Servei de Premsa
07/05/2024
Barcelona porta a les institucions europees l’informe sobre les víctimes de la càrrega policial de l’1 d’octubre
10/11/2017
Temps estimat de lectura: 3 minuts
El tinent d’alcaldia Jaume Asens explica les conclusions del document, que detalla diverses vulneracions dels drets humans durant la càrrega policial, a la vicepresidència del Parlament Europeu i a representants dels partits polítics europeus
El consistori va atendre legalment i psicològicament a gairebé 300 víctimes de l’actuació policial a Barcelona
El tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, ha viatjat a Brussel·les per traslladar a les institucions europees les conclusions de l’informe elaborat pel servei municipal d’atenció a les víctimes de les càrregues policials de l’1 d’octubre, que constata una vulneració sistemàtica dels drets humans causada per una utilització “excessiva” de la força policial comesa pel Cos Nacional de Policia i per la Guàrdia Civil.
Durant tota la jornada d’ahir, Asens va mantenir reunions al Parlament Europeu amb el vicepresident del Parlament Europeu Dimitrios Papadimoulis (Syriza); amb el grup Verd, el Bloco Esquerda europeus i Podemos. Així mateix, va tenir una trobada amb l’entitat Human Rights Watch.
Asens va exposar, en totes les reunions, el contingut d’aquest informe municipal, que recull el testimoni dels gairebé 300 ciutadans que van ser atesos tant psicològica com legalment per l’oficina d’atenció a les víctimes que el consistori va obrir el dia després dels fets, que a tot Catalunya va deixar al voltant de 1.000 víctimes.
El tinent d’alcalde va explicar també que a tenor dels relats de les víctimes, “les actuacions policials anaven dirigides a generar el pànic entre la població civil i així tenir un efecte desmobilizador, tant d’aquelles persones que es trobaven concentrades en els col·legis electorals i seus voltants com aquelles que no s’havien desplaçat als mateixos però estaven seguint les càrregues pels mitjans de comunicació “.
L’Ajuntament de Barcelona també traslladarà l’informe sencer a la presidència de la Comissió Europea per al seu coneixement. Asens ha recordat que aquests relats de situacions viscudes durant l’1 d’octubre “poden ser traduïts en vulneracions de drets humans i per tant en conculcacions tant de la legislació estatal com de la internacional” entre els quals, llibertat d’expressió, integritat física i moral i dret de reunió i manifestació pacífica. “Són drets recollits tant en la Constitució Espanyola com en instruments internacionals de protecció dels drets humans, ratificats per l’Estat Espanyol”, ha recordat Asens. “Per això demanem que s’obri una investigació independent en l’àmbit europeu, que aclareixi la dimensió de la vulneració flagrant de drets de ciutadans europeus que va cometre l’estat espanyol l’1 d’octubre”.
Després de la reunió amb els grups polítics, el tinent d’alcalde proposarà que aquest tema es debati a la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Afers d’Interior (LIBE) del Parlament Europeu a través de la presentació d’una proposta en relació amb els fets ocorreguts a Catalunya.
Personació a la causa més greu
El cas més greu recollit per l’informe és el d’un home ferit per bala de goma a l’ull durant una càrrega policial a l’entorn d’un institut de Barcelona. L’ajuntament ja ha anunciat que es presentarà com a acusació popular en aquesta causa per la gravetat dels fets. Les bales de goma estan prohibides a Catalunya des de l’abril del 2014, després de provocar una desena de ferits greus, especialment mutilacions oculars. Aquesta mesura però, només afecta els Mossos d’Esquadra, que depenen de la Generalitat, i no a la Policia Nacional i Guàrdia Civil.
Asens ja va portar al Congrés dels Diputats aquest informe per instar els grups a promoure iniciatives per prohibir l’ús de bales de goma per part de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a tot l’Estat.
La setmana posterior a l’1 d’octubre, l’Ajuntament va posar a disposició dels afectats una oficina d’atenció perquè aquests poguessin resoldre les qüestions jurídiques i d’atenció psicosocial més urgents. El servei va activar un correu electrònic per rebre les peticions d’ajuda, i també va habilitar un espai en un equipament municipal (a l’Oficina per a la No Discriminació, situada al barri del Born), on els psicòlegs i advocats especialistes del Centre Irídia – que té un conveni amb el consistori barceloní- van oferir atenció presencial.
La majoria de ferides documentades per l’oficina d’atenció municipal són lesions lleus, hematomes, talls, erosions, capsulitis, dislocacions, esquinços i contusions. S’ha atès a 22 víctimes que afirmen haver patit estirades i empentes, 14 cops amb porra, 18 cops de puny, bufetades o puntades de peu, 2, que afirmen haver patit agressions sexuals i 2 ferits per bales de goma. Les víctimes es trobaven a 15 escoles i equipaments de Barcelona habilitats com a punts de votació. A més, s’ha realitzat un total de 7 tallers en algunes de les escoles que van patir intervencions policials, en què van participar un total de 154 persones, incloent professors, veïns i alumnes.
Paraules clau1-O/