El Call de Barcelona als segles XIII i XIV

Com s’organitzava la vida al Call de Barcelona en època medieval? Com la ciutat es va convertir en un gran focus cultural gràcies a les aportacions de la seva comunitat jueva?

Aproximació al Call jueu de la Barcelona medieval a partir de la visita al centre d’Interpretació del Call així com també un itinerari per l’entorn que inclou la visita a les sitges del Carrer de la Fruita. L’activitat, posa en relleu la rellevància de la comunitat jueva dins la societat barcelonina dels segles XIII  i XIV, i el seu impressionant llegat cultural, un dels més importants de l’Europa medieval, en el qual destaqun les figures d’Habram bar Hiyya, Salomó ben Adret i Hasday Cresques. Les Responsa de Salomó Ben  Adret s’utilitzaran com a documents per estudiar la vida quotidiana dels jueus dins del Call i en relació amb la comunitat cristiana.

Objectius

  • Aproximar-se a la història d’un espai de la ciutat on, des del segle XI fins al XIV, visqué la comunitat jueva i presentar també la seva evolució al llarg del temps: el Call Major i el Call Menor.
  • Analitzar els canvis econòmics i polítics de la baixa edat mitjana, incidint especialment en l’auge de la vida urbana i del comerç, i mostrar el ric patrimoni cultural jueu, fent un especial èmfasi a les importants restes arqueològiques de sis sitges del carrer de la Fruita.
  • Explicar la vida quotidiana d’una comunitat que, sota la protecció del rei i en convivència amb els altres habitants de la ciutat, va ser un component cabdal de la Barcelona medieval fins als tràgics esdeveniments de finals del segle XIV que van conduir a la seva diàspora.
  • Situar la història urbana del Call dins d’una visió de llarga durada de l’espai que ocupava, des de les seves bases romanes fins a la incorporació i modificació de les construccions del Call en la trajectòria urbana posterior.
  • Situar les figures d’Habram bar Hiyya, Salomó Ben Adret i Hasday Cresques en el context cultural de l’edat mitjana a Catalunya i Europa i més concretament en relació al Call de Barcelona.

Relacions curriculars

  • Aplicació de les nocions històriques de canvi, continuïtat i simultaneïtat en diversos fenòmens històrics.
  • Ús i contrast de diferents fonts documentals primàries i secundàries per contextualitzar els conceptes generals a fets de l’entorn proper.
  • Anàlisi de les formes de vida i de la confluència de cultures (cristians, musulmans i jueus) en les ciutats de la Península Ibèrica.
  • Anàlisi dels canvis econòmics i polítics de la Baixa Edat Mitjana, incidint especialment en l’auge de la vida urbana i del comerç. Anàlisi del paper de l’Església en la cultura i la mentalitat medievals.
  • Localització en el temps i en l’espai dels processos, estructures i esdeveniments més rellevants de la història de Catalunya i Espanya, contrastant críticament algunes interpretacions historiogràfiques sobre un fenomen o procés. Identificació de continuïtats, canvis i retrocessos, així com de les relacions de simultaneïtat en la successió dels fets d’un mateix període històric.
  • Identificació dels components econòmics, socials, polítics i culturals que intervenen en els processos històrics i anàlisi de les interrelacions que s’hi produeixen per tal d’elaborar explicacions sobre els fets. Establiment de relacions entre fets locals i el seu context més general.

Materials

  • Elements específics de suport pel desenvolupament de l’itinerari: fonts bibliogràfiques medievals que fan referència al Call en època medieval.

Punts de la visita

  • MUHBA El Call (L’univers del Call, el llegat cultural del Call i la topografia del Call).
  • Itinerari: carrer de Sant Domènec del Call, carrer de Marlet, carrer dels Banys Nous, carrer del Call i plaça de Sant Jaume.

Tipologia d’activitat:

visita i itinerari

Nivells recomanats:

ESO i batxillerat

Punt de trobada:

MUHBA El Call

Període històric:

època medieval

Durada:

2 hores aproximadament

Nombre màxim d’alumnes:

25

Preu:

89 euros per grup (màxim: 20 alumnes). A partir de 20 alumnes,  4’45 euros per alumne/a.