Aquesta mostra és la primera revisió antològica sobre la trajectòria de Daniela Ortiz (Cusco, 1985). Aplega trenta-un projectes realitzats durant els últims deu anys, que exploren la institucionalització de la violència contra les persones migrants i la seva relació amb el colonialisme, així com els processos de retirades de custòdia de menors per motius classistes, patriarcals i racistes.

Des dels seus treballs inicials, amb els quals qüestiona el Dia de la Hispanitat com a efemèride colonial, exaltació bèl·lica i onomàstica de la supremacia blanca, fins a un conjunt de propostes que exploren la violència legalitzada contra la població migrant, els privilegis de la blanquitud i les agressions laborals de les classes altes a les treballadores domèstiques, Daniela Ortiz ha investigat exhaustivament tots aquells processos i institucions sobre els quals es fonamenta el sistema de persecució, arraconament i criminalització de les persones racialitzades.

En aquest sentit, segons que manifesten Walter i Factors de risc —tots dos concebuts específicament per a la present exposició—, un dels principals eixos discursius d’Esta tierra jamás será fértil por haber parido colonos és l’anàlisi de com operen els organismes responsables de retirar la custòdia de menors per motius classistes, patriarcals i racistes.

Altres treballs que es mostren per primera vegada, mitjançant formats renovats, són Europa rebrà de genolls l’esperit anticolonial (2019), que es distancia del secularisme propi de l’esquerra eurocèntrica, i es vincula amb les diverses resistències anticolonials i amb corrents d’espiritualitat política procedents del Sud global; FRONTEX - Condecoració (2016-2019), on es visibilitzen els subjectes i corporacions que exploten les fronteres amb fins econòmics i interessos polítics, emparant-se en els lobbies del lucre «humanitari», i Reparació (2017-2019), una intervenció articulada al voltant de la Primer nueva crónica y buen gobierno (1615), de Felipe Guamán Poma de Ayala, manuscrit en què l’escriba peruà retrata els abusos comesos pels colonitzadors contra la societat andina.

Finalment, destaquem dos projectes realitzats expressament per a La Virreina Centre de la Imatge. El primer és Pintures de castes (2019), on l’artista recupera el gènere pictòric del mateix nom que es va desenvolupar al llarg del segle xviii en els territoris del virregnat del Perú, durant la mateixa època en què aquest va ser governat amb mà de ferro pel dèspota Manuel d’Amat i de Junyent, propietari del Palau de la Virreina. Utilitzant els codis iconogràfics d’aquest tipus de teles, Daniela Ortiz denuncia situacions de racisme institucional. Que el retrat del virrei Amat presideixi l’espai en què es pengen aquestes «altres» pintures de castes resignifica el missatge emès des de certes zones hegemòniques de la blanquitud.

La segona proposta és la peça editorial Nueve ensayos de interpretación del racismo colonial (2019), una antologia crítica que aplega temàticament alguns dels fils de debat i confrontació més incisius generats per Daniela Ortiz al seu perfil de Facebook, que l’artista considera una plataforma des d’on donar veu a aquelles estructures anticolonials que no tenen cap lloc propi d’enunciació i desenvolupament en l’esfera pública.