Comissari: Constantino Bértolo amb la col·laboració de César de Vicente Hernando

Sabem que el passat actua sobre el present i sobre la configuració del futur. Però sabem que també s’esdevé el contrari: la idea de futur modela les expectatives del present i cada present llegeix en la seva pròpia clau els esdeveniments del passat. El 1917, la Revolució bolxevic havia de suposar la culminació del moviment d’emancipació socialista que les revolucions del 1848 havien posat en marxa i el punt de partida de les propostes del comunisme com a horitzó de la política, si més no fins a la caiguda del mur de Berlín, el 1989.

Intervenció 1917. L’any que sí que vam fer la revolució, planteja una lectura d’aquell esdeveniment que «va commoure el món» i va travessar durant dècades les consciències culturals i les ideologies de l’activisme polític. No es tracta d’una «exposició celebratòria», d’una «memòria iconogràfica» ni d’un «recompte històric». Tampoc s’hi busca el balanç crític, l’hagiografia exultant o la malenconia confortable. El que pretenem és presentar un «informe sobre la situació actual de la Revolució soviètica del 1917», a fi de facilitar una lectura en clau d’avui de les veus i els ressons d’aquell esdeveniment. Lectura, per tant, d’una lectura. Amb una clara voluntat d’intervenir en la construcció col·lectiva d’un relat, la Revolució soviètica, que, perquè sí o perquè no, encara exerceix un paper rellevant en aquesta gran narració global que ens envolta i transporta. Preguntes i respostes actuals per explorar el present i el futur d’aquella revolució. I que retornen així, a més, als murs i les parets del Palau de la Virreina aires de revolució que es van respirar en altres temps.

Per dur a terme aquesta intervenció s’ha concebut una sèrie de materials i dispositius que, sense caure en el fet didàctic ni amagar una transparent empatia ideològica cap al que va suposar històricament aquell esdeveniment, permeti que els «lectors» en construeixin amb autonomia la pròpia lectura. Per això es va decidir elaborar una estratègia encaminada a fer estranyes i a pertorbar, tant com fos possible, aquelles lectures prèvies més esperables tenint en compte les diferents posicions i actituds polítiques presents en el nostre escenari polític.

A partir d’aquest plantejament, es va decidir recórrer, com a eina de materialització verbal o icònica, a les retòriques del realisme testimonial (la representació dramàtica, la conferència, el diàleg, el col·loqui i els arxius d’època), però sense renunciar al que és irònic o tangencial (el photo call, els fakes televisius i la cinematografia franquista de l’anticomunisme) com a poètiques complementàries, per tal de fer aflorar sempre que fos possible el cabal de tensions polítiques, latents o callades, que avui acompanyen aquesta revolució.

Llista de treballs:

Mapa de les revolucions

La revolució russa va ser un procés d’una complexitat extraordinària, a causa, bàsicament, de la diversitat de les forces socials que hi van participar, de la transformació radical de la formació social que va suposar i de la seva llarga durada. Tanmateix, no va ser l’única revolució que es va produir durant el segle xx: arreu del món, els projectes emancipadors van impulsar uns altres processos revolucionaris que van tenir en el de 1917 un exemple. Des d’antecedents com la Comuna de París (1871) o la revolució mexicana (1910) fins a la revolució sandinista (1979) o la zapatista (1994), un fil vermell travessa continents, societats diferents, models vitals distints i cultures diverses.

Recepció de la Revolució Bolxevic a la premsa espanyola de 1917

Enmig de la Primera Guerra Mundial, la premsa espanyola i les revistes van informar dels processos revolucionaris que s’estaven produint a la Rússia tsarista. La manera en què les notícies, procedents generalment d’agències i diaris francesos, presentaven els esdeveniments als lectors ja indica l’escàs coneixement que la premsa burgesa tenia sobre el que realment significava; només uns anys després, amb l’exemple de la revolució circulant pel món, es va poder apreciar en la seva totalitat. Per contra, els diaris anarquistes i socialistes van centrar la seva atenció en les conseqüències del que suposava un canvi radical en els sistemes socials que feien anar el món occidental. Els ideals i utopies deixaven de ser-ho per materialitzar-se en un lloc i en un temps concrets.

Comunistes anònims S.L. 
(curt digital)
Producció de Colectivo Contracampo. Durada 11’

Aquest curt digital es una producció específica del Colectivo Contracampo on un grup de persones assisteixen a una de les moltes reunions que es celebren a diversos països d’arreu del món organitzades per la comunitat internacional d’ajuda contra la malaltia del comunisme. Les persones que s’hi reuneixen comparteixen les experiències que han tingut al llarg de la setmana, es donen força mútuament per resistir i solucionar aquest problema comú que les fa actuar contra el capitalisme en comptes d’admirar-lo, odiar els seus caps en comptes d’aprendre de la seva tenacitat i energia, conspirar per canviar la societat en comptes d’acceptar l’estat de les coses i resignar-se a estar en el lloc on la vida els ha posat.

El racó de l’autocrítica
(dispositiu electrònic)
Producció de Colectivo Contracampo. Durada: 18’ 20’’

Seguint el rastre dels nombrosos programes de televisió i ràdio que ens ajuden a comprendre el que fem i el que no fem a través de la reflexió sobre els nostres actes i pensaments, aquest espai individual, íntim i particular, produït específicament pel Colectivo Contracampo, disposa d’una pantalla en la qual es poden observar els devastadors efectes mundials del capitalisme: crisi ecològica, explotació, esclavisme, malalties del buit, etc. I al final, la possibilitat de respondre a una sola pregunta: “I vostè, per què no es fa comunista?”.