Servei de Premsa
08/11/2024
L’Ajuntament de Barcelona consolida el primer programa municipal d’acollida de refugiats de l’Estat
13/02/2017
Temps estimat de lectura: 6 minuts
El programa municipal ‘Nausica’ d’atenció integral de persones refugiades arribarà a les 81 places aquest mes de febrer
Gairebé un any i mig després de declarar-se ‘Ciutat Refugi’, Barcelona assoleix la xifra rècord de persones refugiades ateses al SAIER, registrant un 86% més de peticions al gener de 2017
L’Institut Barcelona Esports posarà a disposició dels sol·licitants d’asil cent places d’accés gratuït
L’Ajuntament de Barcelona ha consolidat, en 4 mesos, el programa Nausica d’atenció integral de persones refugiades, el primer pla d’acollida de sol·licitants d’asil que s’implementa directament des d’una administració local a l’Estat. Abans de finals de febrer, aquest recurs obrirà 34 noves places, que s’afegiran a les 47 que es van obrir al mes d’octubre, arribant a les 81 places. L’objectiu és arribar al centenar de places a finals d’any.
Aquest programa ofereix un servei d’habitatge temporal i un seguiment social integral amb l’objectiu que els usuaris assoleixin el grau d’autonomia necessària per viure al país amb els seus propis recursos. Sis entitats del tercer sector especialitzades en l’àmbit de la immigració i del refugi gestionen aquest programa municipal, dotat amb 1,13 milions d’euros.
Sota el paraigües del Pla Barcelona ‘Ciutat Refugi’ de l’Ajuntament de Barcelona, les entitats ofereixen als usuaris l’atenció especialitzada que necessiten, treballant diferents aspectes de la seva integració social, laboral i lingüística. La intervenció social que es realitza des del programa ‘Nausica’ és una atenció integral, diversa i complexa, ateses les diferents circumstàncies en què es troben el sol·licitants d’asil a Barcelona.
S’ofereix a l’usuari un pla de treball global que implica la persona de forma individual o a tota la família. Un recurs pont com aquest programa permet, per alguns dels perfils d’usuaris, no haver de fer ús dels recursos d’atenció social municipals, i per altres perfils més vulnerables, poder-ho fer de manera adequada i havent treballat prèviament aspectes de forma específica, un fet que facilitarà la posterior atenció social que correspongui.
A dia d’avui, les persones acollides en aquests pisos són de fins a deu nacionalitats diferents. La més nombrosa és l’ucraïnesa (11 persones), seguida per la siriana (6). De les 34 places pendents d’obrir-se properament, 30 corresponen a pisos que s’han conveniat amb el Patronat Municipal de l’Habitatge i la resta, 4 places, corresponen a un habitatge d’una entitat.
Les entitats que participen al programa ‘Nausica’ són Acathi, ACCEM, Benallar, CEAR, Ficat i Iniciatives Solidàries. Acathi –l’Associació Catalana per la Integració de Homosexuals, Bisexuals, Transexuals Immigrants– gestionarà 8 places del programa destinades a persones refugiades del col·lectiu LGTBI.
Aquesta és una nova especificitat que s’incorporarà al programa, dirigida a atendre aquelles persones refugiades del col·lectiu LGTBI que, per les seves circumstàncies, requereixen d’una atenció individualitzada específica. Aquest dispositiu suposarà una innovació social en les estratègies d’intervenció que s’han desenvolupat fins ara, situant Barcelona a l’avantguarda amb aquests recursos i especialment en el tema LGT, com en altres ciutats com Berlin.
Programa Nausica, com funciona
L’Estat es l’administració competent d’atendre els sol·licitants d’asil que arriben aquí i, amb aquesta finalitat, Espanya rep finançament europeu. Aquest programa estatal ofereix habitatge i manutenció durant sis mesos, un període que es pot prorrogar 12, 18 o 24 mesos en funció de la situació en què es trobi la persona i el seu nivell d’autonomia assolit.
La realitat és que moltes de les persones sol·licitants d’asil, quan finalitzen el programa estatal, no tenen l’autonomia necessària per poder viure pel seu compte. A més, un gran nombre d’aquestes són excloses del programa estatal perquè es tracta d’un sistema molt rígid: mobilitat geogràfica obligada exigida, curta temporalitat, alt índex de denegacions, etc…
Des de la direcció d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona, responsable del Servei d’Atenció a l’Immigrant, Emigrant i Refugiat (SAIER), s’ha comprovat que aquests sistema provoca en alguns casos un agreujament de les situacions de vulnerabilitat exposant a les persones o nuclis familiars a situacions de molta precarietat i d’exclusió social.
Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Barcelona ha obert el seu propi programa, ja que l’especificitat de l’atenció que requereixen aquestes persones –en l’àmbit de la documentació, per la dificultat idiomàtica, per la no vinculació a un territori, pels problemes derivats tant de les situacions a país d’origen com pel viatge de fugida, inserció laboral, i altres aspectes bio-psico-socials…- fa que l’atenció des dels serveis municipals normalitzats sigui molt complexa.
El programa Nausica té la vocació de ser un recurs pont per millorar els processos dels sol·licitants d’asil. L’estada dels usuaris del Nausica en pisos dura 6 mesos. En casos excepcionals d’extrema vulnerabilitat, es podran beneficiar de dues pròrrogues de 3 mesos. En tot els casos es tracta d’un recurs d’estada temporal limitada. Per accedir, els usuaris del Nausica han de complir aquests indicadors:
1. Haver presentat sol·licitud d’asil o que estigui admesa a tràmit.
2. Persona o unitat familiar en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió social que requereix d’aquest recurs com a pas previ per a la seva autonomia.
3. Existència d’un vincle amb la ciutat de Barcelona: social, formativa, familiar, de caire sanitari o amb l’entitat conveniada amb el programa Estatal.
4. La persona o unitat familiar ha de portar menys de 5 anys a l’Estat espanyol.
A més, es valorarà la situació de vulnerabilitat per aquests condicionants:
– Famílies amb menors a càrrec.
– Famílies monoparentals.
– Estar embarassada.
– Patir malaltia greu física i/o trastorn/malaltia mental: adjuntar valoració psicològica/psiquiàtrica.
– Persones grans.
– Persones amb algun tipus de discapacitat.
– Detecció de possible situacions de violència de gènere.
– Persones que hagin sofert algun tipus de discriminació per orientació sexual, hagin patit tortures, violacions o altres formes greus de violència psicològica, física i/o sexual.
Accés als equipaments esportius
L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal d’Esports (IBE), posarà a disposició de les persones sol·licitants d’asil l’accés gratuït als equipaments esportius durant els mesos –6 mesos prorrogables a 9– en què aquests es troben en la primera fase del programa estatal d’acollida. Aquesta possibilitat s’activa després de la demanda que han realitzat les entitats adherides a Asil.cat al consistori, que han constatat els beneficis de la pràctica esportiva amb la integració social d’aquestes persones arran d’una primera experiència desenvolupada en col·laboració amb l’UFEC.
Aquest vincle amb l’equipament públic facilitarà que aquestes persones comencin a fer ús de recursos existents al territori, participant d’activitats normalitzades i que poden esdevenir una plataforma per al coneixement de l’entorn. A més, tindran la possibilitat d’integrar l’esport com a rutina i com una alternativa d’oci saludable. Alhora, es busca usar l’esport com a eina terapèutica per a persones que han viscut un procés migratori molt dur per la seva condició de refugiats. L’IBE posarà a disposició 100 places per a aquest col·lectiu.
Rècord d’atencions a refugiats al SAIER
Barcelona va assolir, aquest mes de gener passat, el rècord de persones ateses en relació a la sol·licitud d’asil al Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER). En concret, al gener de 2017 es va atendre un total de 566 persones, un 85% més que al 2016. A l’any 2016 ja s’havia notat un gran increment d’atencions a persones refugiades al SAIER. Si al 2015 es va atendre 1.374 persones, al 2016 es van atendre 2.292, el que suposa un increment del 67%.
En quant a menors d’edat, l’increment va ser del 46% respecte de 2015: de 250 menors atesos a 364.
Aquestes dades certifiquen que la ciutat continua rebent un flux creixent de persones sol·licitants d’asil que arriben pel seus propis mitjans. S’ha detectat des dels serveis municipals que moltes d’elles, un cop finalitzada la participació del programa d’acollida en una altra província, o tornen a Barcelona per vincles socials o familiars, o per la percepció de més facilitat de recerca de feina.
El SAIER va realitzar, al 2016, un total de 10.910 activitats diferents relacionades amb el refugi al 2016, una dada que és un 27% més gran que la que es va registra al 2015, amb un total de 8.603 gestions.
Els perfils dels sol·licitants d’asil a Barcelona és molt divers pel que fa a procedències, per les causes que han motivat la petició d’asil, el nivell d’estudis, el trajecte fins arribar a Barcelona, capacitats individuals, situació familiar, etc…
Dades evolutives per nacionalitat
Paraules clauCiutat Refugi/ Nausica/ refugiats/