Servei de Premsa
10/05/2024
Barcelona desplegarà una estratègia amb 261 mesures per maximitzar el retorn social de l’activitat turística als barris
13/05/2018
Temps estimat de lectura: 5 minuts
L’Ajuntament de Barcelona recull les demandes i prioritats dels districtes en l’Estratègia Territorial de Gestió Turística (ETGT), que esdevindrà el full de ruta per maximitzar el retorn social del turisme en els territoris
El document casa les necessitats del territori amb les polítiques turístiques sectorials per construir les prioritats de l’agenda turística urbana i metropolitana tenint en compte la perspectiva territorial
Els territoris coincideixen a reclamar mesures per posar en valor els seus actius, explorar la recerca d’ofertes alternatives, aprofundir en la gestió i previsió dels espais de gran afluència, i millorar la informació i comunicació amb el veïnat
L’Ajuntament de Barcelona ha elaborat l’Estratègia Territorial de Gestió Turística (ETGT), emmarcada en el Pla Estratègic de Turisme 2020, per esdevenir el full de ruta que permetrà maximitzar el retorn social del turisme en els territoris. Aquest document, on s’hi han recollit les principals necessitats dels districtes quant a la gestió del turisme de manera singularitzada, té com a objectiu primordial garantir el retorn social de l’activitat turística al territori, i poder comptar amb estratègies diferenciades i ad hoc, tenint en compte també les sinergies del turisme a la ciutat i la regió metropolitana.
El regidor de Turisme, Comerç i Mercats, Agustí Colom, ha explicat que aquestes 261 mesures i la mateixa Estratègia Territorial de Gestió Turística (ETGT) s’emmarquen en el Pla Estratègic de Turisme 2020, tenen un calendari d’aplicació fins al 2020, i compten amb un finançament anual d’1’8 milions provinents de l’impost turístic (IEET) a més d’altres pressupostos. El regidor ha destacat que l’ETGT “intenta millorar la gestió turística directament amb els districtes amb propostes sorgides del territori i de la Direcció de Turisme de l’Ajuntament, per fer que el turisme reverteixi en la ciutadania i en el territori i per tant hi hagi retorn social cap a la ciutat de Barcelona”. “Es busca – ha seguit Colom- potenciar elements turístics que tenen els districtes i sobretot els més allunyats del centre, i generar nous espais o esdeveniments per generar una oferta turística més diversa i també reduir les externalitats”. El regidor Colom ha posat en valor que “ajudarà a posar en comú practiques que potser fins ara no eren prou visibles i ens permetrà aunar esforços, mantenir un discurs de conjunt de ciutat, i mantenir alhora el treball de cada un dels territoris buscant la seva singularitat”.
Tres objectius primordials
El document es presentarà com a mesura de Govern a la propera Comissió de Plenari d’Economia i Hisenda, i estructura en 261 mesures el treball i les prioritats marcades pels territoris de la ciutat. Es casen, d’aquesta manera, les demandes dels districtes amb les polítiques turístiques sectorials, per construir les prioritats de l’agenda turística urbana i metropolitana tenint en compte la perspectiva territorial.
Com a principals conclusions, els territoris demanen maximitzar el retorn social del turisme en els barris de la ciutat,
– potenciant l’efecte multiplicador del turisme amb les activitats comercials, esdeveniments, etc. generant sinergies amb altres actors econòmics…
– posant en valor actius de l’activitat turística, el foment de la coresponsabilitat i els actius del territori per a visitants i residents a través de la recuperació de la memòria històrica, la difusió del patrimoni tangible o intangible, etc.
– mitigant-ne els efectes negatius amb l’enfortiment de la sostenibilitat i responsabilitat coordinació d’agents públics, privats i comunitaris, o el desenvolupament d’instruments reguladors
Gestió i posada en valor dels actius propis, com a principals demandes dels districtes en matèria turística
La majoria dels territoris coincideixen a posar en valor els seus actius, aprofundir en la gestió i previsió dels espais de més afluència, millorar la informació i comunicació amb el veïnat, i explorar la recerca d’ofertes alternatives.
Per districtes, a Ciutat Vella, s’han determinat 7 línies estratègiques, i 20 mesures concretes. Aquest districte concentra les seves demandes en l’adequació de serveis i recursos a la població flotant del districte, la millora de les condicions laborals a les activitats turístiques, més inspecció d’allotjaments turístics, mesures per a l’equilibri d’usos a l’espai públic, i la reducció dels esdeveniments de ciutat celebrats al districte, entre altres.
L’Eixample concentra les seves demandes al voltant de 5 línies estratègiques i 15 mesures. Especialment, una gestió integrada dels Espais de Gran Afluència com la Sagrada Família que permeti l’adequació d’efectius i recursos de mobilitat, seguretat, guies turístics, etc., també aprofundir en la col•laboració amb altres districtes, regulació a la venda de souvenirs, i una oferta cultural alternativa a l’establerta, entre altres.
Per la seva banda, Sants-Montjuïc ha treballat al voltant de 7 línies estratègiques i 25 mesures, que agrupen les demandes de recuperar la muntanya de Montjuïc com a pulmó de la ciutat, actuacions de memòria històrica, més connectivitat entre els barris al voltant del Paral•lel i més i millor comunicació al veïnat sobre el turisme del territori.
El districte de les Corts ha estructurat les seves demandes al voltant de 7 línies estratègiques i 28 mesures, que comprenen actuacions per convertir el Camp Nou en una palanca de dinamització socioeconòmica; la potenciació de la coordinació amb altres municipis metropolitans veïns, la posada en valor d’actius de memòria històrica, i l’aprofundiment en el treball pel turisme inclusiu.
A Sarrià-Sant Gervasi, el treball s’estructura en 7 línies estratègiques i 23 mesures, al voltant de la gestió del Tibidabo i de Collserola de manera integral i integrada a la ciutat, la potenciació d’oferta com a districte de ciència i tecnologia i projectes com el Dipòsit del Rei Martí o el programa “Welcome” per a la comunitat educativa de nou ingrés.
A Gràcia, s’han determinat 11 línies estratègiques i 40 mesures, entorn de la gestió del Park Güell, previsió de l’impacte de la Casa Vicens, vinculació de l’activitat turística amb la xarxa d’economia social i solidària del districte, posada en valor dels espais verds, l’accessibilitat i la descentralització interna d’esdeveniments i de la cultura popular, entre altres.
Horta-Guinardó ha concentrat les seves demandes al voltant de 8 línies estratègiques i 26 mesures concretes, entre elles la de la gestió del Turó de la Rovira des d’una perspectiva de ciutat, i de Collserola com a actiu compartit, la posada en valor de l’art urbà i el patrimoni del districte, i una millor connexió amb el territori del Recinte Modernista de Sant Pau i la Santa Creu.
A Nou Barris, el treball s’ha estructurat en 7 línies estratègiques i 17 mesures, com la relació del districte amb Collserola, la potenciació dels elements de memòria històrica, la descentralització d’esdeveniments de ciutat i la potenciació d’esdeveniments de tipus local per a residents al districte, o la posada en valor dels actius gastronòmics del territori.
Per la seva banda, Sant Andreu ha determinat 8 línies estratègiques i 34 mesures concretes, com la recuperació de l’entorn del riu, el Rec Comtal, el desenvolupament cultural de la nau Ivanow i la Fabra i Coats, i la comunicació amb el veïnat al voltant dels allotjaments turístics i altres activitats per prevenir conflictes de convivència.
I per últim, a Sant Martí, s’han desgranat 7 línies estratègiques i 33 mesures. Entre elles, la gestió del litoral com a Espai de Gran Afluència de ciutat, la visibilització d’esdeveniments d’identitat pròpia, la participació en la programació d’esdeveniments al Fòrum, i la senyalització del patrimoni industrial i la memòria obrera, o la rehabilitació i preservació del patrimoni del 22@.
______________________________
Material relacionat
> VÍDEO: Descarregar arxiu alta qualitat
> ÀUDIO: Descarregar arxiu alta qualitat
______________________________
Paraules clauturisme/