Es lliuren els darrers 39 habitatges a les famílies afectades per la remodelació de Trinitat Nova : Servei de Premsa

Es lliuren els darrers 39 habitatges a les famílies afectades per la remodelació de Trinitat Nova

27/04/2017



Temps estimat de lectura: 5 minuts

El procés complex de remodelació del barri reconstruint els habitatges dins del mateix barri entra en la recta final amb els darrers enderrocs i la creació d’una gran plaça pública

La remodelació ha suposat una autèntica transformació urbana que ha eliminat les barreres i pendents d’aquest barri situat a les portes de Collserola, i que ha generat sis nous solars per edificar 379 habitatges públics assequibles en els propers anys

 

 

El barri de la Trinitat Nova, del districte de Nou Barris, celebra avui el lliurament dels darrers 39 habitatges a les famílies afectades per la remodelació que s’ha portat a terme en les últimes dues dècades per substituir els edificis que presentaven greus deficiències constructives i estructurals, i que havien quedat obsolets.

 

 

La regidora de Nou Barris, Janet Sanz, ha assegurat que l’entrega de claus d’avui permet “tancar una ferida que afectava moltes famílies del barri”, provocada per un tipus d’urbanisme desenvolupat fa anys que generava greus patologies als edificis i amb una manca de planificació de serveis essencials. “Després de tota aquesta espera i fruit de la pressió, lluita i coratge de la gent del districte i de Trinitat Nova i del treball de les diferents administracions, avui culminem un procés per donar resposta a l’exigència i el dret irrenunciable dels veïns i veïnes de tenir un habitatge digne”, ha manifestat. A l’acte també hi ha participat la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs.

Es tracta, doncs, de l’inici de la culminació d’un procés que es va iniciar l’any 1999 quan es va signar un conveni entre l’Institut Català del Sòl de la Generalitat (Incasòl), l’Ajuntament de Barcelona, i l’Associació de Veïns de la Trinitat Nova, segons el qual s’iniciava un procés de substitució de 892 habitatges en el mateix entorn del barri. Aquest conveni establia que la Generalitat de Catalunya assumia l’edificació dels nous habitatges que substituirien els pisos vells, mentre que l’Ajuntament s’encarregava de la gestió de tota la resta del procés: l’expropiació dels pisos afectats per patologies que calia enderrocar a les famílies, els enderrocs dels vells edificis un cop els veïns fossin reubicats, i la urbanització de tot l’entorn un cop s’anava reconstruint.

Una de les característiques que va fer singular aquest procés i que l’ha convertit en un referent de la càtedra urbanística va ser que tota aquesta operació es va decidir que es desenvolupava dins del barri. És a dir, que cap família que complís amb les condicions urbanístiques d’empadronament que fixa la normativa i el conveni signat hauria de marxar de la Trinitat Nova si no ho volia, ja que tots els veïns i veïnes afectades tindrien possibilitat d’accedir a un pis alternatiu de promoció pública i de nova construcció al barri mateix, i molt a prop del lloc on en aquells moments estaven vivint. Així doncs, a finals dels noranta i sempre amb l’acompanyament i la participació de les associacions del barri, es va iniciar la complexa operació de transformació que emprèn ara la recta final.

Els habitatges que s’entreguen a les 39 famílies de Trinitat Nova corresponen als últims pisos del bloc anomenat D, situat entre la plaça de l’Aigua i la plaça de la Terra, a les quals s’han anat lliurant a mida que s’han anat acabant.

 

Substitució de 892 habitatges

Després de l’elaboració dels corresponents plans urbanístics, la primera pedra d’aquesta remodelació es va col·locar al carrer de Chafarinas, 60 l’any 2003 a l’anomenat “Edifici 0” que va ser el primer edifici que va construir l’Incasòl per traslladar-hi els primers afectats i poder iniciar el procés d’enderroc dels pisos afectats per patologies que deixarien lliures nous solars on poder anar edificant els següents blocs d’habitatges de substitució. Aquest primer edifici, tot i estar dins del barri, quedava fora de l’àmbit d’afectació del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) que configuren els carrers de Platja d’Aro, Tamariu, S’Agaró, Sa Tuna i avinguda d’Aiguablava.

Des d’aleshores, la transformació s’ha anat realitzant per fases en les quals sempre hi ha hagut la participació veïnal, que ha estat molt present en les decisions referents tant a les característiques dels nous habitatges com a la nova urbanització del barri. Fins i tot van ser els veïns i les veïnes els que van proposar noms a les noves illes de cases: plaça de l’Aigua, plaça de l’Aire, plaça de la Terra… Un intens procés que serà definitiu quan l’enderroc dels pisos que abandonaran les últimes famílies afectades deixi lliure l’espai on s’urbanitzarà una gran plaça pública, en els propers mesos.

El procés va afectar, per tant, 892 habitatges i una desena de locals, de 43 blocs de pisos. Les 892 unitats familiars afectades van ser expropiades de les seves finques (expropiacions que va fer l’Ajuntament de Barcelona) amb dret a accedir a un dels pisos de nova construcció de l’Incasòl en compra (a preus públics molt per sota del mercat) o lloguer, segons si inicialment estaven vivint en un pis de lloguer o de propietat i complien els requisits urbanístics normatius. També podien optar a un nou habitatge de protecció en els altres barris del districte o bé renunciar a l’adquisició del nou habitatge, si així ho decidien. Així doncs, fruit d’aquesta opció de renunciar a l’habitatge alternatiu, finalment han estat reallotjades 685 famílies en nous pisos.

Pel que fa a l’àmbit de remodelació de Trinitat Nova, s’han construït un total de 607 nous habitatges de reallotjament en diferents edificis, i l’operació urbanística continuarà ara amb l’enderroc de 7 edificis que se situen entre els carrers S’Agaró, Llosa i Palamòs, que es buidaran amb el trasllat de les darreres famílies i les darreres urbanitzacions pendents.

Fins al moment, al barri s’han urbanitzat diferents zones destinades a noves zones verdes i vials amb una superfície total de 53.000m2, restant encara pendent d’urbanitzar zones verdes amb una superfície de 20.000m2 que s’executaran un cop s’enderroquin els edificis vells que encara resten en l’àmbit.

Aquesta remodelació del barri de la Trinitat Nova, amb l’expropiació d’habitatges i la urbanització dels espais destinats a vials i zones verdes, ha requerit una inversió de l’Ajuntament de Barcelona de 50 milions d’euros, 32,2 dels quals destinats a l’expropiació i 17,8 a les urbanitzacions.

Tota aquesta operació ha canviat al llarg d’aquestes dues dècades la fesomia urbana d’un barri que, pel fet d’estar situat a la falda de Collserola, presentava barreres arquitectòniques als carrers perquè tenien grans pendents. Durant el procés, a més de modernitzar un parc residencial obsolet i amb greus deficiències estructurals, s’ha aprofitat per transformar radicalment l’entorn urbà i el barri, que avui gaudeix de grans zones de vianants.

I a més a més, la nova urbanització i la intervenció urbanística ha afavorit també altres edificis situats a tocar que no estaven afectats per les patologies de la construcció però que en canvi tenien barreres arquitectòniques que s’han eliminat d’acord amb les comunitats de veïns. En concret, en els edificis de la part del barri entre els carrers S’Agaró i l’avinguda Meridiana, que tenien accessos des del carrer amb escales que han estat eliminades durant la urbanització d’aquest entorn. L’operació també ha generat un conjunt de sis solars nous que es destinaran a la construcció de 379 habitatges públics a preu assequible.





Paraules clau
habitatge/ trinitat nova/