Un dels punts de partida de l’obra de Griselda Pollock (Sud-àfrica, 1949) neix d’una pregunta formulada per la seva contemporània Linda Nochlin el 1971: Per què no hi ha hagut grans dones artistes? Al llarg de més de quaranta anys d’escriptura, Pollock ha creat un corpus teòric que busca desnaturalitzar allò que és «femení» indagant sobre les maneres en què les obres fetes per dones han estat marginades del cànon. Com a estratègia de resistència, la teòrica proposa la creació d’un museu feminista virtual com a laboratori que nega les normes rígides del museu, que relocalitza obres d’art posant-les en diàleg més enllà de les limitacions disciplinàries i de format; un museu basat en la idea de contraarxiu que posa en valor una política de l’interval entre documents, de l’interstici entre present i passat, de l’esquerda. Els textos crítics de Pollock no tenen intenció de ser cosmètics, sinó que desafien els fonaments de la història de l’art.

Griselda Pollock (1949), amb una extensa i fructífera carrera com a analista cultural i historiadora feminista, ha estat docent a les universitats britàniques de Reading i Manchester i avui dia exerceix com a professora d’Història Social i Crítica d’Art a la Universitat de Leeds i és directora del Centre d’Anàlisi Cultural, Teoria i Història d’aquesta mateixa institució. Autora de diverses, fonamentals i influents publicacions, els seus estudis han plantejat la formulació d’una metodologia historiogràfica que permet incorporar de forma orgànica i articulada la recuperació de la història de les dones tenint en compte l’anàlisi de la construcció social de la diferència sexual. En paraules seves: «Les intervencions feministes demanen un reconeixement de les relacions de poder de gènere, fent visibles els mecanismes de poder masculins, la construcció social de la diferència sexual i el rol de les representacions culturals en aquesta construcció» (Vision and Difference: Femininity, Feminism and the Histories of Art , Routledge Classics, 1988). Pollock és membre de la Reial Acadèmia de Cinema i Arts de Bèlgica i el 2020 va rebre el Premi Holberg, atorgat pel Govern de Noruega, en reconeixement a la qualitat excepcional de la seva obra acadèmica. El seu darrer llibre publicat al nostre país ha estat Encuentros en el museo feminista virtual (Ed. Cátedra, 2010).