focus del recorregut en l’evolució arquitectònica de l’edifici. Des del farell medieval documentat com a talaia defensiva, passant per l’inici de la militarització de la muntanya amb la construcció del fortí durant la Guerra dels Segadors (1640-1652), fins a la reforma de la fortalesa projectada per l’enginyer militar Juan Martín Cermeño, el 1751, que conferiria al castell, l’aspecte actual.

En aquest espai es pot veure la museïtzació de les restes d’un tram del baluard meridional del fortí, construït a l’inici de la guerra dels Segadors, així com una gran maqueta amb la reforma de Cermeño. Les diverses etapes constructives es mostren a través de gravats i plànols, des de mitjans del segle XV fins a mitjans del segle XIX.

Montjuïc, defensa i repressió de Barcelona

El tercer àmbit aprofundeix en dos aspectes fonamentals de l’ús del Castell:  com a enclavament estratègic en la defensa i la vigilància de Barcelona, especialment durant les guerres dels segles XVII i XVIII, i com a lloc de repressió, sobretot a partir de 1714, moment en què la fortalesa s’utilitza per al control de la població i, a partir del segle XIX, amb l’ús com a presó militar.

Una sèrie de gravats d'època, a banda i banda de la sala, il·lustren aquestes dues funcions: la defensa de la ciutat, amb representacions de la Guerra dels Segadors i de la Guerra de Successió; i la repressió exercida des de la muntanya, amb il·lustracions de la Guerra Gran o dels bombardejos ordenats pel general Espartero. El centre de la sala l’ocupa una gran vitrina amb diferents tipologies d’armes com espases, trabucs, carrabines o pistoles. 

Montjuïc, presó i memòria de Barcelona

En el quart i últim espai, la mostra es centra en els empresonaments, les tortures, els processos i les execucions que es van dur a terme al Castell des de finals del segle XIX, fins a ben entrat el segle XX.  A través de diversos fets històrics ben coneguts per la ciutadania, es relata l’ús penitenciari del Castell: els anarquistes empresonats, torturats, jutjats i quatre d’ells condemnats a mort per l’atemptat del carrer dels Canvis Nous (1896); els fets de la Setmana Tràgica (1909), amb l’afusellament al fossat, entre d’altres, de Francesc Ferrer i Guàrdia; l’empresonament dels treballadors en vaga general de la central elèctrica de La Canadenca (1919), així com el seu ús com a presó durant la Guerra Civil, i posteriorment com a presó militar de la dictadura franquista i Museu Militar. Una instal·lació de fotografies històriques retrata les diverses transformacions de manera cronològica, i il·lustra una de les èpoques més fosques del Castell.

La figura de Lluís Companys, president de la Generalitat afusellat per les forces franquistes al fossat de Santa Elena el 15 d’octubre de 1940, té un espai dedicat en aquest darrer àmbit.