El treball en residència de la companyia parteix del punt d'explorar l'espai del Castell com un espai més d'investigació de relat i participació.
L’artefacte que trobareu al Castell està dissenyat com un confessionari sense temple, un espai íntim on evocar memòries pròpies i sumar-les a les que altres persones han deixat anteriorment i que també podem escoltar. Així, a cada espai on s’instal·la Relatos del cemento enfermo, els sons, les veus i les memòries que ja ha enregistrat el confessionari es van barrejant i dialoguen amb noves sonoritats, creant un arxiu multicapa que recull les singularitats de cada persona que hi entra i la universalitat de les lluites compartides.
Relatos del cemento enfermo va començar el seu camí a partir dels relats poètics i els paisatges sonors del barri de la Marina, fruit de la col·laboració entre el Graner, centre de creació de dansa i arts vives, en el marc del cicle Boombeta i el Castell de Montjuïc. Després d’un període d’itinerància arriba al Castell per transmetre i rebre més memòries d’altres persones i d’altres barris.
CRÈDITS
Escenografia i autoria: Urati laboratori
Concepte, llum: Albert Chamorro
Paraula: Roser Casamayor
Art sonor i tecnologia: Sergio Camacho
Art visual i gràfic: Marta Lofi
Producció: Urati laboratori
Amb la col·laboració de: Pla de Desenvolupament Comunitari La Marina, Centre Cívic La Cadena i Safareig Feminista
Amb el suport de: Graner - Centre de creació de dansa i arts vives, Castell de Montjuïc – Montjuïc Crea i Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura.