La xarxa municipal d'escoles bressol ha significat una contribució important al patrimoni arquitectònic de la ciutat. Cada centre estableix un diàleg equilibrat amb el seu entorn immediat i amb el barri, i el seu disseny és el resultat de l'assimilació i traducció al llenguatge arquitectònic de la recerca en matèria pedagògica aplicada a l'educació de la primera infància.
Actualment, el model més habitual, que representa el 50% de les escoles bressol de l'Ajuntament, és una escola construïda en planta baixa amb capacitat màxima per a 87 infants distribuïts en sis aules. Aquestes aules estan orientades cap al sud o el sud-oest per aprofitar tant com es pugui la llum del sol, en un terreny sense desnivells.
La distribució de l'espai s'orienta cap a un entorn acollidor que ha de satisfer les exigències de la legislació vigent i garantir el màxim aprofitament de la superfície construïda i de la llum natural, d'acord amb les consignes de sostenibilitat i estalvi. L'organització i moblament dels espais interiors i del pati de jocs també segueixen aquestes prescripcions i n'inclouen d'altres directament relacionades amb les necessitats educatives dels infants, com la seguretat, l'accessibilitat, la visibilitat, la intercomunicació, la flexibilitat i l'adaptació.
Eixos fonamentals
L'activitat quotidiana, el foment de les relacions socials i la intervenció singularitzada són els eixos educatius de l'escola bressol municipal; per tant, són també els tres arguments que ordenen l'espai.
- Espais diàfans, amplis i interrelacionats. L'organització dels espais interiors i exteriors parteix d'exigències bàsiques que resulten de les directrius pedagògiques, com també de la necessitat de garantir la seguretat física de l'infant i la higiene laboral dels educadors i educadores, i de promoure el contacte entre les famílies. El model arquitectònic de les escoles bressol tendeix a les distribucions regulars i seriades, amb la creació d'espais polivalents que puguin ser dividits en estances o zones per a diferents usos.
- Espais transparents i assolellats. La curiositat dels infants requereix també que els espais estiguin interconnectats visualment al llarg de totes les aules. Sempre que és possible, l'espai s'organitza amb orientació sud o sud-est per poder gaudir del màxim d'hores d'insolació.
- Espais accessibles i segurs. L'edifici ha de facilitar l'accessibilitat dels usuaris més petits per tal de potenciar la seva autonomia. La seguretat és, igualment, una de les claus del model arquitectònic. En aquest sentit, tots els elements compleixen unes mesures de seguretat molt rigoroses; a més, els elements la manipulació dels quals poden implicar alguna mena de risc físic (endolls, claus de pas d'aigua, etc.) estan col·locats a l'alçada dels adults.
- Espais educatius. La disposició de l'espai ha de fer possible l'aplicació dels plantejaments pedagògics del projecte de centre:
- Un espai a la mida de l'infant. L'espai ha d'oferir propostes a l'abast dels infants, ha de possibilitar el treball en petits grups i, per tant, ha de tenir en compte que la distribució els permeti estar còmodes per a experimentar i jugar amb les companyes i companys o al seu costat.
- Un espai que tingui en compte la diversitat de necessitats. L'espai i els materials han de donar resposta a les diferents necessitats de descoberta i experimentació, i han d'afavorir la convivència entre els grans i els petits del grup.
- Un espai que afavoreixi l'autonomia. Els nens i les nenes han de poder utilitzar l'espai amb independència dels adults. L'espai els ha de facilitar poder escollir i decidir en els diferents moments del dia: en la realització de rutines i hàbits, en la solució de problemes, en els jocs i les activitats de descoberta, etc.
- Un espai que permeti la descoberta de les pròpies capacitats. L'espai ha de fer propers diferents elements de l'entorn perquè l'infant conegui les distintes característiques i rebi diverses informacions sensorials, i ha de facilitar l'experimentació dels diferents llenguatges.
- Un espai que tingui cura de la presentació i de l'estètica. Un espai ordenat i estable ajuda l'infant a orientar-se i a saber on dirigir-se per a dur a terme un joc, així com a col·laborar en la recollida de joguines. Un espai estèticament atractiu convida al joc, a descobrir què hi ha i a participar en les diferents activitats.
