L’Oficina Municipal de Dades presenta els resultats de la primera Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona : Servei de Premsa

L’Oficina Municipal de Dades presenta els resultats de la primera Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona

14/04/2018

Es tracta d’una fotografia real de les llars de Barcelona obtinguda mitjançant enquesta i que permet estimar amb precisió el volum, el perfil sociodemogràfic i les condicions de vida de les llars barcelonines i dels seus residents

La població real de Barcelona es situa a l’entorn de 1.700.000 persones, segons l’enquesta feta en col•laboració amb l’Àrea de Drets Socials

El 57,6% de les llars de Barcelona tenen l’habitatge en propietat i el 38,2% de les llars viu en habitatges de lloguer, de les quals més d’un 70% té un contracte a termini

A Barcelona el cost mitjà per llar de la hipoteca (672 €/mes) i del lloguer (659 €/mes) són molt semblants. En el cas dels contractes a termini, el cost mitjà del lloguer és bastant superior, de 744 euros mensuals

L’enquesta ha permès estudiar el fenomen dels habitatges multi-llar, amb dos o més nuclis que mantenen una separació d’economies, i que suposen el 2,9% del total

L’enquesta estima en 197.087 les persones de nacionalitat estrangera que viuen a Barcelona, una xifra que evidencia que en el padró municipal, que en té registrades 288.675, la xifra estaria sobrestimada

L’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona presenta els resultats definitius de la primera Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona (ESB), prevista al Pla d’Estudis Sociològics 2016-2019, i que s’ha fet en estreta col•laboració amb l’Àrea de Drets Socials.

El principal element innovador de l’ESB és que suposa utilitzar l’enquesta per estimar amb precisió el volum, el perfil sociodemogràfic i les condicions de vida de les llars barcelonines i dels seus residents. A diferència del padró, que és un registre administratiu basat en el domicili, l’enquesta permet a priori captar millor la població real del moment i la tipologia de les llars, així com incorporar un gran nombre de variables en els camps del treball, l’habitatge o la renda.

Per altra part, l’elevat nombre de persones entrevistades permet oferir dades estadísticament representatives per segments de població relativament petits, cosa que fa possible creuar els resultats per determinades característiques de la població, o per agrupacions de barris. Tot plegat suposa un recurs de gran valor per aproximar-se al coneixement de la societat barcelonina.

Un dels fenòmens que l’ESB ha permès estudiar és l’anomenada multi-llar. És a dir, aquells habitatges en què hi trobem dos o més nuclis o llars que “mantenen una separació d’economies (…) i ocupen àrees diferents i delimitades de l’habitatge, encara que disposin d’alguna estança comuna”.

Per fer l’enquesta es va partir d’una mostra representativa del Cens de Locals i Activitats (CELIA) de Barcelona, que és un llistat d’adreces basat en els actuals registres administratius del Padró, Cadastre i de dades censals. No es van incloure a la mostra ni els anomenats habitatges col•lectius(com ara hospitals o residències) ni els habitatges secundaris o de temporada. De les 63.499 adreces incloses al CELIA en què hi resideix almenys una persona es van triar, aleatòriament, 10.999 edificis, dels quals es van identificar i descriure tots els habitatges associats. Tot seguit es va seleccionar, també aleatòriament, un habitatge de cada edifici, als residents del qual es va convidar a participar en l’enquesta.

L’enquesta consistia en tres mòduls diferenciats, el primer sobre l’habitatge (configuració física i equipament de l’habitatge, nombre, gènere i edat dels residents, relació entre els residents i nombre de llars de l’habitatge), el segon sobre cada una de les llars de l’habitatge (règim de tinència i cost de l’habitatge, nivell d’ingressos, disponibilitat d’equipaments) i el tercer sobre cada una de les persones residents a cada una de les llars de l’habitatge (trets sociodemogràfics, empadronament, procedència i temps de residència, nivell d’estudis, situació laboral, estat de salut general i autonomia funcional).

Utilitzant tres mètodes diferents d’entrevista (autoadministrades per Internet, telefòniques i presencials a domicili), entre el 15 de febrer i el 17 de maig de 2017 es va aconseguir la resposta completa en un total de 4.578 qüestionaris d’habitatges, 4.517 de llars i 10.415 de persones. Per tal d’estimar els resultats del conjunt de la ciutat s’han ponderat els resultats en funció de l’univers o població objectiu de cadascuna de les mostres de l’enquesta en cadascuna de les unitats territorials.

 

Característiques principals de les llars i les persones que hi viuen

Com a resultat d’aquesta operació s’obté que Barcelona tenia, al primer semestre de 2017, un total de 727.256 habitatges (11,5 habitatges per edifici), dels quals 31.903 habitatges buits o per a d’altres usos, com activitats econòmiques o residències no habituals, i 695.353 habitatges privats amb residents habituals. En aquests s’hi localitzaven 727.687 llars (a raó de 1,05 llars per habitatge) i un total de 1.682.318 persones residents (2,36 per llar), de les quals el 89.862 no estaven empadronades a Barcelona. Si a aquesta xifra hi afegim les persones que viuen en habitatges col•lectius, cal suposar que la població real es situa a l’entorn de 1.700.000 persones.

Els habitatges multi-llar suposen, doncs, el 2,9% del total, si bé estan distribuïts de forma desigual al territori. Mentre que a Nou Barris el fenomen pràcticament no existeix, a Ciutat Vella el trobem al 7% dels habitatges i a l’Eixample al 5,7%. La taxa de no empadronament (5,3%) també es distribueix de forma desigual, i seguint una pauta territorial que s’assembla molt a la de la multi-llar. En aquest cas, Ciutat Vella s’enfila fins al 12%. El perfil diferenciat d’aquest districte es confirma en altres variables estructurals de la població.

Un 7% dels residents de Barcelona diuen que fa menys de dos anys que hi viuen; a Ciutat Vella són el 14,7%. I prop del 40% de les llars d’aquest districte són unipersonals, front el 27,6% de Barcelona. Les llars més nombroses de la ciutat, amb mitjanes superiors a 3 persones per llar, les trobem als barris situats als dos extrems de la distribució de renda.

Quant a la distribució de la població per edats, l’ESB estima una població una mica més jove (mitjana d’edat de 43,8 anys) que no pas el padró municipal d’habitants (44,0). Quant a l’origen de la població, hi ha una notable diferència en la taxa de població estrangera entre ESB i padró.

Mentre que l’enquesta estimen en 197.087 les persones de nacionalitat estrangera (més 19.777 que no han contestat la pregunta de la nacionalitat) que viuen a Barcelona, el padró en té registrades 288.675. Tot plegat planteja interrogants i possibles qüestions de recerca. Fins a quin punt les enquestes infraestimen la població estrangera (per una menor disponibilitat a contestar), i/o fins a quin punt el padró la sobreestima (per la dificultat de detectar persones inscrites que ja no viuen a la ciutat).

Pel que fa al nivell d’estudis, un 16% no ha finalitzat l’educació obligatòria, un 20,4% tenen com a màxim estudis primaris, un 28,2% estudis secundaris i un 34,8% estudis universitaris, dels quals més d’una quarta part també tenen estudis de postgrau.

En aquest indicador hi ha una correlació evident amb el nivell de renda, que es reflecteix molt clarament en el territori de la ciutat. Mentre els barris del quadrant nord-est no arriben al 10% de població amb estudis universitaris, en alguns barris de l’Eixample i Sarrià-Sant Gervasi es supera el 60%.

S’estima que aproximadament 845.700 persones residents a Barcelona estan actives al mercat laboral. Això situa la taxa específica d’activitat en el 74,4%. En el sector de la població inactiva destaquen els pensionistes, que gairebé suposen una quarta part de la població. De les persones que treballen, el 77,5% són assalariades, de les quals poc més d’una de cada quatre ho fa per al sector públic. La taxa específica d’atur és del 12,7%, amb una forquilla que va del 5,9% de Sarrià-Sant Gervasi al 22,9% de Nou Barris. Gairebé la meitat de les 105.900 persones aturades ho són “de llarga durada”, perquè fa més d’un any que busquen feina. És una situació que afecta especialment les persones més grans i amb nivells d’educació formal baixos.

 

Nivell de renda i població en risc de pobresa o exclusió social

Una de les aportacions més significatives de l’ESB és l’estimació de la taxa AROPE (acrònim de At Risk of Poverty or Social Exclusion), un indicador estadístic dissenyat per la Unió Europea que també s’utilitza a l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) que es fa a Catalunya i Espanya. La taxa es calcula a partir de tres indicadors:
– Proporció de població que es troba en situació de risc de pobresa.
– Proporció de població que es troba en situació de privació material severa.
– Proporció de població que viu en llars amb intensitat de treball molt baixa.

El nivell de renda de les llars, fonamental per calcular el risc de pobresa, es va preguntar de tres formes diferents (de forma directa, en interval i estar per sobre o per sota del llinda de pobresa), amb l’objectiu de maximitzar el grau de precisió de les respostes. El resultat obtingut és renda mitjana anual de 35.800 euros per llar i 15.525 per persona. La renda mitjana de Sarrià-Sant Gervasi és una mica més del doble que la de Nou Barris.

Es considera que un 19,6% dels habitants de Barcelona viuen sota el llindar de pobresa, entenent com a tal disposar d’una renda inferior al 60% de la mediana dels ingressos anuals disponibles (equivalent, a Barcelona, a 11.520 euros nets). El risc de pobresa és especialment elevat en les famílies amb infants, en les persones menors de 24 anys i en les majors de 74 anys. Per territoris, la taxa de Sarrià Sant Gervasi (7,4%) és més de cinc vegades més petita que la de Nou Barris (38,7%), i a la zona nord d’aquest districte la taxa s’enfila per sobre del 50%.

Pel que fa a la privació material severa, la situació afecta el 7,5% de les persones. Mentre que als barris més rics aquest és un fenomen pràcticament residual, al nord de Nou barris afecta més del 25% de les persones. En el conjunt de Barcelona les privacions alimentàries són poc freqüents (3,9%). En canvi, el 15% no poden mantenir la llar a una temperatura adequada, i més d’un 30% no poden fer front a despeses imprevistes.

El 8,4% de la població de 0 a 59 anys de Barcelona resideix en llars amb baixa intensitat del treball. De nou, la taxa de Nou Barris (16,7%) triplica la de Sarrià Sant Gervasi (5,5%). Però el barri amb una situació més compromesa és el de la Marina del Prat Vermell, amb una taxa per sobre del 20%.

La suma dels tres indicadors, que en bona mesura es solapen, donen com a resultat que el 24,4% de la població de Barcelona es troba en situació de risc de pobresa o exclusió social. La taxa AROPE és lleugerament superior en les dones (25,6%) que en els homes (23,2%), però els grups socials que estan en una pitjor situació són els joves de 16 a 24 anys (30,1%) i sobretot les famílies d’un sol adult amb fills a càrrec (37,7%).

Territorialment bona part dels districtes es situen prop de la mitjana, però a Ciutat Vella (32,9%) i Nou Barris (37,8%) és un terç o més de la població la que es troba en risc de pobresa o exclusió social. I més del 50% al nord de Nou Barris.

 

Les condicions i el cost de l’habitatge

El 57,6% de les llars de Barcelona tenen l’habitatge en propietat, si bé prop del 60% d’aquest col•lectiu encara paga hipoteca. El 38,2% de les llars viu en habitatges de lloguer, de les quals més d’un 70% té un contracte a termini. Ciutat Vella és l’únic districte en què el lloguer és la situació clarament majoritària.

A Barcelona el cost mitjà per llar de la hipoteca (672 €/mes) i del lloguer (659 €/mes) són molt semblants, però a Ciutat Vella i a l’Eixample es paga clarament més pel lloguer que per la hipoteca. En el cas dels contractes a termini, el cost mitjà del lloguer és bastant superior, de 744 euros mensuals. Les llars amb persones grans són les que assumeixen un cost més baix per l’habitatge.

L’edat mitjana dels habitatges és de 62 anys i la superfície 88,8 metres quadrats. Per terme mig, cada persona disposa de 37,2 metres quadrats de sostre habitable, tot i que a Nou Barris, l’àrea del Besòs i parts de Ciutat Vella, la mitjana es situa per sota dels 30 metres.

Pràcticament totes les llars disposen d’aigua calenta i més del 60% disposen de calefacció, si bé a Ciutat Vella només el 36,3%. Prop de la meitat de les llars no disposa d’ascensor al seu habitatge, i en un 70% dels casos la llar no és accessible amb cadira de rodes.

 

Salut i dependència

La percepció de l’estat de la salut és bastant bo. Només el 4,9% afirma tenir estat de salut dolent o molt dolent, i la taxa es manté força estable fins que arribem a les edats més avançades (75 en endavant), quan s’enfila fins al 21,8%. Amb tot, també aquí les diferències per renda són ben perceptibles. En els barris de rendes més baixes, les persones que perceben la seva salut com a bona o molt bona no arriben al 70%, mentre que en alguns dels barris més rics la taxa supera el 90%.

El 12,4% de la població declara tenir alguna limitació en la seva activitat per motius de salut, si bé només un 3% considera que la limitació és greu. Aquest indicador també té un clar biaix d’edat (la limitació afecta prop del 50% de les persones majors de 74 anys), i de gènere, ja que el 14,4% de les dones es senten limitades, i només un 10,3% en el cas dels homes. Un i altre estan fortament relacionats, perquè les dones solen viure fins a edats més avançades. Relacionat amb això, un 6,9% de les persones entrevistades diuen que necessiten ajuda per desenvolupar la seva activitat diària. Són un 10% en el cas de les dones (més del doble que en els homes), i un 35,8% de les persones més grans.

Vist en perspectiva territorial, en tots els indicadors d’aquest bloc, a més de l’habitual biaix social que afecta negativament els barris del Besòs, Nou Barris i la Marina del Prat Vermell, criden l’atenció els valors excepcionalment alts de l’agrupació dels barris de Sant Martí/Verneda/La Pau.

Les microdades i els informes analítics de l’Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona 2017 estan disponibles a la web del Registre d’Enquestes i Estudis d’Opinió de l’Ajuntament:

http://ajuntament.barcelona.cat/ca/informacio-administrativa/registre-enquestes-i-estudis-opinio

 

Enllaços relacionats

Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona. Presentació de resultats (PDF)

Àudios de Màrius Boada, Director de l’Oficina Municipal de Dades

Àudio de Lluís Torrents, Director de Planificació i Innovació de l’Àrea de Drets Socials



Compartiu aquest contingut