Diversos filòsofs de finals del segle xx (sobretot Gilles Deleuze, Jean-François Lyotard i Jacques Rancière) es van preguntar per la visibilitat específica del pensament i la diferència entre aquest i la imatge artística. Com aconseguim veure un pensament en llegir un llibre o escoltar una conferència? Quina diferència hi ha entre veure i entendre? N’hi ha cap? Es pot representar un pensament? Em preguntaré si la neuroimatge, juntament amb les produccions de la intel·ligència artificial, permet de respondre a aquestes preguntes d’una manera nova. Els reptes d’aquest seguit de preguntes són alhora filosòfics, artístics, pedagògics i polítics.

Catherine Malabou és professora de filosofia al Departament de Literatura Comparada de la Universitat de Califòrnia a Irvine. Alguns dels seus treballs recents són Avant demain. Epigenèse et rationalité [‘Abans de demà. Epigènesi i racionalitat’] (PUF, 2014 i 2023), Métamorphoses de l’intelligence  [‘Metamorfosis de la intel·ligència’] (PUF, 2016), Le plaisir effacé. Clitoris et pensée [‘El plaer esborrat. Clítoris i pensament’] (Payot-Rivages, 2020), Au voleur ! Anarchisme et philosophie [‘Atrapeu el lladre! Anarquisme i filosofia’] (PUF, 2022) i Il n’y a pas eu de Révolution. Réflexions sur la propriété privée, le pouvoir et la condition servile en France [‘No hi va haver Revolució. Reflexions sobre la propietat privada, el poder i la condició servil a França’] (Payot-Rivages, 2024).

Andrea Soto Calderón és doctora en Filosofia i professora d’Estètica i Teoria de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha desenvolupat la seva recerca a Valparaíso, Barcelona, ​​Lisboa i París. Les seves línies de recerca se centren en les transformacions de l’experiència estètica a la cultura contemporània, la recerca artística i l’estudi de la imatge i els mitjans, així com en la relació entre l’estètica i la política.
Ha escrit diversos articles acadèmics, capítols de llibres i textos per a catàlegs d’artistes. Entre les seves publicacions destaquen els seus llibres Le travail des images, juntament amb Jacques Rancière (Les presses du réel, 2019); La performatividad de las imágenes (Metales Pesados, 2020); Imaginación material (Metales Pesados, 2022), i Imágenes que resisten. La genealogía como método crítico (La Virreina, 2023).