Servei de Premsa
26/04/2024
La Renda Familiar Disponible creix i les rendes mitjanes recuperen posicions a Barcelona
08/01/2018
Temps estimat de lectura: 4 minuts
Durant l’any 2016 la Renda Familiar Disponible Bruta va créixer un 3,1% a Barcelona l’any 2016, passant dels 20.100 als 20.800 euros per càpita.
Les rendes mitjanes recuperen pes i creixen fins a representar un 47,9% de la població; el percentatge més alt des de 2009.
L’informe confirma l’aturada en la dinàmica de creixent desigualtat territorial desfermada amb la crisi.
La classificació dels districtes segons nivell de renda és molt estable: Sarrià-Sant Gervasi l’encapçala i Nou Barris la tanca. Amb tot, la distància en la renda mitjana d’aquests dos districtes es redueix durant el 2016.
També es produeix un lleuger tancament de la bretxa entre el barri amb la renda més alta (Pedralbes) i la més baixa (Ciutat Meridiana).
Els barris en què la renda mitjana és inferior al 50% de la del conjunt de la ciutat passen de 8 a 5. En nombre de persones, de 64.000 a poc més de 30.000.
L’Informe de la Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible (RFD) (1) per càpita a Barcelona corresponent a l’any 2016 estima que durant l’any 2016 la Renda Familiar Disponible Bruta va créixer un 3,1% a Barcelona l’any 2016, passant dels 20.100 als 20.800 euros per càpita.
La distribució d’aquest creixement de la renda és força equilibrada: creix el nombre de barcelonins i barcelonines que viuen en barris de rendes mitjanes, del 44,1% al 47,9%. És el percentatge més alt des de l’any 2009. En canvi, els que viuen en barris de rendes baixes passen del 39,2% al 35,5% (2). Els barris amb rendes altes es mantenen estables, aplegant un 16,6% de la població. Les dades confirmen la tendència iniciada l’any passat on, per primera vegada, es va frenar el creixement de les desigualtats que s’havia produït durant vuit anys de forma ininterrompuda.
En línies generals, Barcelona ha estat i continua sent una ciutat de rendes mitjanes. Seguint una tendència general a Espanya i moltes economies occidentals, la crisi econòmica va provocar un desplaçament significatiu en cascada de la població cap als estrats immediatament inferiors de renda, de forma molt intensa entre 2009 i 2011 i més lentament entre 2011 i 2013.
Aquesta fase de pèrdua de poder adquisitiu per part d’una àmplia capa de classes mitjanes ha deixat pas a l’estabilitat del darrer trienni, coincident amb la consolidació del creixement econòmic iniciat el 2014, i que ha fet que una part de població que havia caigut cap al segment baix pugi cap al mitjà.
Els deu districtes de Barcelona mantenen una total estabilitat en la seva posició. Per tercer any consecutiu, l’ordenació és idèntica, amb Sarrià-Sant Gervasi encapçalant i Nou Barris tancant la llista. Però la distància entre aquests dos districtes s’ha reduït. Si l’any 2015 Sarrià-Sant Gervasi tenia, de mitjana, 3,5 vegades més renda que Nou Barris. L’any 2016 era 3,3 (significativament, com es constata a la taula de la pàgina 5, tots els barris del districte Sarrià Sant Gervasi perden posicions relatives mentre que dels 13 Barris del districte de Nou Barris, 7 pugen, 5 baixen i un es manté igual).
Pel que fa a la distribució de la renda barri a barri, l’informe 2016 presenta un panorama molt similar al d’anys precedents, amb pocs canvis en l’ordenació jeràrquica dels 73 barris i amb marcats contrastos entre els barris de la zona oest i la nord de la ciutat. En tot cas, l’informe revela que la interrupció del creixement de les desigualtats (mesurades com a distància entre els extrems) que es va detectar el 2015 ha tingut continuïtat el 2016. Després que entre 2009 i 2014 la ràtio entre l’IRFD del barri amb el valor més alt i l’IRFD del barri amb el valor més baix augmentés significativament i que al 2015 s’estabilitzés, les dades de 2016 constaten una petita reducció de les diferències, encara que es tracta d’un avanç modest.
En concret, durant el 2016 es redueix la dispersió, és a dir, la distància entre el barri amb la renda més alta (Pedralbes, amb un índex de 242,4) i el que la té més baixa (Ciutat Meridiana, amb 34,3). Però una persona empadronada a Pedralbes continua disposant, de mitjana, de 7 vegades la renda que una empadronada a Ciutat Meridiana.
Per petits que siguin aquests moviments, l’escurçament de la distància entre els extrems apunta a un cert tancament de la bretxa entre els que disposen de més i menys renda i a una millora de la distribució de la renda, entenent com a tal que es reverteix mínimament l’augment de les desigualtats.
En aquest sentit, també és significativa la reducció del nombre de barris –de vuit a cinc- on la renda és inferior al 50% de la del conjunt de la ciutat. Si ho mirem en nombre de persones, el pes sobre el total de residents de la ciutat passa del 4% a l’1,9%.
I és que el volum de població és una variant important. La visió combinada dels barris segons nivell de renda i dimensió geogràfica manté l’esquema d’anys precedents: els barris de renda molt baixa tenen pocs habitants -tots estan a la ratlla o per sota dels 10.000 residents-, i en conjunt, entre els cinc de menys renda sumen poc més de 30.000 habitants. Per contra, els cinc barris amb més renda allotgen gairebé 130.000 persones, quatre vegades més que els anteriors.
Distribució territorial de la Renda Familiar disponible per càpita a Barcelona (2016)
Tàll d’àudio declaracions (mp3)
—
[1] La Renda Familiar és el conjunt d’ingressos de què disposen els habitants d’un territori per destinar-los a consum o estalvi. L’indicador de Renda Familiar Disponible per càpita de Barcelona és un indicador teòric que es construeix a partir de diverses variables (atur, nivell d’estudis, evolució i potència del parc de turismes i preus al mercat immobiliari) que s’actualitzen periòdicament. Permet conèixer la posició relativa de cadascun dels barris en relació amb la mitjana de la ciutat, fixada en un valor igual a cent.
[2] Atorgant a la renda mitjana de Barcelona un valor de 100, els barris de renda molt baixa són el que tenen una renda inferior a 63, els de renda baixa, de 63 a 79, els de renda mitjana-baixa, de 79 a 100, els de renda mitjana-alta, de 100 a 126, els de renda alta de 126 a 159 i els de renda molt alta, superior a 159.
Paraules clauRenda Familiar Disponible Bruta/