Servei de Premsa
19/09/2024
El Recompte 2017 visualitza 1.026 persones dormint al carrer i 1.954 allotjades en equipaments
18/05/2017
Temps estimat de lectura: 4 minuts
Un total de 998 persones voluntàries han participat en l’activitat organitzada per les 34 entitats que conformen la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL)
Es confirma la tendència a l’alça en el nombre de persones que dormen al carrer i en el de persones ateses en recursos residencials
Un total de 998 persones voluntàries han participat entre les 21.30 i les 2.00 hores en el Recompte 2017 organitzat per les 34 entitats que integren la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), inclòs l’Ajuntament de Barcelona. L’activitat s’ha desenvolupat gràcies a la feina dels 287 grups que s’han dividit per tota la ciutat a partir dels 13 punts de trobada que s’havien fixat prèviament, i ha comptat amb la participació activa de diverses persones voluntàries que han viscut al carrer. És la cinquena vegada que es fa una activitat d’aquest tipus, amb els objectius de sensibilitzar la ciutadania sobre la problemàtica del sensellarisme, donar a conèixer la tasca de les entitats de la XAPSLL, comptabilitzar l’abast del fenomen en una nit concreta i detectar nous espais de pernocta a la ciutat.
En total s’han comptabilitzat 1.026 persones dormint a la via pública, 1.954 en equipaments municipals o de les diverses entitats socials i 415 en assentaments irregulars. Les persones que es van comptabilitzar durant el recompte de l’any passat van ser 941 dormint al carrer, 1.907 en recursos residencials de la XAPSLL i 383 en assentaments.
Segons les dades recollides de forma provisional, la distribució ha estat la següent:
– Ciutat Vella: 271 persones
– Eixample: 210 persones
– Sants – Montjuïc: 188 persones
– Les Corts: 39 persones
– Sarrià – Sant Gervasi: 59 persones
– Gràcia: 29 persones
– Horta – Guinardó: 45 persones
– Nou Barris: 43 persones
– Sant Andreu: 11 persones
– Sant Martí: 131 persones
– TOTAL: 1.026 persones
L’augment del nombre de persones que es veuen abocades a dormir al carrer s’ha anat repetint durant els darrers anys. De fet, és un fenomen similar a d’altres grans ciutats europees, en un context d’increment i enquistament de la pobresa fruit de la crisi econòmica. Tot i així, l’esforç que han fet les entitats socials i l’Ajuntament de Barcelona no té precedents. Des de l’any 2008 fins a l’actualitat, el nombre de persones que dormen al carrer detectades pel successius recomptes ha passat de 658 a 1.026, un increment del 56%; però en paral·lel cal destacar que el nombre de persones que dormen en recursos residencials ha augmentat més: de 1.190 a 1.954, un increment del 64%.
Explicació multicausal
En la roda de premsa per explicar les dades, les entitats socials i l’Ajuntament de Barcelona han coincidit a agrair l’esforç de tots els voluntaris. El portaveu de la XAPSLL, Ricard Barull, ha constatat la “important tasca de sensibilització” feta durant el recompte i el mèrit del miler de persones voluntàries que “han dedicat el seu temps a les persones sense llar”. “La millor notícia hauria estat no trobar ningú al carrer”, ha afegit l’altra portaveu de la XAPSLL, Maite Mauricio, tot i que malauradament la situació és una altra i es confirma la tendència a l’alça d’aquest fenomen. Mauricio ha lamentat les “clares dificultats que troben les entitats per accedir a preus de lloguer accessibles”, tot i que ha posat en valor que durant els dos últims anys el nombre de persones allotjades en recursos residencials ha augmentat un 17%.
La tinenta d’alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament, Laia Ortiz, ha corroborat les dificultats que troba la XAPSLL per reduir el nombre de persones sense llar en un context en què no està garantit el dret a l’habitatge i s’incrementa el risc d’exclusió residencial: “Malgrat un esforç inversor rècord necessitem més aliances i un gran consens en matèria d’habitatge que va més enllà de Barcelona” per abordar el fenomen del sensellarisme, ha subratllat. A més a més, ha evidenciat que tot i que es tracta d’un problema de país, Barcelona és de les poques ciutats que tenen serveis específics d’atenció a persones sense llar i això fa que la tasca que desenvolupa la XAPSLL sigui “una mica en solitari” i sense la participació d’altres administracions, malgrat que precisament és Barcelona la ciutat amb més dificultats per accedir a un habitatge. “És necessari que totes les administracions es comprometin contra l’exclusió residencial i a favor de garantir el dret a l’habitatge”, ha afegit Ortiz.
El fenomen del sensellarisme té una explicació multicausal, tot i que hi ha tres factors clars i que guarden algun tipus de relació amb aquesta creixent exclusió residencial: l’augment del preu del lloguer, la inexistència d’un parc públic d’habitatge suficient per donar resposta a les necessitats socials i la precarització del mercat laboral. La realitat és que cada cop és més difícil que les persones ateses accedeixin a un habitatge de lloguer o a una habitació, malgrat obtenir ingressos, mentre creix el nombre de persones sense llar que tenen feina. L’Ajuntament de Barcelona ha demanat reiteradament una llei que permeti fixar topalls al lloguer, l’augment del salari mínim i la derogació de l’última reforma laboral. A banda d’això, juntament amb les entitats, ha dissenyat un nou pla de treball que vincula les polítiques socials amb les polítiques d’habitatge, i s’ha elaborat el Pla de lluita contra el sensellarisme a Barcelona 2016-2020. El pla preveu una inversió superior als 5 milions d’euros fins al 2020 en equipaments i un increment de 10 milions d’euros anuals en l’atenció, passant de 26,85 a 37,42 milions d’euros.
A nivells d’equipaments, aquesta inversió es concreta en l’entrada en funcionament el novembre passat de les 48 places d’allotjament individuals al carrer Sant Pere Més Baix, o més recentment de les 41 places pioners per atendre persones sense llar amb problemes de salut mental a Cal Muns. A més a més, el proper setembre està prevista la posada en marxa d’un centre residencial de 20 places per a nois i noies sense llar i aquest any també s’acabarà la construcció de dos equipaments al carrer Tànger i d’Alí Bei. Igualment hi ha dissenyada la reforma integral dels Centres de Primera Acollida de Zona Franca i de Sarrià, la qual cosa, a banda de redistribuir els espais perquè els usuaris i usuàries guanyin intimitat i comoditat permetrà sumar 20 noves places.
La feina de la XAPSLL, a més a més, s’ha concretat en l’elaboració d’una guia amb recomanacions sobre l’abordatge del sensellarisme pensada per a mitjans de comunicació i representants polítics sota el lema ‘Podries ser tu’, i que ha estat disponible per primera vegada en aquest recompte. Aquest any també està previst elaborar un nou informe de diagnosi sobre aquest fenomen a la ciutat de Barcelona.
Paraules clauRecompte 2017/ sense llar/