Servei de Premsa
20/09/2024
La promoció d’habitatge públic assoleix un rècord històric a Barcelona: té 66 projectes en marxa, amb més del 80% dels pisos destinats a lloguer
22/05/2018
Temps estimat de lectura: 5 minuts
El parc d’habitatge que gestiona l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) s’amplia també amb les compres de finques, que ja sumen 497 habitatges
L’IMHAB construeix a un ritme que permetrà arribar l’any 2022 als 13.000 habitatges, és a dir, que en 8 anys haurà generat el mateix nombre de pisos de lloguer que en els 80 anys anteriors, amb una inversió total de 580 MEUR
L’habitatge públic a Barcelona es finança en més del 95% amb recursos municipals, i amb el suport de la banca pública europea (BEI i BEC), donat que, a data d’avui, la participació de la Generalitat i de l’Estat és testimonial
L’Ajuntament de Barcelona té a data d’avui 66 projectes de construcció d’habitatge en marxa, arreu de la ciutat. Aquesta és la foto fixa d’avui d’un dels principals eixos d’actuació del Pla del Dret a l’Habitatge 2016-2025, i marca una fita històrica i un moment de màxima activitat en aquest sentit, ja que mai abans s’havia donat aquest ritme de promoció d’habitatge destinat al lloguer públic a la ciutat.
Així doncs, dels 66 projectes corresponents a gestió iniciada durant aquest mandat, n’hi ha 8, que equivalen a un total de 557 pisos, que ja han estat lliurats, o en aquests moments s’estan fent els tràmits necessaris per lliurar-los a les unitats familiars adjudicatàries.
En aquest paquet de 66 projectes hi ha un gruix molt important d’obres: en concret, es troben en construcció 16 edificis, que sumen 665 habitatges. Alguns es troben molt avançats, com és el cas de l’edifici de Tànger, 40 de Sant Martí, o de l’edifici de Quatre Camins de Sarrià-Sant Gervasi. Aquest paquet de 16 projectes inclou tots aquells que es troben des del procés de l’adjudicació del projecte i de l’obra a l’empresa que l’ha de tirar endavant, fins a l’acabament dels treballs constructius.
També en aquest paquet de 66 projectes hi ha els que es troben en la fase de projecte. En aquesta fase s’inclouen totes aquelles promocions que ja han iniciat la fase de concurs públic per escollir les empreses o els professionals que s’encarregaran del projecte executiu i de les obres. En aquests moments hi ha 27 projectes, que sumen un total de 2.222 habitatges, que s’estan concursant per ser adjudicats.
La resta, és a dir, els altres 15 projectes, que sumen 1.103 habitatges, corresponen a les reserves de sòl sobre les quals l’Ajuntament ja ha iniciat els tràmits necessaris per poder desenvolupar els concursos públics d’adjudicació per al desenvolupament dels projectes. S’inclouen en aquests 15 projectes els 4 que es desenvoluparan a partir de la participació de l’Ajuntament de Barcelona a l’operador d’habitatge metropolità.
En total, doncs, l’Ajuntament té finançats i en marxa la promoció de 4.547 habitatges. Es tracta d’una situació insòlita a la ciutat, que marca un rècord històric en la promoció d’habitatge públic a la ciutat de Barcelona, destinat majoritàriament al lloguer i per a la gestió pública.
L’increment del parc d’habitatge que gestiona l’Ajuntament de Barcelona i que es destina en més d’un 80% al lloguer a preu assequible, no es basa únicament en la construcció. Barcelona ha desplegat en els últims tres anys un mecanisme complementari que és l’adquisició d’habitatge ja construït, que està donant resultats tant de tipus quantitatiu com de tipus qualitatiu. Des del punt de vista qualitatiu, aquest altre eix d’actuació permet incrementar el parc públic allà a on la ciutat ja es troba consolidada urbanísticament i per tant, no hi ha pràcticament disponibilitat de sòl per aixecar noves promocions. La compra i l’adquisició de l’ús de fruit d’edificis i també d’habitatges aïllats situats en blocs de pisos de propietat horitzontal ha constituït una constant al llarg de tot el mandat. Després dels primers grans paquets de cessions que es van acordar a través de convenis amb la Sareb i amb Caixabank a finals de 2015 i principis de 2016, s’han anat succeint com un degoteig altres acords d’adquisició i compra, s’ha exercit el dret a tanteig i el dret de retracte, i els resultats fins a la data d’avui són 497 habitatges, dels quals n’hi ha 346 que corresponen als pisos dels 18 edificis verticals adquirits, i la resta es troben en propietats horitzontals distribuïts arreu de la ciutat.
El finançament d’aquests projectes es fa en un 95% amb recursos municipals, i amb el suport de la banca pública europea, és a dir, del Banc Europeu d’Inversions (BEI) i del Banc del Consell d’Europa (BEC), donat que la participació de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat espanyol són testimonials. De fet, en aquests moments l’aportació de la Generalitat i de l’Estat és la més petita des de 1981.
Tànger 40 rep un premi a la millor edificació d’obra nova
L’edifici dissenyat pels arquitectes Jaime Coll i Judith Leclerc, que ha promogut l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) al carrer Tànger 40, que està en la fase final d’obra, ha rebut el premi de 2018 a la millor edificació en obra nova de l’Associació Espanyola de Gestors Públics d’Habitatge i Sòl. Aquest premi reconeix valors com les mesures d’estalvi energètic o l’adequació del disseny a l’entorn perquè els edificis tinguin el millor comportament mediambiental. També valora la innovació, els sistemes constructius no complexos per un control passiu del clima, l’ús de materials reciclables i la relació entre el rendiment i el cost de l’actuació. Així mateix, la sostenibilitat econòmica, la replicabilitat de la intervenció, el perfil dels adjudicataris i les solucions donades en funció de les condicions existents són altres dels elements que s’han tingut en compte per considerar aquest edifici el millor de 2018 de l’edificació pública.
L’IMHAB va iniciar l’obra de l’edifici del carrer Tànger a finals de 2015. Es tracta d’un edifici que tindrà dues modalitats d’usos diferents. Per un costat, disposa de 47 habitatges per a lloguer públic, i per un altre costat, hi haurà 20 allotjaments.
Els habitatges de lloguer són la gran majoria de 2 habitacions i també n’hi ha d’1 habitació. Tenen entre 42,5 i 58,5 metres quadrats. Pel que fa als allotjaments, n’hi ha d’entre 20,2 i 30,9 metres quadrats i estan concebuts com espais integrats amb menjador, sala d’estar, cuina i dormitori, amb un bany independent i dotats amb sala d’estar i menjador comunitaris.
Aquest és el primer edifici que promou l’IMHAB que combina dos programes que habitualment funcionen en edificis separats: els habitatges de lloguer públic i els allotjaments temporals per a la inclusió de col•lectius amb situació de vulnerabilitat.
Document relacionats
Paraules clauhabitatge/