La Nit dels Museus
Where: Palau de la Virreina
La Rambla, 99
Barcelona
Barcelona

Properes activitats / Activitats associades

la NIt dels Museus

La Nit dels Museus

18.05.2019


Dissabte 18 de maig, 19 a 1 h

Un any més La Virreina Centre de la Imatge participa a la Nit del Museus. Visita les exposicions en curs fins a la 1h de la matinada.

 

Activitat especial: recital poètic
Passis: 22 h i a la mitjanit, a la Planta 1

A càrrec de Raquel Santanera, Maria Sevilla i altres poetes.

 

Raquel Santanera Vila neix el setembre preolímpic de 1991 a Manlleu (Osona). A la plana hi creix. Aquest indret li fa bé, però no li desaccentua les obsessions pels ovnis, el Triangle de les Bermudes i els llibres. Aquesta darrera fal·lera la porta anys més tard a Barcelona per estudiar el grau d’Estudis Literaris. No en té prou i continua amb el màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals. Les avantguardes, la teoria feminista o Amélie Nothomb són les principals coordenades des d’on escriu Teologia poètica d’un sol ús, Premi de Poesia Martí Dot (2014, Viena Edicions). Amb aquest primer poemari inaugura el babaisme, un esforç per forjar una nova mitologia del jo poètic que continua en el segon poemari, De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia, Premi de Poesia de Pollença (2017), on la maquinària es subordina a uns alquimistes de bata blanca. I on les lectures d’Isaac Asimov, Donna Haraway, Rosi Braidotti o Palau i Fabre ressonen pertot. Actualment, també és coordinadora i programadora a l’Horiginal, mític obrador de recitacions i noves actituds literàries a Barcelona, i del cicle de poesia a la comarca d’Osona «Els vespres malgastats».

Maria Sevilla Paris (Badalona, 1990), creix tan de biaix i perifèrica com pot a Bufalà: ben als afores, ben limítrof. Decreix a l’adolescència escoltant grunge, punk i thrash, i descobrint l’escalf coent de la literatura. S’hi engresca. Fa Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Després, comença una tesi doctoral (en curs) sobre La passió segons Renée Vivien, de Maria-Mercè Marçal, i és a partir d’aquí —i de Rodoreda, Blai Bonet, Poeta en Nueva York, Alejandra Pizarnik, els forats de Sade o l’insomni de Maria Cabrera— que tanta perifèria i tanta desacceleració posthumana li resulten, finalment, dicibles. L’any 2015 veu la llum el seu primer poemari, Dents de polpa (AdiA Edicions), guardonat amb el XXX Premi Bernat Vidal i Tomàs, i l’any 2017 guanya el Miquel Àngel Riera de Manacor amb el seu segon poemari, Kalàixnikov (Món de Llibres). Els seus poemes han estat traduïts al castellà, a l’anglès, al croat, al turc i al lituà. La seva poesia és dita amb dents i saliva i paladar als recitals en què, regularment, participa per tal de mantenir viu —i a tot volum— el rampell subversiu i radicalment estràbic de la paraula en vers. Des de gener de 2019 és una de les tres programadores de l’Horiginal.

Raquel Santanera
Raquel Santanera
Maria Sevilla
Maria Sevilla. Foto: Joan Martínez