Instruments que ensenyem

Branca instrumental

  • Clarinet
  • Fagot barroc
  • Flauta de bec
  • Flauta travessera
  • Oboè
  • Piano
  • Viola
  • Viola de gamba
  • Violí
  • Violoncel

Branca tradicional

  • Acordió diatònic
  • Flabiol i tamborí
  • Tarota

Els alumnes de Can Ponsic teniu la sort de poder disposar dels instruments de l’escola per un preu simbòlic, tenint en compte el valor real que tenen. Tant vosaltres com les vostres famílies heu de tractar-los amb la cura que es mereixen, així, els que van darrere vostre també podran disposar d’aquest privilegi.

Per això hem fet una petita llista de consells que us poden ser d’utilitat:

  • Després de tocar cal treure la pols de l’instrument i netejar la vara de l’arquet
  • Destensar les cerres en desar l’arquet
  • Endreçar sempre bé l’instrument després de tocar
  • No s’han de posar mai els dits a les cerres ni a les cordes just per allà on passa l’arc
  • L’arquet no pot quedar mai sol dins de la funda. En treure de la funda l’instrument sempre treure primer l’arquet i després l’instrument. En endreçar-lo, primer l’instrument i després l’arquet
  • A casa cal endreçar l’instrument dins de la caixa o l’estoig en un racó protegit on no pugui rebre cap cop, lluny de corrents d’aire i on no li toqui el sol, i a l’hivern lluny de cap radiador o estufa
  • En un assaig o en un concert, durant el descans, abans de començar i un cop s’ha acabat, l’instrument ha d’estar controlat en tot moment. Si no hi ha un racó del tot segur per deixar-lo, o no ens movem del seu costat, o ens l’enduem tota l’estona
  • No deixeu mai l’instrument sol al cotxe, ni cinc minuts per anar a fer un petit encàrrec
  • A casa, encara que sigui només per un moment, durant un descans, no deixeu mai l’instrument al mig del pas ni en una posició poc segura. Els cellos s’han de deixar sempre amb la pica amagada
  • Si l’instrument va amb funda s’ha de vigilar en transportar-lo de no donar cops enlloc, especialment al pont i a les clavilles, ja que salten fàcilment
  • Buscar sempre una superfície prou gran i a la vista per deixar l’instrument ajagut o bé un angle de parets o de mobles per tal que quedi més protegit i amb almenys tres punts de recolzament
  • Anant en cotxe vigilar que no toqui el sol a l’instrument
  • Si plou i la funda es mulla, en arribant comprovar que l’instrument és ben sec
  • No dur els mai instruments en moto ni en bicicleta
  • Tota la família ha de ser conscient que tant l’instrument com l’arc són fràgils i s’han de tractar amb molta cura

Els alumnes de Can Ponsic teniu la sort de poder disposar dels instruments de l’escola per un preu simbòlic, tenint en compte el valor real que tenen. Tant vosaltres com les vostres famílies heu de tractar-los amb la cura que es mereixen, així, els que van darrere vostre també podran disposar d’aquest privilegi.

Per això hem fet una petita llista de consells que us poden ser d’utilitat:

  • Després de tocar cal treure la pols de l’instrument i netejar la vara de l’arquet
  • Destensar les cerres en desar l’arquet
  • Endreçar sempre bé l’instrument després de tocar
  • No s’han de posar mai els dits a les cerres ni a les cordes just per allà on passa l’arc
  • A casa cal endreçar l’instrument dins de l’estoig en un racó protegit on no pugui rebre cap cop, lluny de corrents d’aire i on no li toqui el sol, i a l’hivern lluny de cap radiador o estufa
  • Tanqueu sempre la cremallera de l’estoig quan hi hagi el violí a dins: evitareu que l’instrument salti pels aires si algú l’agafa descordat per distracció
  • En un assaig o en un concert, durant el descans, abans de començar i un cop s’ha acabat, l’instrument ha d’estar controlat en tot moment. Si no hi ha un racó del tot segur per deixar-lo, o no ens movem del seu costat, o ens l’enduem tota l’estona
  • No deixeu mai l’instrument sol al cotxe, ni cinc minuts per anar a fer un petit encàrrec
  • A casa, encara que sigui només per un moment, durant un descans, no deixar mai l’instrument al mig del pas ni en una posició poc segura. Mai sobre un sofà o una cadira
  • Anant en cotxe vigilar que no toqui el sol a l’instrument
  • Si plou i la funda es mulla, en arribant comprovar que l’instrument és ben sec
  • Tota la família ha de ser conscient que tant l’instrument com l’arc són fràgils i s’han de tractar amb molta cura
  • Seu sempre al mig del piano en una banqueta o seient dur i sense braços que sigui just de la teva mida. Seu endavant i amb l’esquena dreta. Si els peus no t’arriben a terra posa’ls sobre un llibre gruixut o una fusta perquè no et quedin penjant.
  • Acostuma’t a comprovar l’alçada del seient abans de començar a tocar. També a la classe i als concerts.
  • Amb les ungles llargues no es pot tocar el piano.
  • Endreça sempre les partitures dins de la carpeta. No les deixis escampades o sobre el faristol.
  • Acostuma’t a deixar tancada la tapa del piano perquè no es posi pols al teclat.
  • Vigila que no caiguin restes de goma d’esborrar, brosses, clips ni molles de pa sobre el teclat. Tot pot anar a parar a dintre fàcilment i entorpir el mecanisme.
  • L’escalfor fa molt malbé els pianos. Compte amb els radiadors i el sol!
  • Els pianos també es desafinen, però com que ho fan de mica en mica, de vegades no ens n’adonem. S’han de fer afinar almenys una vegada a l’any.
  • Sense la canya l’instrument no sona, per tant, n’has de tenir molta cura. Mulla-la amb aigua o saliva abans de començar a tocar. Les canyes tenen una vida limitada i cal provar-les abans de la classe i sobretot abans d’un concert o una audició.
  • Assegura’t que l’instrument estigui ben muntat i alineat.
  • Neteja l’instrument després de tocar i no deixis el drap a dintre de l’estoig.
  • Cada any més o menys s’ha fer una revisió per canviar suros o sabatilles trencades.
  • No deixis el clarinet a prop de fonts de calor o fred, especialment els de fusta, ja que fàcilment es poden esquerdar.
  • Porta a la classe tot el material necessari.
  • Amb aquest instrument és especialment important tocar regularment ja que el so el millorem cada dia i la resistència també; així podrem tocar peces més llargues.
  • Estudia amb un volum de mig fort a fort.
  • Toca dret o assegut, però amb l’esquena dreta i mirant que la partitura estigui a l’alçada dels ulls. L’instrument ha de formar un angle de 40º-45º amb el cos, més o menys.

Les flautes de bec són molt habituals i no gaire cares de comprar, però malgrat que són de plàstic, són instruments de debò i s’han de tractar com es mereixen.

  • Cada germà ha de tenir les seves flautes, entre altres coses, per poder tocar junts, i han d’estar marcades amb el nom a la funda i a l’instrument.
  • Renteu-vos les dents abans de tocar. Les restes de sucre de caramels o pastissos fan molt malbé els instruments.
  • Per desembussar-la eviteu que l’ungla toqui el bisell; és molt delicat. Mai furgueu el canal o el bisell amb cap objecte com ara un llapis.
  • Tot i que és un instrument d’emissió fàcil, eviteu de tocar mal asseguts. Seieu amb l’esquena dreta i els peus a terra en una cadira o tamboret dur, i poseu-vos la partitura a l’alçada dels ulls.
  • La flauta és tan lleugera i fàcil de portar que val la pena que la porteu per tocar quan marxeu de vacances o de cap de setmana. Sempre trobareu una estoneta i un racó per tocar.
  • Guardeu sempre la flauta dins de la funda en un lloc on no pugui caure a terra. Mai sense funda sobre la taula, el llit o un sofà. Anant en cotxe, eviteu que li toqui el sol.

La flauta és un instrument delicat que cal tractar amb cura.
Llegiu amb atenció aquests consells per tal de tenir sempre l’instrument en condicions.

  • Quan hem acabat de tocar cal eixugar l’interior del tub, peça per peça. Per fer-ho hem “d’enfilar” una de les puntes d’un drap absorbent (tipus gasa) i enroscar-lo fins aconseguir el gruix escaient ajustat al diàmetre del tub. Cal fer atenció quan eixuguem l’embocadura de no copejar l’extrem tapat (esquerre) ja que podríem desplaçar-lo del seu lloc.
  • La neteja de l’exterior de la flauta no fa que l’instrument soni millor però fa que l’acte de tocar la flauta sigui molt més agradable. Cal utilitzar un drap tipus gamusa i tenir molta cura de no desprendre les molles del mecanisme. Reduirem força la brutícia si agafem l’hàbit de rentar-nos les mans abans de tocar. Per casos de molta porqueria acumulada podem fer servir uns draps especials impregnats amb un líquid neteja-metalls.
  • Si mengem just abans o entremig de les sessions de pràctica convé que us raspalleu les dents (sobretot si es tracta de llaminadures ensucrades).
  • No deixeu mai la flauta sobre llocs molt calents (estufes, radiadors…) ni sobre llocs freds (superfícies de marbre).
  • Quan viatgeu en cotxe no deixeu mai la flauta al maleter. D’aquesta manera també evitareu possibles robatoris.
  • Poseu el vostre nom i un telèfon de contacte dins de l’estoig de la flauta per si de cas la perdéssiu.
  • No feu servir l’estoig per desar els draps de rentar i eixugar la flauta perquè forçaríeu el repòs del mecanisme.
  • Sota cap concepte toqueu el cargol que obtura l’extrem esquerre de l’embocadura, perquè en moure el tap que subjecta l’afinació se’n ressentiria.