Servei de Premsa
18/09/2024
Mercabarna es compromet a eliminar el malbaratament d’aliments
08/12/2016
Temps estimat de lectura: 5 minuts
Un estudi de la Universitat Autònoma xifra el malbaratament alimentari de Mercabarna en un 0,5%
Mercabarna i les associacions empresarials del mercat signen el ‘Manifest per a la reducció del malbaratament d’aliments’
Mercabarna vol donar un pas més en la seva política contra el malbaratament alimentari. Per això ha elaborat un ‘Pla Estratègic d’Aprofitament Alimentari’, que s’inicia amb la signatura del ‘Manifest per a la reducció del malbaratament d’aliments’, rubricada per Montserrat Ballarín, regidora de Comerç i Mercats de l’Ajuntament de Barcelona i presidenta de Mercabarna; Joan Llonch, president d’Assocome (entitat que agrupa les empreses situades al polígon alimentari); Jaume Flores, president de gremi de majoristes de fruites i hortalisses; i Leandre Serra, president del gremi de majoristes del peix.
Les xifres de malbaratament alimentari a Mercabarna
Amb l’objectiu de reduir el malbaratament alimentari, Mercabarna va encarregar un estudi a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’empresa Spora Synergies, spin off de la UAB, i la Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA), les conclusions del qual li han permès elaborar el ‘Pla estratègic d’Aprofitament Alimentari’.
Aquest treball va consistir en diagnosticar el malbaratament alimentari produït per l’activitat de tots els operadors que conflueixen a Mercabarna -productors, majoristes i compradors (detallistes, distribuïdors, restauradors, etc.)- per tal de dimensionar-lo, analitzar-ne les seves causes i finalment elaborar propostes concretes per tal de reduir el malbaratament alimentari i millorar l’operativa de gestió dels residus orgànics.
L’estudi va diagnosticar que a Mercabarna es produïa un malbaratament alimentari de només el 0,5% sobre el total d’aliments que es comercialitzen anualment al polígon alimentari (que és de 2 milions de tones). Segons els experts, aquest és un percentatge molt baix, en comparació amb les xifres que es registren a d’altres mercats, centres comercials i llars d’arreu del món. Per a la presidenta de Mercabarna, però, “aquest percentatge del 0,5% traslladat a quilograms (9.378.000 Kg) és encara una xifra massa elevada que ens obliga a desenvolupar accions encara més contundents”.
L’estudi explicitava també que el principal motiu del malbaratament alimentari era l’excés d’oferta (excedents), seguit de les minves sobrants en el procés de preparació dels aliments que realitzen les empreses. També es va trobar una correlació directa entre la generació de residus i la temperatura ambient. Per això, en els mesos d’estiu es malmeten més productes.
Així mateix, l’estudi feia palès que un alt percentatge dels usuaris de Mercabarna enquestats (el 70%) manifesten que els preocupa molt el malbaratament alimentari. Per això, afirma Ballarín, “veiem amb optimisme l’acompliment del nostre objectiu, ja que qui ho ha de possibilitar són els empresaris situats en aquest polígon alimentari. I ells en són sensibles i han expressat públicament el seu compromís, a través dels seus representants, amb la signatura del ‘Manifest per a la reducció del malbaratament alimentari’“.
Accions del ‘Pla d’Aprofitament Alimentari’
El ‘Pla d’Aprofitament Alimentari’ que Mercabarna ha posat en marxa comporta, com a actuacions principals, l’optimització del procés de gestió de residus al Mercat Central de Fruites i Hortalisses, l’aïllament tèrmic dels punts de venda del Mercat (que ja s’està realitzant a mesura que avancen les obres de modernització dels pavellons) i la construcció d’un Centre d’aprofitament d’Aliments, que substituirà al Punt Verd actual. També inclou altres accions més de l’àmbit de la comunicació, com campanyes de sensibilització entre els empresaris, els treballadors i, fins i tot, entre els 12.000 infants que cada any acudeixen a Mercabarna en el marc de les campanyes de promoció d’hàbits saludables.
Nou sistema de gestió de residus
Aquest nou sistema substituirà els contenidors de matèria orgànica i rebuig comunitaris, que hi ha als diferents pavellons del Mercat Central de Fruites i Hortalisses, per contenidors específics per a cadascuna de les empreses majoristes del Mercat. Amb aquests contenidors, que portaran un xip que permetrà seguir la traçabilitat, cada empresari serà el responsable dels seus residus. Això, obligarà Mercabarna a fer una recollida porta a porta a les 160 empreses majoristes del Mercat, la qual cosa afavorirà l’aprofitament alimentari, en permetre a cada empresari comprovar el seu nivell de malbaratament.
El nou sistema de recollida selectiva s’acabarà de dissenyar a finals d’aquest any i a principis de 2017 es posarà en marxa una prova pilot, ja que requerirà de tot un seguit de noves infraestructures (software, hardware, nous contenidors, vehicles de recollida…).
Creació d’un Centre d’Aprofitament d’Aliments (CAA)
El CAA de Mercabarna contribuirà a aprofitar millor els aliments que queden fora del circuït comercial i a augmentar la col·laboració amb les entitats dedicades a aquesta matèria. L’objectiu és que els aliments, abans d’esdevenir residus, siguin correctament triats i puguin ser lliurats a les persones necessitades.
El CAA integrarà el Banc dels Aliments –fins ara situat a més de 500 metres del Punt Verd de Mercabarna. D’aquesta manera, en un sol viatge les empreses hi podran portar tant els excedents alimentaris consumibles com les restes de matèria orgànica.
El CAA es posarà en marxa a principis del 2018, ja que prèviament cal elaborar el projecte executiu, adjudicar i executar les obres.
El compromís col·lectiu per a la reducció del malbaratament alimentari: la signatura del Manifest
En aquest Manifest -signat per la regidora de Comerç i Mercats i presidenta de Mercabarna, el president d’Assocome, el president de gremi de majoristes de fruites i hortalisses; i el president del gremi de majoristes del peix- Mercabarna i ASSOCOME es comprometen a reduir el malbaratament d’aliments al polígon alimentari, a través de la col·laboració dels empresaris de les 700 companyies ubicades en aquest gran mercat. Així mateix, s’impliquen en la reducció del malbaratament amb la resta d’actors de la cadena alimentària, els consumidors finals i les administracions públiques.
Un dels punts claus del Manifest expressa que Mercabarna prioritzarà, a partir d’ara, el seu treball contra el malbaratament d’aliments amb una estratègia que dóna compliment a la legislació nacional, les normatives europees i les recomanacions internacionals i als seus principis inspiradors. Així, evitar que es produeixi el malbaratament d’aliments serà l’opció prioritària, a la que seguiran per ordre les següents: redirecció de l’excedent cap a col·lectius de persones desfavorides, l’alimentació animal, la utilització com a matèria primera per a d’altres indústries, la transformació en compost i la producció d’energia renovable.
Mercabarba també dóna més d’1 milió de quilos l’any al Banc dels Aliments
L’any 2002, Mercabarna va ser pionera entre els mercats majoristes del món en posar en marxa un Pla Mediambiental per recollir els residus que genera l’activitat de les empreses que operen en el seu recinte. Aquest pla ha permès a Mercabarna arribar uns nivells de reciclatge del 72%.
Aquell mateix any, es va iniciar la relació de col·laboració entre el Banc dels Aliments i Mercabarna, amb la cessió d’un magatzem de 175 m2 dins de les seves instal·lacions. L’any passat, Mercabarna va ampliar aquest magatzem en 250 m2 de superfície, amb la qual cosa el Banc disposa actualment de 425 m2 dins del polígon alimentari.
Gràcies a l’estreta relació entre Mercabarna, el Banc dels Aliments i les empreses majoristes col·laboradores, des del 2002 fins ara, les firmes del polígon alimentari donants han passat de 43 a 210 i les donacions alimentàries dels 110.000 kg de fruites i hortalisses als 978.000 Kg enregistrats al 2015. La previsió de 2016 és superar els 1.200.000 kg.
Paraules claualiment/ malbaratament/ mercabarna/