-> Visites guiades

Una part significativa dels projectes realitzats per Andreas M. Kaufmann (Zuric, 1961) exploren quin és el paper de la tecnologia en la construcció de les percepcions lingüístiques, sensorials i, fins i tot, ideològiques. Lluny de recrear-se, però, en els seus tics més obvis –en la interacció unidireccional, en els jocs que enganyen o ratifiquen allò que s’està observant, en les meravelles suscitades des de certs aparells–, l’artista investiga tot just el contrari, és a dir, estudia fins a quin punt hi ha unes formes d’expressió tecnològica que «s’interroguen» a si mateixes per deixar entreveure els elements gramaticals que les constitueixen, esdevenen un vehicle de simplicitat, un curs que acobla les interfícies i les seves rereguardes.

Una proposta d’ús abans que una poètica, una producció de sentit abans que una declaració d’intencions. Així podríem considerar el paper del dispositiu en els treballs de Kaufmann, que a tot això hi afegeix una certa visió lúdica que es mescla amb posicionaments no exempts d’ironia política. Perquè, en efecte, quan les màquines «parlen», quan defugen la seva naturalesa de gadgets, només anuncien l’anacronisme que els és propi, aquella característica que permet habitar diversos temps alhora. Tot i que, d’altra banda, ¿no seria aquesta mateixa simultaneïtat la condició més inalienable de l’obra d’art, allò que la distingeix de les ciències o de la història?

Sobre colors, gestos i transformació és una mostra que aplega tres propostes diferents: la instal·lació 13 Blind Men Walking [13 homes cecs que caminen] (2021), l’escultura electrònica Public Monument: Carlos [Monument públic: Carlos] (1998-1999) i el projecte en curs Innocent Colors [Colors innocents].

Es tracta d’un tríptic que examina, respectivament, els processos de dislocació de les coordenades visuals i sonores, els sistemes d’atenció col·lectiva a l’espai públic, i les relacions antagòniques entre informació, propaganda i fotografia.