Aquesta exposició presenta, per primer cop en el context nacional i internacional, una revisió exhaustiva de la filmografia de Leeds Animation Workshop, el col·lectiu feminista de cinema independent format el 1978.

Des de la seva creació, LAW promou una manera de treballar horitzontal i col·lectiva que fa servir l’animació com a mitjà d’expressió. I tot i que quatre dècades més tard els rols, els sistemes de producció i les tècniques han variat, el seu compromís intel·lectual i social continua sent central en les seves formes de treball.

Fins avui LAW ha produït i distribuït més de 40 curtmetratges, els primers realitzats durant el govern de Margaret Thatcher, a la dècada de 1980, quan la privatització, les reformes laborals i la disminució de l’accessibilitat als serveis públics van minar el benestar social.

La seva primera pel·lícula, Who Needs Nurseries? We Do! (1978), evidenciava la manca d’escoles bressol públiques preescolars. Com en molts dels seus films, el tema s’hi tracta amb humor, d’una manera entretinguda i amb un punt de vista singular, en aquest cas el d’una nena de quatre anys que es diu Tracy.

Les seves pel·lícules es basen en àmplies investigacions i comporten llargs processos de consulta, de vegades local, de vegades nacional i internacional. Tracten temes com ara la importància de l’atenció als infants (Who Needs Nurseries? We Do!, 1978), els problemes en l’àmbit laboral (Risky Business, 1980; All Stressed Up, 1993), la proliferació nuclear (Pretend You’ll Survive, 1981), la privatització (Council Matters, 1984), l’assetjament sexual i el sexisme (Give us a Smile, 1983; Out to Lunch, 1989), la crisi de l’habitatge (Home and Dry?, 1987), el deute mundial (A Matter of Interests, 1990) i la contaminació ambiental (Alice in Wasteland, 1991; Waste Watchers, 1996), entre d’altres.

Mereix una especial menció la sèrie de quatre films d’animació que evoca la literatura infantil i els contes de fades (Through the Glass Ceiling, 1994; No Offence, 1996; Did I Say Hairdressing? I Meant Astrophysics, 1998; Working with Care, 1999); aquesta exposició —Hi havia una vegada— pren el títol de la seva fórmula d’obertura. Així, ens interessa subratllar el poder conformador de la fantasia i alhora convidar els espectadors a un espai-temps amable per imaginar col·lectivament, com quan ens llegeixen un conte, formes de transformar la realitat que vivim.