Barcelona, Madrid, València, Sevilla, Pamplona, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet, signen una declaració municipalista a favor d’una contractació pública sostenible : Servei de Premsa

Barcelona, Madrid, València, Sevilla, Pamplona, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet, signen una declaració municipalista a favor d’una contractació pública sostenible

02/03/2017

Les ciutats signants també denuncien que el projecte de llei de contractes del sector públic que ha presentat el govern espanyol no garanteix la contractació pública responsable, eficient, íntegra, transparent i sostenible

Els municipis promotors obren aquesta declaració a les ciutats que vulguin adherir-se

 

El primer tinent de l’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello; l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet Núria Parlon; el regidor de l’Àrea de Govern, Economia i Hisenda de l’Ajuntament de Madrid, Carlos Sánchez; el regidor de Govern Interior de l’Ajuntament de València, Sergi Campillo i el primer tinent de l’alcaldia de l’Ajuntament de Sabadell, Joan Berlanga, han signat aquest matí una declaració municipalista a favor de la contractació pública sostenible a la que també s’han afegit els Ajuntament de Sevilla i Pamplona.

Aquesta declaració aposta per la promoció de la contractació pública responsable, que impulsi el teixit productiu local, donant accés a les PIMES i promovent l’economia social i les empreses social i ambientalment responsables. Una contractació pública que sigui transparent, fiscalitzable, i que es penalitzin les males pràctiques empresarials, i on es contribueixi a un marc de competència on la contractació pública es basi en la qualitat, el valor social i l’eficiència, i no en la precarietat laboral i les pràctiques insostenibles.

En els últims anys el potencial de la contractació pública ha estat mal aprofitat, generant en alguns casos impactes negatius. Les consideracions de caràcter laboral, social, ambiental o de igualtat de gènere estaven en un segon o tercer pla respecte el criteri econòmic, que era el principal.

Aquest fet, sumat a la dissolució de moltes empreses, a la precarització de les condicions laborals i salarials, i a la falta de polítiques de suport i foment a les petites i mitjanes empreses, fa de crucial importància la promoció de la contractació pública responsable.

El text també exposa que existeixen dos instruments legals per atendre aquests reptes, com són la Declaració del 25 de setembre de 2015 adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides (Agenda 2030 pel desenvolupament sostenible), i la Directiva europea 24/2014 de contractació pública, pendent de transposició a l’Estat espanyol.

La declaració denúncia que el govern de l’Estat ha presentat a les Corts Generals un projecte de llei de contractes del Sector Públic que, entre d’altres temes, no defineix nous procediments de contractació àgils i eficients, retalla avanços que suposava la norma europea, i no facilita el marc legal necessari per a desenvolupar una contractació pública responsable.

Per als municipis signants, aquesta és una oportunitat que cal aprofitar per generar marcs legals que permetin fer de la contractació pública una eina de transformació social i econòmica, i una mostra més de com s’està materialitzant en ajuntaments diversos, amb governs diferents, un nou i innovador paradigma de contractació com a política pública estratègica i coherent amb el mandat de la Directiva Europea.

En aquest sentit, les ciutats que han signat avui obren la declaració a la resta de municipis que es vulguin adherir.

Després de la signatura, Gerardo Pisarello ha destacat que la contractació pública ha de servir per enfortir la riquesa que genera la pròpia ciutat, enfortint les PIMES, les cooperatives, i defensant els drets dels treballadors. “Aquesta declaració referma el nostre compromís amb un nou model de contractació pública sostenible que estem demostrant que és possible”, ha dit Pisarello, que també ha fet extensible l’adhesió a la declaració als sindicats, treballadors i empreses.

El primer tinent ha dit que els ajuntaments estan mostrant que hi ha alternatives al model de contractació que ha imperat en els últims anys. En aquest sentit ha explicat que des de l’Ajuntament de Barcelona no es fan contractes amb empreses que tinguin activitats il·lícites en paradisos fiscals i a la vegada obliga a les empreses que contracten amb l’Ajuntament a fer públic si tenen relacions amb paradisos fiscals. A més, si una empresa oculta aquestes relacions, pugui perdre el seu contracte amb l’administració municipal.

Pisarello també ha recordat que l’Ajuntament de Barcelona ha limitat l’adjudicació directa de contractes municipals i ha portat a terme la Guia de contractació pública social, l’instrument per impulsar la contractació pública socialment responsable que incorpora objectius de millora de les condicions laborals, de justícia social, de foment de la petita i mitjana empresa i de l’economia social i cooperativa, entre d’altres clàusules.

Aquesta és la guia de contractació pública social més avançada de l’Estat ja que avança fins el màxim que permet l’ordenament jurídic existent i és per això que pot servir de referent per molts municipis i altres administracions de l’Estat. A la vegada, pot ser una eina de pressió que obligui al legislador espanyol a incloure en la nova llei de contractes del sector públic unes consideracions socials més avançades.

En aquesta guia es concreten mesures socials, d’inclusió social i d’igualtat de gènere, de justícia social per incentivar la contractació de les obres, els subministraments i els serveis amb empreses i professionals que executin els contractes públics amb un model de negoci basat en salaris dignes, contractació laboral estable amb protecció de la salut laboral, sostenibilitat ambiental i comportament ètic, a fi de promoure la participació democràtica dels agents productius i impulsar la innovació social.

 

DECLARACIÓ MUNICIPALISTA A FAVOR DE LA CONRTACTACIÓ PÚBLICA SOSTENIBLE

1. Reconèixer i reafirmar la importància d’una contractació pública sostenible que incorpori aspectes socials i ambientals en la presa de decisions, amb l’objectiu de contribuir a la transformació socioeconòmica i la dinamització del teixit productiu local, de les petites i mitjanes empreses i de totes aquelles organitzacions que generin impactes econòmics, socials i ambientals positius.

2. Manifestar la preocupació amb el text del projecte de Llei de Contractes del Sector Públic presentat pel govern del PP perquè no garanteix una contractació pública responsable, eficient, íntegra, transparent i sostenible.

3. Reclamar que la llei de contractes del sector públic incorpori els següents objectius concrets:
– Suprimir les Instruccions de contractació que cada organisme del sector públic pot redactar per regular la seva contractació i establir un marc jurídic comú que, respectant les competències de les Comunitats Autònomes, asseguri la participació de les empreses i especialment les PIMES en condicions de seguretat jurídica i igualtat de condicions.
– Ampliar l’àmbit material per a la interposició del recurs especial que abasti també als contractes licitats públicament de llindar no harmonitzat, als efectes d’atacar la corrupció en la contractació pública i eliminar les males pràctiques, garantint en tot cas l’eficiència i sumariat a la resolució dels recursos que coneixen els tribunals administratius de Recursos Contractuals.
– Regular la contractació dels serveis públics atenent a consideracions singulars de qualitat, territorialitat i accessibilitat en la prestació dels serveis.
– Assegurar que el concepte d’oferta econòmicament més avantatjosa es basi en l’òptima relació qualitat preu, incorporant valoracions de tipus social, ètic, laboral, ambiental i d’igualtat de gènere. Desplegar les eines i procediments necessaris perquè això sigui assumible.
– Agilitar els procediments de contractació pública i regular un procediment obert realment simplificat que permeti la selecció de l’oferta amb eficiència i reducció del termini mínim de presentació d’ofertes.
– Garantir el control i supervisió de la contractació pública amb la constitució d’un comissionat de les Corts Generals que vetlli per la integritat i dirimeixi els conflictes d’interessos en els procediments de contractació, al mateix temps que asseguri la competència lleial entre les empreses.
– Regular íntegrament la contractació electrònica, revisant els processos i funcionalitats per agilitzar el sistema de comunicació entre els agents intervinents. Definir el model i els sistemes que poden seguir totes les administracions públiques per a la implantació de la contractació electrònica i regular el paper dels proveïdors privats de serveis informàtics.
– Atendre les singularitats de la contractació de les administracions locals considerant els mitjans humans i materials de què disposa i l’amplitud de les seves competències directament vinculades amb la satisfacció de les necessitats vitals dels ciutadans del seu territori.
– Regular les peculiaritats dels serveis a les persones, garantint la seva universalitat i continuïtat, l’atenció a l’usuari i l’experiència de les entitats prestadores.
– Potenciar la participació en la contractació pública de les petites i mitjanes empreses, artesans i proveïdors locals i de proximitat i habilitar la possibilitat del pagament directe del preu al subcontractista en cas de morositat del contractista principal.
– Regular la contractació reservada de serveis a les persones a favor de les empreses socials.
– Establir mecanismes que facilitin la participació de les empreses socials en la contractació pública per promoure models de negoci generadors d’efectes econòmics ambientals, socials i de bon govern positius, reservant un segment de la contractació no sotmesa a regulació europea a favor d’aquestes.
– Regular la relació entre els òrgans de l’Administració local i els serveis competents en matèria d’inspecció laboral i ambiental per a un major control en cas d’incompliment per les empreses contractades i subcontractades de les seves obligacions ambientals, laborals i de Seguretat Social.
– Regular la prohibició de contractar les empreses que directament o indirectament, mitjançant empreses interposades, realitzin activitats en paradisos fiscals a fi d’incomplir les seves obligacions tributàries en el país on duen a terme l’activitat econòmica o per a la realització d’altres activitats il•lícites que, en tot cas, comporten l’obtenció d’avantatges i generen una competència deslleial a les licitacions públiques.

4. Traslladar aquest acord a les institucions europees implicades, al Govern d’Espanya, a les taules del Congrés i del Senat i als grups polítics, així com a les entitats municipalistes i els agents patronals i sindicals del país.



Compartiu aquest contingut