Servei de Premsa
27/04/2024
Un nou panell informatiu recorda a Montjuïc la figura del pedagog, activista i lliurepensador Francesc Ferrer i Guàrdia
19/04/2018
Temps estimat de lectura: 4 minuts
La instal·lació d’aquest panell informatiu adreçat a que la ciutadania conegui la figura de Ferrer i Guàrdia s’emmarca en la celebració de La Primavera Republicana.
En paral·lel aquests dies es pot visitar l’exposició La revolució pedagògica de Ferrer i Guàrdia, al Castell de Montjuïc
El primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, acompanyat del Comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes i de representants de la Fundació Ferrer i Guàrdia, han participat avui a l’acte de col·locació d’un faristol informatiu dedicat al pedagog, activista i lliurepensador Francesc Ferrer i Guàrdia, ubicat al costat del monument dedicat a la seva persona que hi ha al Parc de Montjuïc, a tocar de l’Avinguda de l’Estadi.
El primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, ha reivindicat i posat en valor la seva figura i “l’herència republicana municipalista, antiautoritarista i antiestatalista”. “Reivindico la tradició de Ferrer i Guàrdia com a defensor dels canvis democràtics en l’àmbit local, a les escoles, als barris, la que ha de tenir continuïtat avui i es construeix dia a dia”. Pisarello també ha assegurat que “és incoherent autoanomenar-se republicà i defensar l’educació que segrega per sexes, que està només a l’abast de qui té recursos per pagar-la o l’escola concertada de luxe”. “Tot això -ha dit- és contrari a tot el que defensava Ferrer i Guàrdia: una educació laica, pública forta, racional i científica i que fomenta el pensament crític”. Per últim ha recordat que “Ferrer i Guàrdia va pagar amb la seva vida l’aposta pel lliure pensament i la pedagogia innovadora i perquè va denunciar un règim, la monarquia borbònica, que al segle XIX, XX i encara ara, ha estat i és un fre per la innovació, el progrés i les idees crítiques”.
La instal·lació d’aquest panell informatiu adreçat a que la ciutadania conegui la figura de Ferrer i Guàrdia s’emmarca en la celebració de La Primavera Republicana. En aquest marc, actualment també es pot visitar l’exposició La revolució pedagògica de Ferrer i Guàrdia, al Castell de Montjuïc. En aquesta mostra, els objectes personals de Ferrer i Guàrdia veuen la llum per primera vegada en una exposició a Barcelona. La mostra inclou llibretes manuscrites, pensaments escrits des de la presó i la seva agenda de contactes.
Francesc Ferrer i Guàrdia estigué a l’avantguarda dels moviments de renovació pedagògica a Catalunya i el seu model s’estengué arreu del món. L’exposició repassa la vida de Ferrer i Guàrdia, fent incís en la gran obra de la seva vida: la creació de l’Escola Moderna. La exposició, comissariada per Pere Solà i Gussinyer, es podrà veure fins al 2 de setembre al pati d’armes del Castell de Montjuïc.
Francesc Ferrer i Guàrdia: fundador de l’Escola Moderna
Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 1859 – Barcelona, 1909) és el creador de l’Escola Moderna, un projecte pràctic de pedagogia llibertària (1901). De formació autodidacta i influenciat per l’anticlericalisme de l’època, va iniciar la seva activitat en el republicanisme, i va participar en l’intent d’alçament fallit del 1886 contra la restauració borbònica. El seu fracàs el va portar a l’exili a París, on va iniciar el seu viratge cap a posicions llibertàries i alhora va entrar en contacte amb moviments de renovació pedagògica.
El 1901 va tornar a Barcelona i va fundar l’Escola Moderna, al número 56 del carrer de Bailèn. Fonamentada en el lliure pensament, el laïcisme, la coeducació i el racionalisme com a vies cap a l’autodeterminació individual i col·lectiva, establiria les bases per a la posterior eclosió d’ateneus i cercles obrers, i per a la implantació d’una pedagogia innovadora en el context històric del moment, la qual cosa va provocar una forta oposició dels sectors més conservadors de la societat, sobretot de l’església i del regionalisme burgès, que veien amenaçat el seu sistema de reproducció social.
El 1906, el bibliotecari de l’Escola Moderna va atemptar contra el rei Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia. A causa d’aquest fet, Ferrer i Guàrdia va ser detingut i empresonat durant un any a la Model de Madrid. Finalment va ser absolt, però aquests fets van imposar el tancament de l’Escola Moderna i un nou exili, fins que el 1909 va tornar per motius personals. Tanmateix, va ser detingut novament com a instigador de la Setmana Tràgica, en la qual no havia participat.
Després d’un judici ple d’irregularitats, va ser condemnat a mort i afusellat el 13 d’octubre de 1909 al Castell de Montjuïc, malgrat les protestes que es van produir contra aquest crim, dins i fora de les nostres fronteres.
Paraules claucultura/ memòria/ república/