Servei de Premsa
23/11/2024
Barcelona entra en el top ten de les ciutats europees més atractives per l’emprenedoria digital
20/12/2016
Temps estimat de lectura: 7 minuts
Es consolida com a entorn competitiu a nivell mundial i se situa com la vuitena àrea urbana que ha captat més projectes d’inversió estrangera en els darrers cinc anys
Es troba entre les 15 ciutats amb millor reputació a nivell mundial, per sobre de capitals europees com Madrid, Londres, París o Berlín i principals referents internacionals com ara Nova York
Són algun dels principals indicadors que recull la nova edició de l’informe Observatori Barcelona que, per primera vegada, inclou indicadors de pobresa i risc d’exclusió i de desigualtat
Barcelona es troba avui entre les principals ciutats globals i, a més dels actius tradicionals, compta amb un potencial creixent per atreure inversions i talent, particularment, en l’àmbit tecnològic, com mostren els principals indicadors de l’informe Observatori Barcelona 2016 que s’ha presentat avui.
Es tracta d’una publicació que s’elabora cada anys de manera conjunta entre l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona i que permet comparar el posicionament de la capital catalana en relació a les principals ciutats del món a partir de 30 indicadors estructurats en sis eixos: pol d’activitat econòmica, qualitat de vida, sostenibilitat i cohesió social, mercat laboral i formació, societat del coneixement, preus i costos i turisme.
El president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, ha mostrat l’acord de la seva institució en abordar com a repte principal generar ocupació de qualitat, i ha apostat per “competir a nivell global en l’economia que ve, que és l’economia digitalitzada i d’internet, molt diferent de l’actual però que des del posicionament de Barcelona, tal i com ens diuen els informes, estem ben posicionats”.
Com a novetat, aquest any incorpora sis nous indicadors i analitza per primera vegada la cohesió social. Es tracta dels següents: l’esport en ciutats del món, les desigualtats en la distribució de la renda, la taxa de risc de pobresa i exclusió social, la sostenibilitat mediambiental i les emissions de CO2 i l’índex de ciutats digitals.
En aquest sentit, aquesta catorzena edició de l’informe constata que Barcelona és la novena ciutat d’Europa més atractiva per a les persones amb un projecte emprenedor en l’àmbit tecnològic, en un rànquing encapçalat per Londres, Estocolm i Amsterdam.
Pol d’activitat econòmica
Barcelona millora el seu posicionament i se situa entre les 20 primeres ciutats del món més competitives. Segons l’Institute for Urban Strategies de la Fundació Mori, respecte a l’any anterior, ha guanyat 6 posicions, en part, degut a l’evolució d’indicadors com ara la recerca i i medi ambient (passant del 31è al 26è lloc, en ambdós casos) o en interacció cultural (assolint la 10a posició), entre d’altres.
Segons KPMG, Barcelona està entre les vuit àrees urbanes del món en captació de projectes d’inversió estrangera en el període 2012-2016, amb més de 500 projectes. En aquest sentit, representa més de la tercera part (el 36%) dels projectes d’inversió estrangera de tot l’Estat; el mateix que representa Londres en el conjunt del Regne Unit.
Garantir la cohesió social, una prioritat de ciutat
Aquesta és la primera edició de l’Observatori Barcelona que incorpora, com a novetat, dos nous indicadors referits a la desigualtat i el risc de pobresa i exclusió social que reflecteixen l’impacte dels darrers anys de crisi econòmica.
En relació a la taxa de risc de pobresa o exclusió social, en l’àmbit català se situa en el 19,8%, mantenint-se per sota de l’espanyola i de la de la Unió Europea (23,5% si es fa el càlcul a partir del llindar específic català).
Pel que fa a altres dimensions associades amb la qualitat de vida, l’informe recull que Barcelona es troba entre les quinze ciutats amb més seguretat del món, en el sentit ampli del terme, i la quarta a nivell europeu, segons The Economist. Amb una posició especialment destacada en els aspectes vinculats a la salut, com l’accés al sistema sanitari, la qualitat mediambiental o l’esperança de vida.
Destaca també com a referent internacional en el camp de l’esport, ocupant la tercera posició. De fet, sempre s’ha situat en el top ten del Ranking of Sports Cities, un posicionament que només comparteixen altres ciutats olímpiques com Londres, Sydney o Tòquio.
A més, se situa entre les 25 ciutats més sostenibles a nivell mediambiental, segons es recull al Sustanaible Cities Index 2016 que compara un centenar de ciutats globals tenint en compte elements com els riscos ambientals, els espais verds, l’energia, la contaminació de l’aire o la gestió de residus, entre d’altres. En aquest cas, Barcelona obté el millor resultat en els indicadors d’accés a aigua potable i sanejament i un resultat més baix en relació a la qualitat de l’aire.
Barcelona compta amb capital humà qualificat, superant la mitjana europea
Al mercat laboral, els indicadors recollits a l’informe –referits al 2015- reflecteixen una millora en línia amb la recuperació econòmica i un descens de l’atur, si bé la taxa d’ocupació a Catalunya es manté per sota de la mitjana europea per setè any consecutiu i la taxa d’atur segueix clarament per sobre. L’evolució dels tres primers trimestres del 2016 confirma aquesta tendència favorable, de manera que –amb dades del tercer trimestre-, la taxa d’atur se situa en el 14,6% a Catalunya i el 12% a Barcelona, després que la ciutat hagi recuperat el 60% dels llocs de treball perduts durant la crisi.
Barcelona destaca per comptar amb talent qualificat, doncs el 2015 el 44,6% de les persones treballadores a Catalunya han cursat estudis universitaris, un percentatge que, en el cas de les dones, supera per primera vegada la meitat del total (el 51,1%). D’aquesta manera, la capital catalana se situa per sobre de la mitjana europea (35% del conjunt de treballadors i 38,7% de les treballadores).
Barcelona continua sent un referent com a entorn d’excel·lència formativa en l’àmbit empresarial, doncs el 2016 és l’única ciutat europea amb dos centres (IESE i ESADE) entre les deu millors escoles de negocis d’arreu del continent, segons els rànquings de MBA elaborats per The Financial Times (2016) i The Economist Intelligence Unit (2015).
Un entorn competitiu per la posada en marxa de projectes tecnològics
En el procés cap a la recuperació econòmica, les possibilitats de competir en el futur i de que es generin llocs de treball de qualitat, dependrà, en certa mesura, de les capacitat de la ciutat de reconvertir el model econòmic i atraure inversions d’alt valor afegir i intensives en coneixement.
A més, només en un any, ha escalat cinc posicions com a entorn que ofereix les condicions i el suport necessari als promotors de nous projectes tecnològics en l’àmbit digital, segons es desprèn de l’European Digital City Índex 2016.
Com són, per exemple, entitats municipals d’impuls a la iniciativa emprenedora i empresarial com Barcelona Activa o el conjunt d’espais d’acceleració per a projectes emergents i de recent creació, així com l’agenda d’esdeveniments que connecten l’ecosistema de la ciutat.
Així mateix, amb 17.024 publicacions científiques, Barcelona se situa com a cinquena ciutat d’Europa i dissetena a nivell mundial en producció científica, segons el Knowledge Cities Ranking 2015, elaborat pel Centre de Política de Sòl i Valoracions de la UPC. Se segueix superant en volum a ciutats com Los Angeles, Singapur, Sao Paulo o Oxford, però han despuntat competidors com Moscou i altres poblacions nord-americanes (Baltimore, Chicago, Houston, Cambridge i Filadèlfia).
Pel que fa a l’economia del coneixement, cal destacar la massa crítica del mercat laboral català en sectors d’alt valor afegit. Segons dades de l’Eurostat 2015, Catalunya és la setena regió europea en nombre de persones treballadores en l’àmbit de la ciència i la tecnologia, amb més de 730.000 persones ocupades en aquests sectors; i la novena que més ocupació genera en serveis de coneixement i tecnologia punta. A més, ocupa la cinquena posició entre les regions d’Europa amb major nombre de població ocupada en manufactures d’intensitat alta i mitjana-alta i és la novena que més ocupació genera en serveis de coneixement i tecnologia punta.
Compta amb condicions favorables per atraure activitat econòmica
Al potencial en l’àmbit del coneixement, de capacitació de professionals i en l’atracció d’empreses digitals, se sumen altres elements que també converteixen la ciutat en un entorn competitiu per continuar atraient inversió a la ciutat. Així, malgrat que al 2015 comencen a pujar els preus de lloguer d’oficines, locals comercial i sòl industrial, fruit de la recuperació de l’activitat econòmica, Barcelona encara compta amb una posició competitiva per atreure activitat, respecte a altres ciutats d’Europa i de la resta del món, i afavoreix a l’atractiu de la ciutat com a entorn de negocis.
El turisme es manté com un motor d’activitat econòmica
El sector turístic continua sent un dels motors de l’activitat econòmica de la ciutat de Barcelona, en part reforçat pel bon posicionament de les infraestructures d’accés, com ara l’aeroport d’El Prat que segueix estant entre els deu principals d’Europa amb un volum de prop de 40 milions de persones passatgeres, durant el 2015.
En una dècada (2005-2015), tot i el context econòmic, gairebé s’ha duplicat la xifra de destinacions de llarg recorregut amb vol directe, arribant a les 34 i es preveu que l’any vinent s’hi sumin, almenys, cinc més, la qual cosa el converteix en un hub de connexions internacional.
Paraules clauobservatori/