La ciutat de Barcelona aprova el nou Pla d’Acció de Drogues 2017-2020 : Servei de Premsa

La ciutat de Barcelona aprova el nou Pla d’Acció de Drogues 2017-2020

06/10/2017



Temps estimat de lectura: 3 minuts

El Plenari dóna llum verda amb un ampli consens a un pla que dona continuïtat a 30 anys de polítiques municipals per combatre les addicions

La lluita contra l’estigma, prevenir el consum excessiu d’alcohol i les desigualtats de gènere són algunes de les prioritats del Pla

El document compta amb aportacions de més de 300 persones i aborda noves problemàtiques com la prescripció de fàrmacs amb potencial per generar addicció

El Plenari del Consell Municipal ha aprovat definitivament aquest divendres el nou Pla d’Acció sobre Drogues per al període 2017-2020. El Pla s’ha aprovat amb un ampli consens, gràcies als vots favorables dels grups que conformen el Govern Municipal, el Grup Municipal Demòcrata, ERC, CUP i el regidor no adscrit; i les abstencions de C’s i PP. El Pla d’Acció de Drogues 2017-2020 té com a missió principal prevenir i reduir el consum de drogues i les seves repercussions negatives en la comunitat. Treballa tant sobre les drogues il•lícites com amb les substàncies que tenen circulació legal en el mercat, especialment l’alcohol, i busca reduir-ne el consum entre la població per rebaixar-ne també la malaltia i la mortalitat associades. També busca evitar que es vulneri la llei, posa un accent especial en la prevenció, i fa un pas més enllà amb la introducció d’estratègies per fer front aquelles substàncies o problemàtiques noves que no són tan conegudes.

Aquest és el 9è Pla d’Acció sobre Drogues que s’elabora a la ciutat, amb 30 anys de recorregut, i busca garantir un abordatge integral de les addiccions, des de la prevenció fins el tractament i la reinserció d’aquelles persones que tenen problemes derivats del consum de drogues. Per això es consideren elements clau l’equitat, la justícia social i els drets de les persones usuàries de drogues, amb l’objectiu d’evitar la discriminació i situacions d’exclusió social. De fet, els diferents plans engegats en el passat han demostrat la seva validesa i la seva eficàcia per millorar indicadors diversos, com per exemple els següents:

– Entre el 2004 i el 2016 el nombre de xeringues recollides a la via pública ha baixat de les 14.000 unitats mensuals fins a les prop de 2.000.
– Els anys 2004 i 2008, el consum de tabac regular a 4rt d’ESO voltava el 20% i ara està per sota del 13%.
– El nombre d’envasos prescrits de benzodiazepines ha baixat dels 2 milions d’unitats a 1,7 milions entre els anys 2014 i 2016.

Entre les novetats del nou Pla de Drogues, que és fruit de mesos de treball transversal i que ha tingut en compte els diferents plans que ja hi ha vigents a la ciutat, com per exemple el Pla de Salut Mental 2016-2022, destaca la incorporació per primera vegada del risc d’addiccions tecnològiques, com poder ser el joc patològic o la dependència excessiva de les pantalles. Es calcula que aquest risc podria afectar al voltant del 3% dels nois i noies de la ciutat. Davant d’aquesta realitat, el Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) Horta-Guinardó actuarà com a centre especialitzat en l’atenció a la població adolescent i jove per donar resposta a aquest tipus d’addició. La resta de les novetats del pla es poden resumir en quatre aspectes més:

1. Més actuacions per reduir l’impacte de l’alcoholisme, pel fet que és la primera droga en demandes de tractament i perquè es calcula que al voltant del 5% dels homes i el 4% de les dones fan un consum de risc d’aquesta substància.
2. La creació de dos recursos específics per atendre dones usuàries de drogues que estan en risc de patir violència i abusos.
3. La posada en marxa d’una estratègia concreta per abordar de forma efectiva el risc per a la salut que suposen les pràctiques sexuals que incorporen el consum de drogues.
4. L’abordatge del que representa la prescripció legal de fàrmacs amb gran potencial de generar addició per limitar-ne el seu ús.

Per a l’elaboració del Pla, a banda de les aportacions de més de 300 persones d’entitats, persones usuàries i professionals, ha sigut clau la tasca del Grup de treball de Drogodependències de l’Ajuntament de Barcelona i el Grup de Drogues del Consell de Benestar Social de la ciutat. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha estat l’encarregada de coordinar-ho tot plegat, com a institució que encapçala les estratègies i recursos per combatre les addicions a la ciutat, tot i que el pla ha comptat també amb la participació del Consorci Sanitari de Barcelona i la Subdirecció de Drogodependències del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.





Paraules clau
addicions/