Barcelona avança en l’elaboració del Pla Estratègic de Turisme 2016-2020 : Servei de Premsa

Barcelona avança en l’elaboració del Pla Estratègic de Turisme 2016-2020

09/07/2016



Temps estimat de lectura: 7 minuts

 

L’Ajuntament ha elaborat la diagnosi preliminar del Pla Estratègic de Turisme 2016-2020, que es presenta la setmana vinent a la primera sessió plenària del Consell Turisme i Ciutat, com a fòrum que aplega en el mateix espai de debat i diàleg tots els actors implicats en el turisme a la ciutat, públics, privats i ciutadania. El Consell de Turisme i Ciutat estarà presidit pel regidor d’Empresa i Turisme, Agustí Colom, i comptarà amb la participació per primer cop del tinent d’alcaldia d’Empresa, Cultura i Innovació, Jaume Collboni.

Els 60 membres, representants d’institucions i entitats diverses que formen el Consell treballaran en l’elaboració d’un document amb propostes per a la gestió del turisme a la ciutat dels propers cinc anys, en base a criteris de responsabilitat, sostenibilitat, cohesió, redistribució i innovació. Alhora es pretén generar debat públic i coneixement compartit sobre l’activitat turística i els seus efectes a través de l’anàlisi de la conjuntura actual i els escenaris de futur.

Un cop tancada la diagnosi, l’elaboració del Pla Estratègic de Turisme 2016-2020 continuarà ara amb una fase de propostes, que es desenvoluparà entre setembre i desembre del 2016, i que culminarà amb la presentació del document del pla, a inicis de 2017.

Una diagnosi que mostra un sector en creixement sostingut a nivell mundial

La diagnosi preliminar del Pla Estratègic de Turisme constata que és una activitat amb un creixement sostingut -s’estima que a aquest ritme al 2030 hi haurà al món 1.800 milions de turistes-, i que concretament el segment de major creixement és el turisme urbà, que pressiona per a la millora d’infraestructures i d’accessibilitat de les ciutats.

A les principals ciutats turístiques del món, també s’ha detectat l’aparició de nous intermediaris i de noves activitats turístiques emergents, com l’economia col·laborativa, les plataformes online, On line Travel Agency (OTA), On line Reputation System (ORS), etc. i la proliferació de noves modalitats d’oferta d’allotjament turístic.

 

A Barcelona, creix la facturació, l’ocupació i la preocupació per gestionar el turisme

Específicament a Barcelona, s’ha constatat un creixement de la facturació agregada de l’activitat turística i la creació d’ocupació. Es generen oportunitats de negoci i atracció d’empreses, alhora que un impacte important en la imatge, notorietat i posicionament internacional de la ciutat.

A més, la diagnosi preliminar del Pla Estratègic de Turisme mostra que els residents perceben que el turisme és beneficiós per a la ciutat però també creuen que el futur de Barcelona no passa per atraure més quantitat de turistes, i es donen diferències territorials marcades. Paral·lelament, augmenta la preocupació dels residents per combatre els efectes negatius del turisme, i es tenen cada cop més presents conceptes com la massificació, concentració i tensió en els usos de certes zones i espais consolidats.

Les dades també mostren que la ciutat ha registrat una disminució de la població empadronada i s’ha afectat els preus de l’habitatge de les zones d’alta freqüentació turística, sobretot a Ciutat Vella. En aquest apartat també s’ha detectat nous perfils de residents de curta durada a la ciutat i un augment de visitants en barris que queden fora dels circuits tradicionals. També augmenta el percentatge dels turistes per motiu vacacional envers dels professionals. I en el sector professional, es dóna intrusisme, desprofessionalització, precarització laboral i augment de l’economia submergida.

 

Aprofundir en una governança participada i gestionar els efectes del turisme, reptes proposats pel pla

Amb tots aquests elements, el pla estratègic proposa fins a 20 reptes agrupats en 5 àmbits que hauran d’estructurar els objectius i el disseny de les propostes del pla en endavant. Aprofundir en la governança del turisme, amb la participació de tots els actors de la ciutat, és un dels reptes fonamentals. Es creu prioritari el treball per enfortir el lideratge municipal, promoure una gestió turística que abundi en l’efecte multiplicador del turisme per fomentar la relació amb altres àmbits econòmics i amb els agents socials i culturals del territori, així com reduir i gestionar els efectes negatius de les activitats turístiques per minimitzar-ne les externalitats. També es creu convenient construir criteris estandaritzats per tal d’avaluar el retorn social de les activitats turístiques i poder posar en valor les bones pràctiques alhora que regular les noves activitats disruptives i controlar les activitats que es practiquin fora de la legalitat vigent, en especial aquelles que facin perillar la garantia dels drets ciutadans fonamentals.

A nivell territorial, es treballarà pel balanç social i econòmic de les àrees amb major pressió turística amb la prioritat de mantenir i atraure la població resident, i per reduir l’impacte social i ambiental de les activitats turístiques garantint el dret a l’habitatge, al descans i a la mobilitat sostenible. Alhora es proposa promoure nous pols d’atracció cultural, patrimonial i lúdic.

Pel que fa a les polítiques de suport a l’empresa, és clau fomentar la innovació i competitivitat empresarial en tota la seva cadena de valor, fent èmfasi en la diversificació econòmica més enllà del sector turístic

A nivell de promoció, el pla creu necessari construir un relat de ciutat inclusiu, plural i compartit, integrant el màrqueting turístic amb l’estratègia de comunicació i promoció de la ciutat alhora que respon a les necessitats de la gestió turística.

 

Creixement sostingut del turisme a la ciutat

Durant la sessió, també es lliurarà l’Informe sobre Activitat Turística, que mostra el creixement sostingut del sector i incorpora també com a novetat dades del mercat laboral al voltant de l’activitat turística.

L’informe constata un augment del 5’4% de turistes allotjats en hotels i un 3’3% més de pernoctacions respecte l’any passat. També augmenta la despesa mitjana per persona, que passa de 330’6 a 375’2 euros (sense comptar despeses de viatge). Les dades del primer semestre de 2016 continuen aquesta tendència a l’alça amb un creixement acumulat de gener a maig d’un 6’3% més de turistes allotjats en hotels i un 7’7% més de pernoctacions.

Al 2015, Barcelona va rebre 8.303.000 turistes en hotels, i va registrar 17.656.000 milions de pernoctacions en hotels. Això representa un increment del 5’4% de turistes respecte al 2014, i un 3’3% mes de pernoctacions. El Port de Barcelona va registrar 2.540.000 moviments de passatgers de creuers, un 7% més que l’any 2014, i el nombre de passatgers per l’aeroport va créixer un 5’7%, tot passant de 37’55 milions al 2014, a 39’71 milions el 2015. La tendència es manté en els primers mesos de 2016, amb un creixement acumulat de gener a maig del 13’4%.

Quant a l’impacte en el mercat laboral del sector, la contractació en el primer semestre de 2016 se situa al voltant de 39.000 persones, el que representa un 17% de l’ocupació creada a la ciutat, ja què la contractació total del semestre a Barcelona se situa en 228.607 contractes nous.

Al 2015 també va créixer el turisme de congressos. En total es van registrar 2.268 congressos, convencions, jornades i cursos a Barcelona 2015, un 13% més que al 2014, quan van ser 1.969.

Els principals punts d’interès turístic a la ciutat continuen sent la Sagrada Família, amb més de 3’7 milions de visitants; el Park Güell, amb prop de 2’76 milions, i el museu del FC Barcelona, amb 1’78 milions.

El perfil del turista a Barcelona és un home (60’4%), de procedència internacional, de prop de 38 anys, que es desplaça a la ciutat per vacances, i que viatja en parella. El 52’5% dels visitants no la visiten per primer cop, sinó que repeteixen estada a la ciutat, i el 80% hi arriba en avió.

Pel que fa a l’índex de satisfacció, augmenta la valoració mitjana de Barcelona per part dels turistes que se situa en el 8’6 sobre 10, per sobre del 8’4 del 2014.

Quant a la percepció, l’Enquesta de Serveis Municipals mostra que els ciutadans i ciutadanes perceben el turisme com a quart problema més greu de la ciutat, per darrere de l’atur/condicions de treball, la inseguretat i la neteja, i que el tant per cent d’enquestats i enquestades que el considera el problema més greu de la ciutat ha crescut del 3’8% de 2014 al 6’4% de 2015.

 

Un Consell amb més de 60 entitats i institucions

El Consell de Turisme i Ciutat és l’òrgan estable de participació ciutadana amb caràcter consultiu i assessor que està format pels representants dels grups municipals, la FAVB, associacions de veïns de Sagrada Família, Barri Gòtic, Vila de Gràcia, l’Òstia, i Veïns i Amfitrions de Barcelona, Apartur, la Fundació Barcelona Promoció, la Cambra de Comerç, el Gremi d’Hotels de Barcelona, l’Associació Catalana d’Agències de Viatges Especialitzades, la Fundació Barcelona Comerç, la Unió d’Eixos Comercials turístics Barcelona Oberta, PIMEC Comerç, el Gremi de Restauració de Barcelona, la Fundació Joan Miró, ADETCA, UGT Catalunya, Comissió Obrera Nacional de Catalunya, el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya, Ecologistes en Acció, la Taula d’Entitats del tercer Sector Social de Catalunya, el Consell de la Joventut de Barcelona, l’Eix Comercial de Sant Andreu, l’Associació de Comerciants de Sarrià, Fem Sant Antoni, l’Eix Nou Barris Centre Comerç, l’Associació de Veïns de la Rambla, Som Paral·lel, la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de les Corts, l’associació de Veïns del Coll, la Sindicatura de Greuges Municipal i tècnics municipals.

La composició del consell finalitzarà amb la incorporació de dotze persones expertes que preveu el seu reglament de funcionament intern i que s’aprovarà en la sessió plenària.

 

Documents relacionats:

Document 1/2

Document 2/2





Paraules clau
turisme/