Acord de finançament per fer arribar el metro als barris de la Marina : Servei de Premsa

Acord de finançament per fer arribar el metro als barris de la Marina

27/12/2016

L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han signat avui l’acord que permetrà dotar de transport públic subterrani aquest àmbit de la ciutat

El Govern municipal adquirirà béns immobles de la Generalitat per valor de 40 ME que es destinaran a equipaments i habitatge públic. Aquest patrimoni inclou dues grans peces de l’àmbit de Can Batlló, l’edifici de la Llotja i part de les antigues Cotxeres de Borbó

L’acord determina que la Generalitat invertirà aquests 40 ME íntegrament a la Línia 10 sud per posar en funcionament dues noves estacions, Foneria i Foc Cisell, que donaran servei a una població potencial de 70 mil habitants

El conveni permetrà fer arribar el servei de metro a l’entorn dels barris de la Marina del Port i la Marina del Prat Vermell i potenciar aquesta zona de la ciutat, donant així resposta a una històrica reivindicació dels veïns

 

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el vicepresident de la Generalitat i Conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, han signat avui el conveni de col·laboració per al finançament de diverses actuacions que es duran a terme a la Línia 10 sud al llarg d’aquest 2017 i que permetran fer arribar aquest transport públic als barris de la Marina a principis del 2018, donant resposta a una històrica reivindicació dels veïns d’aquest àmbit de la ciutat.

L’alcaldessa ha celebrat la signatura assegurant que és de “justícia” per uns barris que fa molt de temps que lluiten i reivindiquen aquesta arribada del metro. “Són barris que han sacrificat molt per la nostra ciutat, que han cedit moltes coses en benefici de la prosperitat de la ciutat i que han estat fins ara amb un dèficit de comunicació molt important, i per tant és una reivindicació no només històrica sinó clarament justa”, ha afirmat. Colau ha afegit que la ciutadania demana a les administracions que més enllà de les discrepàncies s’esforcin per arribar a acords “per atendre les necessitats i les urgències dels ciutadans i les ciutadanes” i per això, ha reblat, “s’ha de posar en valor un conveni com aquest”.

 

El conveni és fruit de l’acord polític del passat mes de febrer entre l’alcaldessa de Barcelona i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, pel qual les dues administracions es van comprometre a participar conjuntament en el finançament d’aquesta infraestructura pendent, amb l’objectiu d’atendre les necessitats dels residents pel que fa a la millora de l’accés i la mobilitat d’aquest espai, i dotar aquesta zona de les infraestructures de transport necessàries per al seu creixement i la diversificació de la seva oferta de serveis i activitats.

La signatura també s’emmarca en la voluntat de potenciar el desenvolupament del districte de Sants-Montjuïc, especialment l’eix passeig Zona Franca, zona on conflueixen la trama urbana de petites barriades amb activitat industrial, logística i firal, així com espais emergents d’oficines de nova construcció. Un major desenvolupament de l’oferta de serveis i de les infraestructures de la zona contribuirà de forma evident al progrés del districte i de la majoria dels municipis de l’entorn (l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, Esplugues de Llobregat). En aquest sentit, Ajuntament i Generalitat consideren clau el desplegament de la xarxa de transport públic imprescindible per tal d’accedir-hi.

 

Adquisició de patrimoni

Les dues administracions han segellat el conveni de finançament que preveu la compra per part de l’Ajuntament de Barcelona d’un conjunt de béns immobles, titularitat de la Generalitat, prèviament valorats per un import de 40 ME (40.020.614 euros) amb el compromís que aquest import es destini íntegrament a executar les actuacions necessàries per fer arribar el metro a aquesta zona de Barcelona.

D’aquesta manera l’Ajuntament passarà a obtenir la titularitat dels següents elements patrimonials, de gran interès per la ciutat:

– 2 naus ubicades al c/Mossèn Amadeu Oller de Barcelona, nº15 i nº3-7, bloc 2 i bloc 4, situades a l’interior del recinte de Can Batlló, al districte de Sants-Montjuïc. 3.637’50 m2 construïts.

– 5 solars ubicats a la Gran Via de les Corts Catalanes, 181-247, àmbit Can Batlló-Magòria, al districte de Sants-Montjuïc. 23.700 m2 de sostre d’equipament, 10.000 m2 d’habitatge dotacional i 11.151 m2 de sòl esportiu.

– Immoble situat a la plaça de la Verònica i carrer d’Avinyó 23, antiga Llotja o el Borsí, al districte de Ciutat Vella. 3.250 m2 edificats.

– Espai situat al carrer de Costa i Cuixart, 14-22 de Barcelona, part de les antigues cotxeres de Borbó, al districte de Nou Barris. 4.567 m2 de sòl i 20.000 m2 de sostre.

Les dues primeres peces, situades a l’àmbit de Can Batlló, facilitaran activar i acabar un gran projecte de transformació urbana a la zona de la Gran Via i el barri de la Bordeta, que permetrà promoure una operació per dotar d’equipaments i habitatge públic aquest entorn de la ciutat. L’antiga Llotja, pendent encara de concretar-ne els usos, passarà a convertir-se en un equipament de ciutat i veïnal, i finalment, la peça ubicada a les antigues cotxeres de Borbó, permetrà guanyar un equipament de barri en aquest àmbit de Barcelona.

 

Metro per més de 70 mil persones

Els 40ME es destinaran a completar i posar en funcionament les dues estacions de la Línia 10 Sud de metro, Foneria i Foc Cisell, que possibilitaran donar servei als barris de la Marina del Port i la Marina del Prat Vermell. Es tracta de les dues estacions amb un major impacte veïnal, atès que es situen en una àrea molt poblada i molt deficitària en transport públic i a les quals, els estudis previs, els hi atribueixen un potencial de servei de més de 70 mil persones.

Quan entrin en funcionament, aquestes estacions obriran la porta a l’entrada de les veïnes i veïns a la resta de la xarxa de metro de la ciutat a través dels intercanviadors de la Torrassa (L1), Zona Universitària (L3) i Collblanc ( L5), alhora que oferiran una connexió directa amb l’aeroport. Aquesta operació s’haurà de complementar amb la resta d’actuacions que donaran potència a la mobilitat en transport públic en aquest barri quan es completi la totalitat de les estacions de la línia. L’acord de finançament també permetrà executar la doble via per donar servei en aquest ramal amb les freqüències necessàries.

El ramal de l’L10 sud abasta una longitud de poc més de 6 km (3.3 km de túnel i 3 km de viaducte) i comunica Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat fins a la Zona Franca. Actualment, s’ha finalitzat l’estructura del túnel i viaducte, i s’ha completat pràcticament la instal·lació de via i la catenària necessària per a la posada en servei, amb el 90 % dels treballs d’instal·lacions i senyalització. Pel que fa a les estacions que ara es volen impulsar, Foneria i Foc Cisell, s’ha acabat l’estructura interior del pou i les andanes, i es treballa ara en l’arquitectura interior, i en la instal·lació dels sistemes de comunicació, ventilació i d’emergència. La previsió és finalitzar la seva construcció durant aquest 2017 i posar-les en funcionament a principis del 2018.

 

Reconeixement del deute

Ambdues administracions també han signat un segon conveni en relació al reconeixement del deute de la Generalitat de Catalunya amb l’Ajuntament de Barcelona, a partir del qual s’ha pactat un calendari de pagament del deute pendent i uns objectius de programació de tots els pagaments futurs.

D’acord amb el text, es dóna de termini fins al juny del 2017 per fer efectiu el pagament d’aquell deute anterior a desembre del 2014 (22,5 ME) i s’acorda que a partir del desembre del 2017 no hi podrà haver cap pagament pendent amb una antiguitat superior a un any, de manera que la Generalitat de Catalunya tindrà un màxim d’un any per fer front a les obligacions que tingui amb l’Ajuntament de Barcelona. Pel que respecta a pagaments directes a l’Ajuntament i ens dependents per obligacions tributàries, taxa turística i aportacions d’Ensenyament i d’Afers Socials, no se superarà el termini de 180 dies en els seus pagaments. Aquesta fórmula garanteix que a finals d’any, no hi hagi cap deute pendent de l’any anterior.

Pel que fa a la programació de pagaments als consorcis d’educació, sanitari i de serveis socials de Barcelona, el conveni determina que aquests han de permetre atendre puntualment tant les nòmines com les polítiques a realitzar en aquests àmbits de la ciutat. Concretament, les necessitats del Consorci d’Habitatge de Barcelona s’atendran seguint els mateixos criteris de pagament que realitza la Generalitat a les seves pròpies empreses i en el cas de l’Agència de Salut Pública, la Generalitat es compromet a pagar els concerts en un màxim de 90 dies i les aportacions a 120.

El conveni de col·laboració entre la Generalitat i l’Ajuntament preveu constituir una comissió de seguiment, integrada per un representant de cadascuna de les parts signatàries per fer una avaluació del desenvolupament de la col·laboració i formular les propostes que s’escaiguin per a la seva correcta execució.



Compartiu aquest contingut