7, 8, 9, 14, 15, 16 i 17 de novembre. Virreina LAB i Espai 4
Entrada gratuïta. Aforament limitat
 

Dimarts 7 de novembre. 19 h, Pati del Palau de la Virreina
TodoaZen i Konkret
NOMÉS LA REVOLUCIÓ ÉS REVOLUCIONÀRIA (teatre)

Recreació lliure de la nit anterior a la insurrecció armada d’octubre de 1917 contra el govern de Kérenski. Les discussions entre Lenin, Kamenev, Trostski, Kollontaï, Stalin i altres bolxevics mostren les tensions, els dubtes i les certeses al voltant d’una acció que compromet el projecte de la revolució russa iniciat al febrer d’aquell mateix any. El muntatge combina les tècniques del teatre dramàtic i altres formes performatives contemporànies.

El Colectivo TodoaZen és un grup plural i multidisciplinari que centra el seu treball en el camp de les investigacions narratives (tot i que tampoc no li desagraden pas la poesia, l’assaig i la dramatúrgia). Ha intervingut en l’àmbit de la narració amb el text El año que tampoco hicimos la Revolución (Caballo de Troya, 2009).

http://colectivotodoazen.blogspot.com.es/

El Colectivo Konkret és un grup de teatre polític sorgit dins de la Unidad de Producción Alcores el 1995. Amb més de vuitanta muntatges estrenats, dedica una atenció especial a les intervencions postdramàtiques (teatre invisible, teatre fòrum) i les dramatúrgies crítiques avantguardistes, i investiga en formes de realització escènica amb associacions veïnals, grups de dones i col·lectius polítics.

http://centrodedocumentacioncritica.org/estetica-y-conflicto/unidad-de-produccion-alcores-konkret/montajes-en-repertorio/

Dimarts 7 de novembre. 20 h ACTIVITAT CANCEL·LADA
LA MANIFESTACIÓ (performance)

Des del passeig de Colom i fins al Palau de la Virreina es desenvolupa una manifestació formada per una coral de cent persones que canten La Internacional. Entre reivindicacions i demandes, alguns participants porten cartells de la revolució russa, i uns altres, del nostre temps. Els actors i actrius de la peça se sumen a la manifestació en el moment en què acaba i arriben plegats a la plaça de Catalunya.

Amb la col·laboració de la Federació Catalana d'Entitats Corals.

Dimecres 8 de novembre. 19 h, Espai 4
Domenico Losurdo
EL SOMNI D’UNA NIT D’HIVERN (conferència)

Dijous 9 de novembre. 19 h, Virreina LAB
LES IL·LUSIONS PERDUDES (col·loqui)
Moderat per Pascual Serrano, amb la participació de Josep Ramoneda, Iván de la Nuez i Gregorio Morán.

Bé per circumstàncies derivades de les lluites antifranquistes o bé perquè consideraven que era l’únic discurs capaç de capgirar la catastròfica situació creada pel capitalisme, molts homes i dones van posar en la idea comunista i en les revolucions que va generar l’esperança en una transformació del món. El xoc amb els seus propis orígens socials de classe o el coneixement de les derives que tingueren algunes de les revolucions comunistes va fer que molts comunistes abandonessin els partits en què militaven i adoptessin posicions escèptiques, si no directament anticomunistes. Aquí es debaten les raons i conseqüències d’aquests conflictes que van canviar la trajectòria personal de moltes d’aquestes persones.

Dimarts 14 de novembre. 19 h, Virreina LAB
EL NAIXEMENT DE L’ANTICOMUNISME (col·loqui)
Moderat per Ángeles Diez, amb la participació de Nines Maestro, Mirta Núñez i Guillem Martínez.

Des de l’aparició del Manifest del Partit Comunista, escrit per Karl Marx i Friedrich Engels, els pamflets i assajos contra la idea comunista van ser una constant. Procedents al principi dels intel·lectuals de la burgesia conservadora i de l’Església, durant els anys vint i cinquanta del segle passat van rebre el suport d’organitzacions estatals especialment creades per difamar, enganyar, tergiversar i manipular tota informació sobre el desenvolupament del comunisme a l’URSS, a Cuba, a Indonèsia i a altres llocs del món. Aquí es debaten les formes utilitzades, els recursos de què es va disposar i les proposicions utilitzades que han arribat fins als nostres dies.

Dimecres 15 de novembre. 19 h, Virreina LAB
UNA EDUCACIÓ MILITANT (col·loqui)
Moderat per Salvador López Arnal, amb la participació de Sira Rego i Ruth Morales.

La militància comunista, dura i sacrificada, generalment ha afectat les relacions familiars, i en alguns casos els fills i filles l’han rebutjada, mentre que en d’altres, al contrari, ha constituït un ensenyament i ha esdevingut un exemple a seguir. L’aprenentatge a través dels pares i els familiars suposa incorporar un fort bagatge procedent d’altres temps i altres experiències, que, en la militància pròpia, s’amplia amb nous coneixements procedents d’altres fonts i relacions, més vinculades als processos del present. Aquí es debaten els problemes i solucions als quals s’enfronten els qui han tingut familiars comunistes.

Dijous 16 de novembre. 19 h, Virreina LAB
REVOLUCIONARIS PER AL SEGLE XXI (col·loqui)
Moderat per Constantino Bértolo, amb la participació d'Esther Vivas i Álvaro Aguilera.

Després de la desintegració de l’URSS i l’ensorrada de l’anomenat bloc de l’Est, els països i territoris en què subsisteix la idea comunista han quedat reduïts a una marginalitat. Les expectatives de l’anomenat “socialisme del segle xxi” a l’Amèrica Llatina, així com els col·loquis i llibres que des de fa algunes dècades es realitzen al voltant de la persistent necessitat del comunisme com a projecte de transformació social, han obert nous horitzons que es materialitzen en diversos discursos polítics i moviments socials. Aquí es debaten quines perspectives veuen joves militants comunistes davant la nova reestructuració del capitalisme.

Divendres 17 de novembre. 19 h, Virreina LAB
LA REVOLUCIÓ QUE VE (col·loqui)
Moderat per Belén Gopegui, amb la participació de Rita Maestre i Jon E. Illescas.

Els conflictes socials apareixen determinats per conjuntures històriques específiques. Cap revolució no s’assembla a cap d’anterior i resulta necessari donar compte de les noves condicions socials, dels nous antagonismes, per poder assenyalar els camins que es perfilen en els processos revolucionaris comunistes que vindran. Aquí es discuteixen les perspectives, necessitats i estratègies que podrien afirmar la fallida definitiva del capitalisme.

Domenico Losurdo és professor d’Història de la Filosofia a la Universitat d’Urbino (Itàlia). Des de 1988 dirigeix la Internationale Gesellschaft Hegel-Marx für Dialektisches Denken i és membre fundador de l’Associazione Marx XXIesimo secolo. Entre els seus llibres destaquen Stalin. Storia e critica di una leggenda nera (Stalin. Història i crítica d’una llegenda negra) (2008) i La lotta di classe: Una storia politica e filosofica (La lluita de classes: una història política i filosòfica) (2013).
Conversa amb Víctor Ríos: https://www.youtube.com/watch?v=VKKsOBI-AOM. 
Presentació de La sinistra assente (L’esquerra absent): https://www.youtube.com/watch?v=r036M6pRrzI

Pascual Serrano és llicenciat en Periodisme el 1993 per la Universitat Complutense de Madrid. Es va iniciar en aquesta professió treballant al diari espanyol ABC. El 1996 va fundar juntament amb un grup de periodistes la publicació electrònica Rebelión (www.rebelion.org), que avui funciona com a diari alternatiu a Internet. Entre els seus llibres destaquen Desinformación (2013), La prensa ha muerto: ¡viva la prensa! (2014) i Medios democráticos (2016).
http://pascualserrano.net/es/

Josep Ramoneda ha estat professor de Filosofia Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1975 i 1990; director de l’Institut d’Humanitats entre 1986 i 1989; i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona des de la seva fundació el 1994 fins a 2011. Entre els seus libres publicats destaquen Apologia del present (Edicions 62, Barcelona, 1989), Después de la pasión política (Taurus, Madrid, 1999) i La izquierda necesaria (RBA Libros, Barcelona 2012). Coordina la revista La Maleta de Portbou. 
http://lamaletadeportbou.com/articulos/miradas-la-revolucion-rusa/

Iván de la Nuez és assagista, crític d’art i curador. Entre els seus libres destaquen La balsa perpetua (1998); Playas (2000); El mapa de sal (2001); Fantasía Roja (2006), menció d’Honor als Premis Ciutat de Barcelona; Postcapital. Crítica del futuro (2006); Inundaciones. Del Muro a Guantánamo: invasiones artísticas en las fronteras políticas. 1989-2009 (2010); i El comunista manifiesto (2013).
http://www.ivandelanuez.org/

Gregorio Morán va estudiar a l’Escola d’Art Dramàtic de Madrid, on va començar a prendre contacte amb moviments obrers juvenils, al barri del Pozo del Tío Raimundo. Va militar a l’oposició antifranquista com a membre del Partit Comunista d’Espanya i es va exiliar a París el 1968, on va col·laborar a la publicació Mundo Obrero, i a finals del 1976 va abandonar el PCE. El 1988 va començar a escriure a La Vanguardia. Entre els seus llibres destaquen Miseria y grandeza del Partido Comunista de España 1939-1985 (1986); El precio de la transición (1991); El maestro en el erial: Ortega y Gasset y la cultura del franquismo (1998); Asombro y búsqueda de Rafael Barrett (2007); i El cura y los mandarines (2014).
Entrevista a “Otra vuelta de Tuerka”: https://www.youtube.com/watch?v=L4se53T1cno

Ángeles Diez és professora del Departament de Canvi Social de la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Complutense de Madrid. Va fer el doctorat al programa d’Amèrica Llatina Contemporània de l’Instituto Ortega y Gasset de la UCM. Coordina l’àrea de Cinema i Política de l’Institut Complutense de Ciències de l’Administració (ICCA). És membre de l’associació de documentalistes DOCMA.

Nines Maestro és metgessa i tècnica superior de Salut Pública. Va estudiar salut pública a l’Institut Superior de Ciències Mèdiques de l’Havana (Cuba). Va militar al Partit Comunista d’Espanya des de 1973 fins a 2005 i va ser candidata al Parlament Europeu a les llistes d’Iniciativa Internacionalista el 2009. Actualment milita a l’organització comunista Red Roja.
www.redroja.net

Mirta Núñez  es va llicenciar en Ciències de la Informació el 1983 per la Universitat Complutense de Madrid amb la tesina La prensa de las Brigadas Internacionales i l’octubre de 1988 va llegir la seva tesi doctoral, titulada La prensa de guerra en la zona republicana durante la Guerra Civil Española (1936-1939), dirigida per José Altabella Hernández. Altres obres seves són Los años del terror. La estrategia de dominio y represión del general Franco (2004) i La disciplina de la conciencia: las Brigadas Internacionales (2006).
https://www.ucm.es/hcs/directorio/?id=3315

Salvador López Arnal és professor-tutor de Matemàtiques de la UNED i professor d’informàtica de cicles formatius a l’Institut Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona). Col·labora habitualment a les pàgines d’El Viejo Topo, Rebelión, Espai Marx i Sin Permiso. És membre de Comissions Obreres. És deixeble de Manuel Sacristán i de Francisco Fernández Buey.

Sira Rego és responsable d’Estratègies per al Conflicte d’Esquerra Unida i primera tinenta d’alcalde a Rivas-Vaciamadrid. És diplomada en Nutrició i participa en les organitzacions PCE, CCOO i Ecologistes en Acció.
 

 
Ruth Morales és llicenciada en Geologia per la Universitat Complutense de Madrid. És membre del PCE i participa activament en lluites sindicals i en el moviment obrer, així com en el moviment del 15-M.

Constantino Bértolo és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat Complutense de Madrid. Durant anys va exercir com a crític literari a diversos mitjans, com el diari El País, i ha escrit a revistes com El Urogallo i El Independiente. Ha estat professor en el Màster d’Edició de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, el Màster d’Edició de la Universitat de Salamanca - Grupo Santillana i el Màster d’Edició Iberoamericà. Ha estat director de l’editorial Debate i del segell Caballo de Troya.
http://www.cervantesvirtual.com/portales/editores_editoriales_iberoamericanos/738555_entrevista_a_constantino_bertolo/

Álvaro Aguilera va cursar estudis de Filologia Hispànica i el 2005 es va diplomar en l’especialitat de Guió a l’Escola del Cinema i l’Audiovisual de Madrid (ECAM). Des d’aleshores ha alternat la seva feina com a guionista (“Estados alterados”, La Sexta) amb la seva tasca com a professor de cinema i literatura a llocs com l’Escola de Cinema Televisió de San Antonio de los Baños de Cuba (com a professor assistent) o el Fòrum de Creadors a Madrid. Plato de mal gusto és la seva primera novel·la. És secretari del PCE de Madrid.

Belén Gopegui és escriptora i militant comunista, és autora de les novel·les La escala de los mapas (1993)[Tau1] , Tocarnos la cara (1995) i La conquista del aire (1998), entre d’altres. Així mateix, va escriure els guions de La suerte dormida i El principio de Arquímedes, dirigides per Ángeles González-Sinde i Gerardo Herrero respectivament. El 2001 va publicar Lo real i el 2004 El lado frío de la almohada (2004). Les seves novel·les més recents són El padre de Blancanieves (2007), Deseo de ser punk (2009), Acceso no autorizado (2011) i El comité de la noche (2014). El 2015 es va editar una compilació d’articles i assajos a Xile amb el títol Rompiendo algo. La seva última novel·la és Quédate este día y esta noche conmigo.

Rita Maestre és política i activista espanyola, és regidora de l’Ajuntament de Madrid, on, a més, fa les funcions de portaveu i de coordinadora de la Junta de Govern i Relacions amb el Ple. Forma part del Consell Ciutadà de Podem, on és responsable de l’Àrea de Municipalisme.

Jon E. Illescas és conegut també amb el pseudònim de “Jon Juanma”, és doctor en Sociologia i Comunicació i llicenciat en Belles Arts. És l’autor dels llibres Nepal, la revolución desconocida, publicat el 2012 per La Caída, i La dictadura del videoclip. Industria musical y sueños prefabricados, publicat el 2015 per El Viejo Topo.

Guillem Martínez és periodista i guionista de televisió, responsable del programa de TV3 Polònia. Ha col·laborat pels mitjans com El País o Interviu, i actualment escriu en  el diari digital CTXT . Entre els seus llibres destaquen: Cultura de la Transición (2012), coordinador; Barcelona rebelde (2009); La canción del verano (2007) o Pásalo (2004).

Esther Vivas és periodista, especialitzada en anàlisi política, model agroalimentari i maternitats. Llicenciada en periodisme i màster en sociologia. És autora d’una desena de llibres sobre aquests temes. Les seves darrers obres són El negocio de la comida. ¿Quién controla nuestra alimentación? (2014) i Sense Por (2013) Escriu regularment a El Periódico, al diari digital Público.es i a la revista Opcions. Participa a les tertúlies de televisió del Més 324, 8 al dia, Los desayunos de TVE, Bàsics Betevé, Euskal Telebista i Vespre 24 i a les tertúlies radiofòniques d’El Món a RAC1 i El matí a Ràdio 4. Col.labora amb el programa cultural Àrtic de Betevé. És professora del Màster d’Agricultura Ecològica de la Universitat de Barcelona, del Màster en Desenvolupament i Cooperació de la Universitat Ramon Llull i del Màster sobre Comunicació dels Conflictes Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona. Forma part del Consell Científic d’ATTAC i el consell assessor de la revista Viento Sur. Guardonada amb el premi Biocultura 2015 al periodisme compromès amb el medi ambient.
https://esthervivas.com/