Servei de Premsa
26/04/2024
L’Ajuntament de Barcelona promou la protecció del teixit urbà històric de diversos àmbits del districte d’Horta-Guinardó
02/07/2017
Temps estimat de lectura: 4 minuts
La Comissió de Govern aprova una suspensió de llicències sobre un conjunt d’àmbits del districte que engloben el casc antic d’Horta, la plaça Bacardí, els carrers de Campoamor i Salses i les Cases dels Periodistes
L’objectiu és estudiar la seva possible protecció com a reflex d’una determinada tipologia d’habitatges i de teixits urbans de la ciutat
Es vol protegir de manera especial la trama del casc antic d’Horta. Aquests àmbits es caracteritzen per comptar amb un valor arquitectònic i de conjunt especialment identitari pel barri
Aquesta actuació s’emmarca dins l’estratègia de protecció del patrimoni del Govern municipal, reflectida en la mesura de govern ‘Barcelona Arquitectura, Ciutat Patrimoni’
L’Ajuntament de Barcelona ha iniciat els tràmits per preservar el teixit urbà de diversos àmbits del districte d’Horta-Guinardó com són: el casc antic d’Horta; l’entorn de la plaça Bacardí (centre històric); els carrers de Campoamor-Salses; i les Cases dels Periodistes al barri de Can Baró i de la Font d’en Fargues.
La Comissió de Govern ha aprovat la suspensió en l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, edificació d’obra nova, de gran rehabilitació, d’increments de volum o sostre i d’enderroc de construccions en aquest àmbit, per un període màxim d’un any, amb l’objectiu d’estudiar la tramitació d’un Pla Especial Urbanístic que permeti garantir el manteniment dels valors del teixit antic d’aquestes zones i definir estratègies d’intervenció que en fomentin la rehabilitació.
Unes edificacions característiques
El districte d’Horta – Guinardó, amb una superfície de 1.195 Ha, és el tercer districte més extens de la ciutat de Barcelona. Es troba situat al nord-est, entre els districtes de Gràcia i Nou Barris i consta d’onze barris que, abans de l’annexió a la ciutat de Barcelona al 1904, formaven part de tres municipis: Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals i Horta.
Les primeres referències del municipi d’Horta daten del 965. El creixement d’aquest nucli està molt lligat amb el traçat de les rieres que creuen el territori i amb les masies agrícoles que ocupaven aquesta part de la ciutat. Durant molts anys Horta va ser bàsicament un poble amb grans extensions de vinyes i horts on l’habitatge natural era la masia. L’augment de la població i la proximitat amb Barcelona van propiciar que els amos dels masos parcel·lessin les seves terres i les venguessin com a solars. Per altra part, les epidèmies que van assolar Barcelona a finals del segle XIX i començaments del XX, van convertir aquests indret amb una zona d’estiueig i repòs per les seves condicions climàtiques privilegiades respecte les de Barcelona.
Aquests tres condicionants: l’existència de grans quantitats d’aigua, la urbanització de les antigues finques agrícoles i la seva situació geogràfica en relació amb Barcelona van promoure l’especialització de determinades parts del barri com a nucli d’estiueig i repòs, i van generar un seguit de construccions i teixits d’habitatge característics d’aquesta zona.
Àmbits que es protegeixen
Des dels anys 50 la pressió edificatòria ha suposat canvis d’aquestes trames i tipologies edificatories i la conseqüent desaparició de part del teixit tradicional. A l’interior dels carrers històrics d’Horta i de l’entorn de la plaça Bacardí, la substitució puntual d’edificis antics per altres de nous, ocupant tot el sòl i amb alçades desproporcionades en relació amb les amplades dels carrers ha comportat l’aparició de discontinuïtats i mitgeres. A la zona de Campoamor i de la Font d’en Fargas, l’enderroc de les antigues torres i habitatges unifamiliars i la seva substitució per blocs plurifamiliars, ha comportat una transformació de les condicions inicials amb un canvi important de la imatge de ciutat jardí originària.
Així doncs, l’actual planejament d’aquests àmbits del districte ( Horta, Bacardí, Campoamor – Salses i Font d’en Fargas) no garanteix el manteniment de la tipologia edificatòria preexistent ni permet preservar la identitat d’aquest lloc.
Per aquest motiu, el Govern municipal ha dictat la suspensió de llicències, amb l’objectiu d’estudiar amb profunditat les condicions urbanístiques de cadascun d’aquests àmbits, garantir els valors del teixit antic (valors de conjunts, de paisatge urbà, o valors tipològics i d’ús) i definir unes estratègies d’intervenció que fomentin i estimulin la rehabilitació en aquests espais.
Aquest pla de protecció se suma als que ja ha tirat endavant en aquest mandat el Govern municipal, com ara el del conjunt de 26 cases-fàbrica i fàbriques del Raval, al districte Ciutat Vella; la trama històrica del nucli antic de Vallcarca, a Gràcia, i el patrimoni històric del nucli antic del barri de Sant Andreu, entre altres. Totes les actuacions s’emmarquen en la voluntat de protegir i preservar la qualitat arquitectònica i patrimonial de la ciutat, emmarcada en la mesura de govern ‘Barcelona Arquitectura, Ciutat Patrimoni’.
Precisament, el Pla especial de protecció del poble antic de Sant Andreu del Palomar ha estat distingit amb el Premi Europeu d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA, atorgat el 15 de juny. El jurat va destacar l’aproximació que fa el pla al barri des del vessant històric i social, i especialment el seu enfocament, sensible a la demanda veïnal.
Paraules clauHorta-Guinardó/