Quatre districtes inicien la retirada de les plaques franquistes dels edificis : Servei de Premsa

Quatre districtes inicien la retirada de les plaques franquistes dels edificis

24/10/2017



Temps estimat de lectura: 5 minuts

Sant Andreu, Sant Martí, Eixample i Sants-Montjuïc ja han començat els treballs per retirar les plaques de l’antic Institut Públic de l’Habitatge de l’època franquista, unes 570 en total

Prèviament, durant els últims mesos han elaborat un cens d’aquests elements de simbologia franquista que encara avui perduren a la via pública, i han comunicat per carta als veïns la voluntat de retirar-los

La iniciativa s’emmarca dins d’una política de ciutat per fer visible la memòria històrica i democràtica i el rebuig al franquisme

Aquests 4 grans districtes se sumen a Gràcia i Nou Barris que ja van completar la retirada de plaques fa uns mesos

 

Sant Andreu, Sant Martí, Eixample i Sants-Montjuïc es troben en el procés de retirada de plaques de l’antic Institut Públic de l’Habitatge de l’època franquista, unes 570 en total sumant els quatre districtes.

 

Prèviament, durant els últims mesos els districtes han elaborat un cens d’aquests elements de simbologia franquista que encara avui perduren a la via pública, i han comunicat per carta als veïns la voluntat de retirar-los, segons estipula la Llei de Memòria Històrica. Un cop completats aquests passos previs, s’ha començat la retirada dels símbols en aquests quatre grans districtes, una tasca que es completarà durant aquesta tardor.

El Govern municipal, a través del Comissionat de Programes de Memòria, té entre els seus objectius fer visible la memòria històrica i democràtica, el rebuig del franquisme i la lluita contra la impunitat. El Govern considera que les referències franquistes a l’espai públic són contràries a la democràcia, la llibertat i la solidaritat, i representen una infracció moral no només envers la memòria de les víctimes del feixisme i persones que van patir la repressió de la dictadura a l’Estat entre 1936 i 1975, sinó per al conjunt de la ciutadania.

L’Ajuntament es fa càrrec dels costos de la retirada de les plaques i l’arranjament de l’espai on estaven col·locades i confia finalitzar aquesta campanya per eliminar el llegat del franquisme abans del març del 2018.

Les plaques retirades per l’Ajuntament de Barcelona seran conservades al El Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), i alguns exemplars a Districtes, excepte en el cas de les comunitats de veïns que han expressat la voluntat expressa de quedar-se-les en propietat.

Eixample
Al districte de l’Eixample les comunicacions per carta a les comunitats de propietaris per anunciar la retirada de les plaques franquistes es va portar a terme durant el mes de juny. Aquesta setmana s’ha iniciat la retirada de les 177 plaques detectades en edificis de tot el territori, que de manera esglaonada aniran desapareixent de les façanes.

Sant Andreu
Sant Andreu ha completat a l’octubre la retirada de les 128 plaques de l’antic institut públic de l’habitatge d’època franquista que encara es conserven en els set barris del districte, en compliment de la llei 52/2007 de la Memòria Històrica, i per tal de suprimir tots els vestigis que encara es conserven de la dictadura. Els treballs de retirada de les plaques on apareixen el jou i les fletxes de la Falange es van iniciar a mitjans de setembre.

Sant Martí
El districte de Sant Martí va iniciar els tràmits finals per executar el projecte de retirada de plaques franquistes de les façanes dels edificis del territori a principis de l’estiu passat, quan va comunicar per carta a les comunitats de propietaris de cadascuna de les finques a on estan detectades aquestes plaques. En total, a tot el districte s’han localitzat 150 plaques que en cas que les mateixes comunitats no les retirin abans seran retirades les darreres setmanes del mes d’octubre. La tasca concreta de retirada ha estat encarregada a la Fundació Trinijove.

Sants-Montjuïc
El número de plaques que encara es conservaven al Districte de Sants-Montjuïc era de 162, segons el darrer inventari. D’aquestes només 117 contenien simbologia franquista i legalment es podien retirar. Una comunitat es va oposar a la retirada i, per tant, s’han pogut retirar en total 116 plaques. Les altres 45 no contenen els símbols franquistes i legalment no es poden retirar.
A data d’avui es conserven a la Seu del districte tot i no haver estat dipositades encara a l’Arxiu, pendent de la seva organització per classificar-les.

 

Una política de ciutat activa en pro de la memòria històrica i democràtica

Aquesta tasca de retirada de les plaques franquistes se suma a la que ja es va iniciar als districtes de Gràcia i Nou Barris el passat mes de febrer. En total a Gràcia s’han retirat 163 plaques que es conservaven en edificis construïts durant la dictadura. Nou Barris n’ha retirat 225 i en té sis de pendents, que retirarà properament.

Pel que fa a la situació a la resta de districtes, Horta-Guinardó ha actualitzat el cens i ha determinat que en resten un total de 258, sent el districte de la ciutat amb més presència d’aquests elements. Enviades les notificacions, es treballa amb l’objectiu de retirar-les durant el darrer trimestre de l’any. Aquesta va ser la principal demanda ciutadana en el procés participatiu d’elaboració del Pla d’Actuació de Districte (PAD).

A Sarrià-Sant Gervasi s’està acabant de tramitar l’expedient per iniciar la retirada de les primeres 130 plaques, de les 230 que en total hi ha al districte.

A Les Corts el cens total d’edificis detectats amb plaques franquistes a les façanes dels edificis és de 34, de les quals 26 ja han estat notificades. Es preveu poder executar la retirada de les plaques de cara a finals d’any.

A Ciutat Vella, la presència de plaques de promocions d’habitatges públics construïts durant el franquisme és residual.

 

Marc normatiu

Pel que fa al marc normatiu, la Llei 52/2007 de 26 de desembre de Memòria Històrica va convertir les administracions públiques i, en aquest cas l’Ajuntament, en responsable de la retirada dels símbols presents en tots els edificis de titularitat municipal, places, parcs i jardins.

Això va permetre desterrar de la ciutat i dels edificis públics tots els monuments, escultures i relleus franquistes. Destaquen el monument a la Victòria de la plaça Joan Carles I; als Caiguts a l’avinguda Josep Tarradellas i al Fossat de Santa Elena, al castell de Montjuïc; i els escuts que es conservaven a l’edifici de capitania militar del passeig de Colom i a la caserna del Bruc.

La Llei de Memòria Històrica indica que els privats s’han d’adequar al que marca la norma, i, en cas de no fer-ho, l’administració els podrà retirar les subvencions i ajudes públiques. El text, a més, no cedeix la iniciativa exclusivament al particular, sinó que insta les administracions a prendre les mesures oportunes per tal que es retirin els símbols.

No obstant, el Govern municipal considera que el simple fet de condicionar l’accés dels particulars i col·lectius i entitats privades a subvencions públiques no és suficient, i per aquest motiu impulsa proactivament l’eliminació del llegat del franquisme que continua visible al territori.

 

Descarregar document àudio en format m4a (Ricard Vinyes, Comissionat Programes de Memòria)





Paraules clau

plaques franquistes/