SUSPÈS EL CICLE EN DIÀLEG

Us informem que, per motius aliens a l’organització, ens veiem obligats a suspendre les conferències que avui, 22 de febrer, a les 19 h, i divendres, 24 de febrer, a les 19 h, havien d’oferir Jean-Louis Comolli i Mercè Ibarz dins del cicle EN DIÀLEG.

Disculpeu les molèsties.

Dimecres 22 i divendres 24 de febrer, 19 h
Espai 4
Idioma: francès (amb traducció simultània) i català
Entrada gratuïta. Aforament limitat

La vasta obra cinematogràfica del realitzador, crític i pedagog Jean-Louis Comolli (1941), de sostingut alè documental, i els seus influents escrits des de fa quatre dècades componen una trajectòria indomable que interpel·la la condició d’espectador, la relació que mantenim amb les imatges i la narrativa del nostre món de pantalles. Des del primer text, difós en anglès el 1971 com a Machines of the Visible, fins a l’últim assaig en llibre, Daech, le cinéma et la mort (2016),  des del primer film al darrer, Cinéma documentaire. Fragments d’une histoire (2015), Comolli ens proposa resistir a l’espectacularització de la vida, la història, el present.
Els Diàlegs, en dos temps, se centren en la trajectòria intel·lectual i creativa del Comolli cineasta: una conversa amb Mercè Ibarz (dimecres 22 de febrer) i el passi i debat del seu últim film (divendres 24 de febrer).

Dimecres 22 de febrer de 2017

Per Comolli tot és cine: fer-lo, produir-lo, escriure’l, veure’l; llegir,  escriure i parlar d’ell; pensar-lo, investigar-lo, editar-lo, difondre’l, programar-lo, exposar-lo... En sala, tele, ordinador, tauleta, mòbil. En cel·luloide, vídeo, televisió, digital.  Al museu, al carrer, al metro, en sala de tortures també. Del passat, del present, del que va venint. Importa només veure de debò, veure’hi a través de les imatges muntades en moviment. Tant qui el fa com qui el mira.

Va començar a Cahiers du Cinéma el 1962,  on seria co-redactor en cap uns anys, quan la Nouvelle Vague va engegar. És actor en els primers films de Rohmer i Godard. Mentre escrivia textos lúcids, de veloç influència, amplament traduïts –en español: Ver y poder, Mayo francés. La cámara opaca; Cine, modo de empleo, Cine contra espectáculo; Cuerpo y cuadro. Cine, ética, política—, es va decidir el 1968 a realitzar. El guia des de llavors el mateix ideari: la missió del cine és mostrar que tot canvia.

La conversa del cineasta amb Mercè Ibarz (dimecres 22 de febrer) aprofundirà en la trajectòria múltiple i harmònica de Jean-Louis Comolli.

Divendres 24 de febrer de 2017

Cine documental. Fragments d’una història (2015) (V.O.S.E.)
Passi del film i debat amb Jean-Louis Comolli

L’últim film de Jean-Louis Comolli, Cinéma documentaire. Fragments d’une histoire, és un assaig cinematogràfic de reflexió històrica i posada al dia que condensa alguns principis fonamentals de les imatges en moviment, tant per als realitzadors com per als espectadors. Centrat en les evolucions tecnològiques,  punts de vista i actituds del cine documental, va des dels orígens a 1975. Des de la Sortida de la fàbrica dels Lumière a La societat de l’espectacle de Guy Debord, Comolli indica el recorregut que precedeix l’era del vídeo i del digital. Els exemples –Buñuel, Van der Keuken, Rouch, Vertov, Riefensthal, Marker, Ivens, Marceline Loridan, Drew, un consell de Hitchcock...—configuren un llegat d’ensenyances per al present, que Comolli sintetitza traçant una certa arquitectura del real i com filmar-lo.

La sessió complementa el Diàleg previ de Comolli amb Mercè Ibarz (dimecres 22) i comptarà així mateix amb el cineasta. El passi del film (55 minuts, v.o.s.e.) serà seguit de debat.

Cine documental. Fragments d’una història (2015) (V.O.S.E. del http://docbsas.com.ar/)

Jean-Louis Comolli (1941) és un cineasta francès de vast recorregut en cine documental i un influent autor de teoria crítica cinematogràfica. Redactor en cap de Cahiers du Cinéma entre 1966 i 1971, ha realitzat una quarentena de títols. Premi Scam 2003 pel conjunt de la seva obra, ensenya en escoles de cine a París i en diverses universitats internacionals.

Mercè Ibarz és professora de Comunicació Audiovisual a la UPF. Es va doctorar amb una tesi sobre el documental de Buñuel, seguida de la publicació i d’una exposició a l’Ivam. Periodista i crítica cultural des de 1976, actualment és columnista d'opinió. Ha publicat diversos títols d’assaig i de narrativa.