Servei de Premsa

Arxiu, Notes de premsa

La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) demana voluntaris per fer el recompte del 2017

L’Ajuntament de Barcelona i la trentena d’organitzacions que conformen la XAPSLL fan una crida per superar els 900 voluntaris

El Recompte 2017 busca millorar la capacitat de resposta dels serveis a les persones sense sostre i sensibilitzar la població sobre el fenomen

L’activitat de detecció d’enguany es farà la nit del 17 de maig i per participar-hi només cal ser major d’edat i omplir un formulari

 

La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) i l’Ajuntament de Barcelona organitzen la propera nit del 17 de maig el recompte de persones sense llar que pernocten a la ciutat. La nova edició del 2017 serà la primera que es farà des de l’aprovació del pioner Pla de lluita contra el sensellarisme de Barcelona 2016-2020 i confia en poder aglutinar un altre cop més de 900 voluntaris per aconseguir fer un recompte exhaustiu de les persones que dormen al carrer o en recursos residencials específics. Aquest fenomen no és nou, però com a resultat de la crisi ha experimentat un creixement en els darrers anys. També serà la primera vegada que hi hagi una guia amb recomanacions sobre l’abordatge del sensellarisme pensada per a mitjans de comunicació i representants polítics sota el lema ‘Podries ser tu’.

La XAPSLL, que forma part de l’Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiva i que engloba una trentena d’organitzacions especialitzades en l’abordatge d’aquest fenomen, ha habilitat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona les inscripcions d’aquests voluntaris a través del web www.recompte.barcelona. Per participar-hi només cal ser major d’edat, tenir ganes i disponibilitat la nit del 17 de maig i omplir un senzill formulari. La nit del recompte tots els voluntaris es distribuiran en petits grups, que recorreran carrers i parcs de tota la ciutat. L’activitat té una doble finalitat: contribuir a millorar la capacitat de resposta dels serveis a les persones sense sostre i sensibilitzar la població de la ciutat sobre aquesta realitat. En aquest sentit, cal remarcar que l’any 2008 van participar en el recompte al voltant de 700 voluntaris, mentre que l’any passat van ser 930, la qual cosa també ha permès afinar la informació que es recull.

El fenomen del sensellarisme és una de les problemàtiques de la ciutat sobre les quals l’actual Govern Municipal ha pres una sèrie de mesures decidides que estan encaminades a fer-hi front i revertir la situació. El Pla actual s’estructura en 9 eixos estratègics, 24 objectius i 72 actuacions concretes i compta amb una dotació de 5 milions d’euros fins al 2020 que es destinaran a millorar i ampliar els equipaments destinats a l’atenció d’aquestes persones. La seva redacció va comptar amb la participació de la XAPSLL i amb persones que han estat o són usuàries d’aquests equipaments d’atenció a les persones sense llar.

Sigui com sigui, el nombre de persones sense llar ha augmentat a tota Europa en els darrers anys, i Barcelona n’és un exemple. Entre el 2008 i el 2016, el nombre de persones detectades pels successius recomptes i per la feina diària dels Servei d’Inserció Socials (SIS) de l’Ajuntament mostren que mentre que al 2008 eren unes 658 les persones que pernocten al carrer, l’any passat eren 941, la qual cosa suposa un increment al voltant del 40% en vuit anys. Ara bé, el nombre de persones que dormen en recursos residencials especialitzats d’entitats socials i de l’Administració Municipal ha crescut encara més durant aquest període, en passar de 1.190 persones allotjades el 2008 fins a les 1.907 del 2016 (un augment del 60%). “És un fenomen que creix tal com ha crescut la desprotecció social”, ha explicat la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, què també ha recordat que malgrat “l’esforç inversor sense precedents” del consistori calen més instruments per abordar-ho, com per exemple un salari mínim digne, la regulació dels preus del lloguer o l’existència de més parc públic d’habitatge.

Sobre aquest increment de recursos cal recordar l’entrada en funcionament el novembre del 2016 al carrer de Sant Pere més baix d’un equipament d’allotjaments individuals amb serveis col·lectius per a famílies de 48 places i una dotació pressupostària anual de 230.000 euros, o bé l’entrada en funcionament més recent del centre de Cal Muns, al districte de Sants-Montjuïc, que compta amb 41 places pioneres per atendre persones sense llar amb problemes de salut mental. A més a més, el proper mes de setembre està prevista la posada en marxa d’un centre residencial de 20 places per a nois i noies sense llar. Aquest any també s’acabarà la construcció d’un equipament residencial al carrer Tànger i d’un altre al d’Alí Bei, amb la previsió que tots dos entrin en funcionament al 2018.

Malgrat aquests increments de la capacitat per prestar serveis residencials, la XAPSLL i l’Ajuntament reben una pressió cada cop més intensa per l’augment de les situacions d’exclusió residencial. La falta d’accés a l’habitatge està íntimament vinculada amb el sensellarisme i, a més a més, fa que les persones ateses pateixen grans dificultats per assolir estabilitat habitacional i econòmica, perllongant la seva relació amb els serveis i els temps de residència en equipaments de tot tipus. De fet, el 76% de les persones que pernocten al carrer porten més d’un any en aquesta situació i fins a un 26% superen els tres anys, sumant els diferents episodis de la seva vida. Dit d’una altra manera, el mercat de l’habitatge exclou persones permanentment, que tampoc poden marxar de la ciutat perquè a Barcelona és on es concentren la major part dels serveis que els poden atendre. Aquesta situació, juntament amb la precarietat laboral i la condemna a l’exclusió administrativa de veïns i veïnes de nacionalitat estrangera, acaben de completar el panorama sobre el sensellarisme a la ciutat.

En qualsevol cas, Barcelona té uns equips de carrer que coneixen i fan seguiment de la gran majoria de persones que es veuen obligades a dormir al carrer, no només durant la nit del recompte. Les dades de l’equip del Servei d’Inserció Social (SIS) permeten fer un seguiment mensual de la situació, tot i que el recompte permet tenir una visió exhaustiva i detectar emplaçaments desconeguts pel servei, a banda de construir una sèrie de dades consensuades per tots els actors de la ciutat que treballen amb les persones sense sostre.


Enviar enllaç a aquesta pàgina

Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari.