Barcelona engega un ambiciós pla amb l’horitzó del 2026 per garantir l’accessibilitat universal a la ciutat : Servei de Premsa

Barcelona engega un ambiciós pla amb l’horitzó del 2026 per garantir l’accessibilitat universal a la ciutat

12/05/2017



Temps estimat de lectura: 4 minuts

El Pla d’Accessibilitat Universal de Barcelona 2018-2026 es farà amb la participació d’entitats i la contractació de 30 persones amb discapacitat

L’elaboració del Pla té un pressupost de 847.000 euros, i també inclourà el disseny necessari per solucionar els diferents problemes que es detectin, així com la reserva d’un percentatge de les inversions municipals per resoldre’ls

L’Ajuntament també vol que aquests treballs permetin aprovar la primera ordenança municipal sobre accessibilitat universal

Posar la persona al centre i garantir el complet exercici dels seus drets, més enllà de si aquestes persones tenen algun tipus de discapacitat o de diversitat funcional. Aquest és l’ambiciós objectiu que s’ha marcat el Pla d’Accessibilitat Universal de Barcelona 2018-2026. Ja fa mesos que l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) va començar a dissenyar aquest pla, que ara es presenta com una Mesura de Govern. La intenció és analitzar amb detall tots els serveis que es presten a la ciutadania, ja siguin públics o privats, revisant la seva accessibilitat física, comunicativa i dels productes que ofereixen per garantir que efectivament es troben a l’abast de tothom. Més enllà de la fase de diagnòstic, que l’Ajuntament preveu tenir enllestida al març del 2018, el pla contempla també una fase d’elaboració de solucions tipus i un últim moment durant el qual s’executaran les solucions i les mesures proposades.

No és el primer pla d’aquestes característiques que es fa a la ciutat, però sí el més complet. El 1996 es va aprovar el primer Pla d’Accessibilitat de Barcelona 1996-2006, que es va centrar en la via pública, els edificis municipals i els transports. Posteriorment, l’any 2001 es va redactar el Pla d’Accessibilitat de Parcs i Jardins, però va ser durant l’any 2008 quan el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona va manifestar el seu compromís amb el desenvolupament dels punts recollits a la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Aquesta convenció va fixar que les ciutats han de deixar de ser una realitat immutable a la qual les persones amb discapacitat s’han d’adaptar per convertir-se en un element transformable que doni resposta a la seva diversitat funcional. És en aquesta línia que la Generalitat de Catalunya va aprovar l’octubre del 2014 la Llei 13/2014 d’Accessibilitat que, tot i que encara té pendent l’aprovació d’un reglament que la desplegui, estableix que els municipis han d’aprovar i executar plans propis sobre aquesta matèria. L’Ajuntament de Barcelona, sota aquesta premissa i amb la voluntat d’anar per feina, presenta ara un pla que vol fer de l’accessibilitat i del disseny universals elements que, tot sent imperceptibles, permetin que l’entorn urbà sigui viscut per tothom en igualtat de condicions. Tant és així que un dels objectius que se’n deriva del Pla és l’aprovació d’una ordenança municipal sobre accessibilitat universal, que seria la primera normativa d’aquestes característiques.

Com a context, cal tenir en compte que a Barcelona la discapacitat reconeguda afecta el 8,07% de la població (129.987 persones). El percentatge de dones és lleugerament superior al d’homes (54% i 46%, respectivament) i el gruix de les discapacitats es concentren en les edats més avançades (un 51,3% de les persones amb discapacitat tenen 65 anys o més). En tots dos sexes predomina la discapacitat física motriu, seguida de la discapacitat mental en dones i la discapacitat física no motriu en homes. A partir d’aquestes patologies n’hi ha d’altres que es produeixen de forma més minoritària en tots dos sexes, com són les discapacitats visuals, intel·lectuals i les auditives.

“L’objectiu és que l’any 2026 Barcelona sigui 100% accessible per al 100% de la població”, ha explicat en roda de premsa la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz. “No és el primer pla que es fa, però si volem que sigui l’últim”, ha emfatitzat, perquè l’objectiu és que la nova normativa fixi una manera de treballar a futur i suposi una referència per al conjunt de l’Ajuntament.

Una contractació pionera

L’elaboració del nou Pla d’Accessibilitat Universal 2018-2026 compta amb un pressupost de 847.000 euros, una quantitat que inclou el cost dels tres plans d’ocupació que hi ha associats, però no la despesa que comportarà cadascuna de les mesures que se’n puguin derivar. De fet, l’objectiu és que l’Ajuntament, a partir de l’aprovació del pla, reservi un percentatge de les inversions municipals que fa perquè es destini a aquestes reformes. Pel que fa als plans d’ocupació, la intenció és que serveixin per fer les tasques de recollida de dades dels diferents serveis, i per això ja s’han contractat 35 persones mitjançant dos plans d’ocupació dissenyats per Barcelona Activa. El tercer d’aquests plans d’ocupació suposarà la contractació de 30 persones més amb discapacitat física, una contractació que en aquest cas organitzarà l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i que és pionera a nivell municipal, perquè mai abans s’ha fet un pla d’accessibilitat ocupant directament els principals destinataris de la normativa. Addicionalment, està previst col·laborar amb les entitats i equips de professionals implicats en el treball diari amb aquests col·lectius perquè participin en el disseny de les solucions tipus i dels instruments més adients. D’aquesta manera no només s’aconseguirà fer un pla més inclusiu, sinó que es garanteix que allò que s’implementi compti amb el vist i plau dels col·lectius més afectats.

La primera fase d’anàlisi inclou la recollida de dades sobre una dotze serveis diferents. Són els següents: serveis socials municipals (40 centres diferents); serveis municipals a la ciutadania (50 centres cívics i 11 oficines d’atenció a la ciutadania); serveis culturals (40 biblioteques, 56 museus, 59 teatres, 196 sales de cinemes i espectacles musicals i festes); serveis sanitaris (70 centres d’atenció primària); centres educatius (404 escoles i instituts públics i 248 centres concertats); transport públic (2.513 parades ja siguin metro, tramvia, ferrocarrils, trens o bus); el parc d’habitatges; els diferents establiments comercials (52.780 punts comercials i 40 mercats municipals); equipaments esportius (52 centres municipals i altres instal·lacions); espai públic (guals, semàfors acústics, carrers en plataforma única, parcs, 856 àrees de joc infantil i platges); serveis turístics (270 establiments hotelers, de restauració i itineraris concrets); i canals de comunicació i d’informació.

L’anàlisi preveu també recollir informació sobre el context de cadascun d’aquest serveis, tenint en compte el nombre de persones que atenen i la seva diversitat. Òbviament, aquesta recollida d’informació es farà amb coordinació amb cadascuna de la resta dels actors implicats en cada cas, com pugui ser un consorci públic, d’altres administracions o una empresa privada concreta, per exemple.

 





Paraules clau
Accessibilitat Universal/