Servei de Premsa
10/05/2024
Ajuntament i organitzacions assagen noves mesures com l’avançament dels horaris a la televisió local, sensibilització sobre les hores de son i desconnexió de les TIC al vespre
18/06/2018
Temps estimat de lectura: 6 minuts
Aquestes són algunes de les 57 noves mesures que ara es portaran a la pràctica per viure en una societat més eficient, igualitària i saludable
Institucions públiques, empreses privades, associacions, fundacions i agents socials, posen el seu gra de sorra per viure les hores del dia de manera més equilibrada
Els canvis en els horaris tenen un impacte en totes les esferes socials, especialment en els infants i joves en rendiment escolar, i també en el ritme de vida de les dones
El pacte sensibilitza sobre els efectes nocius que té sobre la salut de les persones una dolenta organització del temps, i permetrà experimentar un nou model de vida, en concordança amb els països nòrdics
En el marc de la 5ª Setmana del Horaris, l’Ajuntament de Barcelona ha presentat un innovador Pacte del Temps amb 28 noves mesures municipals i 29 actuacions concretes per part de les empreses que volen incidir en l’organització del temps quotidià i per tant, a una major conciliació de la vida personal i professional. L’acord renova el compromís de ciutat per avançar cap a una integració d’un model de vida més saludable, eficient i equilibrat, en quant als usos que la gent fa de les hores del dia en la seva vida quotidiana. Impulsat i coordinat per Barcelona Activa, aquest nou pas fa que la ciutat esdevingui capdavantera tant a escala estatal com europea en establir un pacte d’aquesta dimensió.
Des de diferents eixos com Salut, Educació, Empreses, Cura de les Persones i Participació ciutadana, entre d’altres, les 57 noves mesures van orientades a avançar en aquest canvi i sensibilitzar cap al nou model de vida. Entre d’altres, ara es farà, per exemple, una campanya de sensibilització ciutadana sobre la importància que té el dormir i els àpats en horaris saludables. Segons asseguren els estudis, només una hora de privació de son d’un nen o nena ja té impacte en el rendiment escolar. Aquesta pràctica també contribueix a fer la vida més sostenible. Així mateix, la cadena de televisió Betevé avançarà els horaris de la seva graella per adaptar els horaris a la nova organització del temps.
En termes educatius, les actuacions inclouen, entre d’altres, una prova pilot a l’Escola Bressol Aurora, que habilitaran dos torns del servei adaptades a les necessitats de les famílies. Un altre punt clau serà la cura dels infants durant programes de formació i inserció amb un servei per a persones sense xarxa relacional o en situació d’exclusió.
Desconnexió a la nit de les TIC
La iniciativa ha aconseguit fer partícips tant a empreses privades, fundacions, institucions públiques i entitats del tercer sector, xarxes i grups, i preveu afavorir el benestar de la ciutadania atès que vetlla per una construcció del temps alineat a les necessitats de les persones. L’acord, obert a tothom, ha permès que empreses hagin llançat plans de millora del temps, com per exemple, la borsa de flexibilitat horària, o garantir una desconnexió dels usos de les TIC a partir de determinats horaris i recordar que les tecnologies han d’estar al servei de les persones i no a l’inrevés.
Un altre dels impulsors d’aquest acord és la iniciativa municipal Xarxa NUST (Nous Usos Socials del Temps). Al 2006, hi havia, en aquesta xarxa, 30 empreses que van encetar plans d’aprofitament del temps i la necessitat de quadrar els horaris de feina amb les necessitats individuals i familiars. Al 2018, hi compten amb 117 empreses de tot tipus, moltes de les quals ja es configuren amb una filosofia de bones pràctiques horàries en el seu ADN, més enllà de la seva responsabilitat social corporativa.
Efectes en la salut i en el rendiment
Per la construcció d’aquest pacte col·lectiu, s’han tingut en compte estudis i enquestes, segons les quals, els canvis en els usos dels temps tindran un impacte en totes les esferes socials. A més a més, s’ha qualificat com un assumpte d’una gran importància per la gran majoria de la població, en tant als efectes que té sobre la salut, especialment en els infants i joves en rendiment escolar.
En el cas de les dones, incidirà en el seu benestar, sobretot per la sobrecàrrega de feines, la manca de son i el cansament acumulat. Com destaca un estudi de la multinacional Nielsen, les dones d’aquest país són les més estressades d’Europa. Precisament, en aquest cas, el pacte adquireix un sentit rellevant ja que el conjunt de mesures vol contribuir a canviar el model social imperant –encara amb una concepció tradicional d’activitats centrades en el món masculí i amb un paper de les dones relegades a tasques reproductives i familiars– per un altre model equitatiu i plural.
Amb el compliment d’aquest pacte, i com més agents s’hi afegeixin, es podrà afavorir la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, i la coresponsabilitat d’ambdós sexes; s’avançarà en fer empreses més eficients, millor organitzades, amb menys absentisme i una òptima cohesió interna. A més a més, s’enfortirà la democràcia en la participació de tothom, si les persones poden participar amb uns horaris més flexibles que trenquin amb els horaris extensos a la feina.
Les 57 noves mesures se sumen a les 12 ja en marxa, com els ‘Patis escolars oberts’ per proporcionar un temps alternatiu al lleure; la iniciativa ‘Dedeuauna’ per incentivar propostes als joves que ni estudien ni treballen; el programa ‘Temps per tu’, que fomenta el lleure entre les persones amb diversitat funcional i l’harmonització del temps de les persones cuidadores; o també, el ‘Premi Barcelona a l’Empresa Innovadora en Conciliació i Temps’.
Antecedents del segle XIX
Segons dades històriques, fa dos segles va començar la reivindicació per obtenir les 8 hores per treballar, 8 per descansar i 8 per viure, per tal de conciliar la vida laboral i personal. Aquesta fita i el treball igualitari d’homes i dones en el camp laboral són els orígens dels canvis en els usos socials del temps.
L’Ajuntament de Barcelona ja havia estat capdavanter en matèria de noves organitzacions del temps, amb projectes com “Les dones canvien el temps” al districte de Sants, a la dècada dels anys 90, que també anava orientat a què destinem les hores del dia. Així mateix, també ha estat pioner en tenir la primera Regidoria d’Usos del Temps a Espanya i per haver creat la primera Xarxa d’empreses NUST a tot el país, que ha estat replicada a altres ciutats. Igualment, l’Ajuntament va ser un dels signataris del “Pacte per a la reforma horària”, amb el compromís d’avançar en els criteris de la Reforma Horària i de contribuir a que a la ciutat els diferents sectors de la societat visquem amb uns horaris socials més humans i més racionals.
El Pacte del Temps
El Pacte del Temps de Barcelona és una iniciativa municipal impulsada pel Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum de l’Ajuntament de Barcelona, en el marc de la gerència de Política Econòmica i desenvolupament local i en col·laboració amb Barcelona Activa. En el seu procés de construcció ha comptat amb l’acord i la col·laboració d’organitzacions de diversa naturalesa i diferents àmbits, compromeses amb la millora del temps quotidià de la ciutadania que han fet aportacions per a la seva definició, així com l’assessorament de persones expertes en la matèria. Parteix i dona continuïtat i concreció a una iniciativa de la que la ciutat de Barcelona n’és pionera tant a escala estatal com europea.
El grup impulsor del Pacte del Temps està composat per: la Xarxa d’Empreses dels Nous Usos Socials del Temps (Xarxa NUST), la Iniciativa per a la Reforma Horària, la UGT Catalunya, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la PIMEComerç, l’Observatori de la Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona (ODEE), el Foment del Treball Nacional, la Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona (FAVB), les Dones Directives i Professionals d’Acció Social (DDiPAS), la Confederació de Cooperatives de Catalunya, i CCOO Catalunya.
Paraules clausallut/ temps/