Barcelona amplia la detecció de la pobresa energètica a Bombers, equips d’habitatge i centres sanitaris : Servei de Premsa

Barcelona amplia la detecció de la pobresa energètica a Bombers, equips d’habitatge i centres sanitaris

28/03/2017



Temps estimat de lectura: 6 minuts

Amb els nous protocols l’Ajuntament espera conèixer els casos de famílies en risc d’exclusió més difícils de detectar i evitar possibles accidents

L’objectiu de l’àrea de Drets Socials és dotar els professionals de les eines necessàries per identificar més casos i prendre mesures per pal•liar-los

L’experiència dels Punts d’Assessorament Energètic (PAE) ha permès confirmar que aquesta problemàtica no sempre arriba als serveis socials

 

L’Ajuntament de Barcelona ha decidit fer un pas més enllà en la lluita contra la pobresa energètica i ha elaborat protocols específics per detectar millor tots els possibles casos que es produeixen a la ciutat. D’aquesta manera, Bombers de Barcelona, les Unitats d’Exclusió Residencial (UCER), el Servei d’Intervenció i mediació en situació de Pèrdua i/o Ocupació d’Habitatge (SIPHO), i també el personal que treballa als Centres d’Atenció Primària (CAP) i als Centres d’Atenció i Seguiment a les drogodependències (CAS) comptaran amb circuits específics per comunicar les seves sospites. La premissa és que els professionals que treballen en l’àmbit social, però també els que fan una atenció directa a les llars, són agents clau en la identificació dels possibles casos de pobresa energètica. Així doncs, tot i que pel seu àmbit d’actuació habitual no tindrien per què conèixer en detall aspectes relacionats amb l’energia a la llar, els diferents professionals estan rebent una formació específica que els permeti identificar senyals d’alerta de la pobresa energètica. La iniciativa parteix de l’àrea de Drets Socials, i les sospites es vehicularan a través dels Punts d’Assessorament Energètic (PAE). És per això que els treballadors socials també reben aquests cursos.

L’Ajuntament preveu que amb els nous protocols s’aconseguirà crear un espai transversal que ajudi a fer front aquesta problemàtica des de qualsevol dels serveis municipals que es presten. També confia que en última instància es pugui realitzar un informe exhaustiu sobre l’abast de la pobresa energètica a la ciutat, davant la manca de dades i la falta de transparència de les grans companyies comercialitzadores. La posada en marxa al gener passat dels 10 PAE ja ha permès avançar en aquesta línia, que no és una altra que acabar de definir fins a quin punt la pobresa energètica afecta al voltant del 7% de la població. De fet, això no vol dir que el 7% de la població no pagui les seves factures, perquè la pobresa energètica fa referència a la dificultat de garantir una quantitat mínima de serveis energètics o bé a la necessitat d’haver de destinar una part massa elevada de la renda disponible per fer-hi front. Tradicionalment aquesta realitat s’ha detectat a través dels serveis socials quan ja hi ha un avís de tall per impagament, però amb la nova metodologia l’Ajuntament creu que es podria detectar el fenomen de forma precoç i fer-ne un millor seguiment de les causes. Així es podrien evitar part de les conseqüències que té la pobresa energètica sobre la salut de les persones que la pateixen, tant física com mental.

La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha circumscrit aquesta iniciativa en la voluntat de l’Ajuntament d’enfortir la detecció de la pobresa energètica i combatre la invisibilitat que l’envolta, però també en la “necessitat d’anar més enllà perquè és evident que la pobresa energètica té un impacte sobre la seguretat i la salut de les persones”. El comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, ha destacat que el nou protocol no busca determinar la causa de cap sinistre, però sí millorar la relació entre els cos de Bombers i els serveis socials: “per detectar s’ha d’aprendre a mirar el que s’ha de veure”, ha subratllat. També la comissionada de Salut, Gemma Tarafa, ha recordat que la pobresa energètica està associada un augment de determinades patologies, i per això cal “conèixer què passa, com passa i com derivar-ho”.

La posada en marxa dels protocols compta amb un equip de professionals de l’àmbit energètic, docent i de comunicació, que són els que han elaborat el material pedagògic adient per fer sessions formatives als treballadors de cadascun dels serveis implicats. Això es concreta en una formació presencial d’entre dues i tres hores de durada que defineix com gestionar situacions de pobresa energètica i com identificar qui la pateix. Ara bé, atès que la situació és complexa i la normativa actual volàtil, també s’ha creat un servei de suport i d’actualització de coneixement, amb l’objectiu d’adaptar els circuits i els protocols en cas que sigui necessari.

Aquestes són les mesures iniciades a cadascun dels serveis:
1. Bombers de Barcelona

L’acord de col•laboració subscrit entre els Bombers de Barcelona i l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) contempla una sèrie de passes que s’han de fer davant de cada situació. Així, més enllà de les derivacions que ja es feien cap als serveis socials en cas de detectar casos de persones que viuen soles en domicilis deteriorats, o bé amb intents de suïcidi registrats, per exemple, els professionals tenen l’encàrrec ara d’analitzar una sèrie d’indicadors. Un cop a dins d’un habitatge, els Bombers observen si hi ha manca de subministrament energètic a partir d’una sèrie d’indicis que han estat identificats. Per exemple, la presència de fogonets a la cuina en un edifici amb subministrament de gas; l’acumulació de garrafes d’aigua del carrer; la presència d’espelmes o làmpades sense bombetes; o bé la presència de goteres i humitats, entre d’altres aspectes. La circular feta arribar als Bombers, i que ha comptat també amb la col•laboració de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), suposa la inclusió d’indicadors específics en tots els informes que es fan des del passat 20 de març després d’una intervenció a la llar.
En una segona fase, des de l’àrea de Seguretat de l’Ajuntament s’estan estudiant fórmules per incloure també a la Guàrdia Urbana dins d’aquest protocol, en el marc de les seves tasques de proximitat definides dins del Pla Director.
2. SIPHO i UCER

Els equips d’intervenció en matèria d’habitatge també són un bon referent per detectar casos de pobresa energètica, i també han rebut formacions específiques per reforçar la seva capacitat d’actuació. En cas d’observar senyals d’alerta, i que han estat igualment detallats, la intenció és que facin les comprovacions pertinents per esbrinar si s’està davant d’un cas de pobresa energètica, perquè no sempre és així. La verificació d’aquestes situacions, al capdavall, es fa a través de la conversa informal amb la persona i ha de tenir entre els seus objectius no alarmar-la, no estigmatitzar-la en definir-la com a pobra i tractar la problemàtica tan en positiu com sigui possible.
3. CAP i CAS

L’actuació transversal de l’Ajuntament ha implicat també la realització d’una primera formació específica sobre pobresa energètica als treballadors socials sanitaris dels Centres d’Atenció Primària de salut (CAP) i a personal dels Centres d’Atenció i Seguiments a les drogodependències (CAS) que depenen de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), amb l’objectiu últim de derivar als PAE qualsevol cas en situació de risc que es pugui beneficiar d’un assessorament energètic. Fruit de la col•laboració amb l’Institut Català de la Salut (ICS) i el Consorci Sanitari de Barcelona, properament es preveu ampliar aquesta formació a centres hospitalaris i de salut mental. També s’ha creat una taula de treball amb el Servei Català de la Salut (CatSalut) i les diferents administracions implicades per determinar aquelles condicions sanitàries que donen dependència energètica i que haurien de quedar emparades per llei i per l’establiment de circuits específics a seguir en aquests casos.
Dos mesos de treball als PAE

En paral•lel a aquests nous protocols, els PAE han demostrat durant els primers dos mesos de vida la seva eficàcia per abordar els casos de pobresa energètica que hi ha a la ciutat, però també per resoldre els dubtes de qualsevol ciutadà en relació als subministraments energètics. Des del passat 20 de gener i fins el 21 de març han atès 1.800 persones, d’entre les quals 500 havien rebut avisos de talls per impagament. A més a més, 184 casos van requerir d’una intervenció directa i urgent a la llar. Una tercera part d’aquests casos estudiats van ser derivats des dels serveis socials.

A banda d’això, la lluita contra la pobresa energètica per part de l’Ajuntament es concreta hores d’ara en prop de 1.100 talls de subministraments evitats mitjançant les respectives comunicacions de vulnerabilitat (200 addicionals durant l’últim mes).





Paraules clau
pobresa energética/