La trajectòria de Manolo Laguillo (Madrid, 1953) ocupa una posició crucial dins el documentalisme urbà que s’ha desenvolupat en l’àmbit espanyol durant les darreres quatre dècades. La seva obra s’inicia a finals de la dècada de 1970, època en què comença a fotografiar la perifèria de Barcelona i el casc antic de la ciutat. Més tard, ja durant la segona meitat de la dècada de 1980 i durant la de 1990, les seves imatges documenten el procés de transformació metropolitana anterior i posterior als Jocs Olímpics del 1992.

No obstant això, malgrat que és un autor molt vinculat a la nostra ciutat, no tan sols en el camp de la producció fotogràfica, sinó també des de la docència acadèmica i la teoria del mitjà, Laguillo ha dut a terme nombrosos projectes que exploren enclavaments tan diferents com Mèxic, Nova York, Berlín, Porto o Madrid, entre altres.

Tot i que els seus projectes solen alinear-se amb l’estil descriptiu de la nova topografia —tendència fotogràfica internacional que va irrompre a mitjan dècada de 1970—, la veritat és que Manolo Laguillo incorpora, a la precisió tècnica del document, un tipus de registre que conserva, voluntàriament, trets substancials del flâneur, una manera de retratar el paisatge urbà arran de terra, com si el desplaçament també s’estigués representant.

Aquesta mostra reuneix un total de 205 fotografies, ordenades en 27 sèries —deu de les quals són inèdites—, que van des del 1983, amb el conjunt que va dedicar a les inundacions de Bilbao, fins al 2020, a partir dels reportatges sobre la central nuclear de Zorita (Guadalajara) i la ciutat de Trieste.

En certa manera, Projectes (1983-2020) prolonga la seqüència d’exposicions que es va encetar el 2007 amb la primera revisió de la seva trajectòria feta pel MACBA, centrada en les sèries dedicades a Barcelona entre el 1978 i el 1997, i que va continuar amb l’exposició antològica Raó i ciutat, que es va fer el 2013 al Museo ICO de Madrid. A partir d’aleshores, s’inicia un període divergent en què l’autor es dedica, en paraules seves, a «reaprendre l’ofici i passar comptes» amb els seus projectes anteriors.

Entre les diverses sèries que s’exhibeixen, cal destacar Japó 2014; Beirut 2017; Chicago 2019; L’estret de Gibraltar 2018- 2019, i, sobretot, Les províncies 2014-2015 —una proposta amb 64 díptics sobre vuit ciutats de la geografia peninsular que va patrocinar el Museo Universidad de Navarra—, així com Abril 2020. Barcelona, projecte dut a terme durant el confinament i que es mostra per primera vegada a La Virreina Centre de la Imatge.

Amb motiu de Manolo Laguillo. Projectes (1983-2020), es publica el llibre Pseudopanorama, l’edició del qual ha anat a càrrec de Moritz Küng.