Barcelona protegeix el teixit urbà històric del districte d’Horta Guinardó : Servei de Premsa

Barcelona protegeix el teixit urbà històric del districte d’Horta Guinardó

19/06/2018



Temps estimat de lectura: 6 minuts

La Comissió d’Urbanisme, Ecologia i Mobilitat ha aprovat inicialment la Modificació del Pla General Metropolità que engloba el casc antic d’Horta, la plaça Bacardí, els carrers de Campoamor i Salses i les Cases dels Periodistes

L’objectiu del nou planejament és protegir elements patrimonials i de manera especial la trama del casc antic d’Horta. Aquests àmbits es caracteritzen per comptar amb un valor arquitectònic i de conjunt especialment identitari pels barris

La proposta de nou planejament dobla el nombre de finques protegides en aquest entorn, que passaran de 205 a 447

La Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat ha aprovat inicialment la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) de l’àmbit del Casc Antic d’Horta, de la Plaça Bacardí (centre històric), dels carrers de Campoamor i Salses, i dels àmbits discontinus de les cases de Periodistes (al barri de Can Baró i a la Font d’en Fargues).

 

La modificació urbanística té com a objectiu la protecció del teixit urbà històric d’aquests àmbits del districte d’Horta-Guinardó.

Al juliol del 2017, el Govern municipal ja va aprovar la suspensió en l’atorgament de llicències de parcel•lació de terrenys, edificació d’obra nova, de gran rehabilitació, d’increments de volum o sostre i d’enderroc de construccions en aquestes zones, amb l’objectiu d’elaborar un pla urbanístic que permetés garantir el manteniment dels valors del teixit antic d’aquestes zones i definir estratègies d’intervenció que en fomentessin la rehabilitació. La suspensió es mantindrà mentre duri la tramitació de la nova MPGM.

El nou pla abasta a un total de 398.800 m2, i se centra en quatre línies d’actuació:

– Operacions de protecció patrimonial i urbanístiques.
– Ajust de les zones i dels paràmetres de regulació de l’edificació.
– Estudi d’afectacions i vialitat.
– Operacions de millora i equipament.

L’objectiu principal de la MPGM és la conservació i revitalització del nucli històric i tradicional del barri d’Horta. Per això s’estableixen les determinacions urbanístiques adequades per garantir la preservació dels valors propis del nucli històric i tradicional i alhora promoure la seva renovació amb les condicions adequades d’accessibilitat, serveis i dotacions.

Prop de 450 finques protegides

Actualment, en aquest entorn el planejament vigent protegeix 38 elements individuals i 18 conjunts d’edificacions, el que suposa que hi ha un total de 205 finques protegides a Horta. No obstant, la nova proposta de planejament incrementa fins als 51 els elements individuals que es protegeixen i fins a 24 el nombre de conjunts, preservant així un total de 447 finques, el doble de les que ja tenien algun tipus de protecció.

Així, a nivell individual es cataloguen 13 noves finques i alhora s’incrementa la protecció de 4 elements del nivell D al C (Foment Hortenc, La Casa Mayol, l’Ateneu Cultural Hortenc i Can Gras). A nivell de conjunt, es delimiten 6 nous entorns de protecció, a dins dels quals s’hi inclouen 24 finques amb construccions unifamiliars o bifamiliars conegudes com les Cases de Periodistes.

També es protegeixen elements com tanques i murs dels carrers de Campoamor i de Can Baró i tres fanals modernistes, ubicats a la finca del carrer Salses, 89-95. Alhora es fa una proposta de protecció patrimonial de traçat i dels elements que conformen la Mina de Can Travi.

Regulació de l’edificació a Horta

A banda de les proteccions patrimonials, la MPGM també regula els paràmetres d’edificació en diferents punts del districte.

Entre altres mesures crea una zona específica a Horta amb qualificació de 12h on s’obliga a respectar el manteniment parcel·lari, a incorporar determinats criteris d’agregació de parcel.la màxima i a complir una sèrie d’ordenances estètiques a nivell de materials i colors. També es determinen zones amb qualificació 15 que permeten mantenir l’actual l’estructura urbana específica d’aquests barris i que inclou, per exemple, immobles construïts a dins d’un interior d’illa, habitatges amb jardins o edificis que no estan alineats amb el carrer.

Noves zones qualificades d’equipament

El nou planejament qualifica com a equipament espais que actualment estan fent aquesta funció però que tenien una altra qualificació urbanística. Entre ells hi ha: el Foment Hortenc, els Lluïsos d’Horta, l’Agrupació Cultural Saudade, l’Escola FEDAC, el Centre Cívic Matas i Ramis i el Bloc 17. També es reserven dues noves dotacions de terreny per a equipaments al carrer de les Santes Creus 3 i al camí de l’Església 5.

Desafectacions viàries

El nou planejament suprimeix reserves de sòls de vialitat que afectaven a 36 parcel·les amb 75 habitatges amb l’objectiu de preservar el seu valor patrimonial, i alhora preveu qualificar dos espais desafectats de 1.120m2 i 1.017m2 per construir un total de 26 habitatges de protecció oficial.

En el marc de l’establiment de mesures per a evitar possibles processos d’exclusió dels residents l’MPGM proposa per als sòls desafectats la seva qualificació amb un règim específic de sòls destinats a habitatge de protecció i delimita el dret de tempteig i retracte en aquests àmbits. La delimitació de les àrees de tanteig i retracte dona a l’administració actuant la preferència en l’adquisició de l’immoble en els actes de compravenda d’aquests sòls desafectats.

Unes edificacions característiques

El districte d’Horta – Guinardó, amb una superfície de 1.195 Ha, és el tercer districte més extens de la ciutat de Barcelona. Es troba situat al nord-est, entre els districtes de Gràcia i Nou Barris i consta d’onze barris que, abans de l’annexió a la ciutat de Barcelona al 1904, formaven part de tres municipis: Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals i Horta.

Les primeres referències del municipi d’Horta daten del 965. El creixement d’aquest nucli està molt lligat amb el traçat de les rieres que creuen el territori i amb les masies agrícoles que ocupaven aquesta part de la ciutat. Durant molts anys Horta va ser bàsicament un poble amb grans extensions de vinyes i horts on l’habitatge natural era la masia. L’augment de la població i la proximitat amb Barcelona van propiciar que els amos dels masos parcel·lessin les seves terres i les venguessin com a solars. Per altra part, les epidèmies que van assolar Barcelona a finals del segle XIX i començaments del XX, van convertir aquests indret amb una zona d’estiueig i repòs per les seves condicions climàtiques privilegiades respecte les de Barcelona.

Aquests tres condicionants: l’existència de grans quantitats d’aigua, la urbanització de les antigues finques agrícoles i la seva situació geogràfica en relació amb Barcelona van promoure l’especialització de determinades parts del barri com a nucli d’estiueig i repòs, i van generar un seguit de construccions i teixits d’habitatge característics d’aquesta zona.

En aquest sentit, destaquen les típiques parcel·les allargades amb la casa situada al nord i el jardí orientat a sud a la dreta del c/ d’Horta; la urbanització del c/ Chapí amb cases unifamiliars alineades a carrer i amb pati a l’interior de l’illa; el creixement ordenat a l’entorn de la plaça Bacardí i el carrer Duero; o les torres modernistes i la ciutat jardí del c/ Campoamor i c/ Salses. També mereixen una menció específica les promocions d’habitatges unifamiliars aïllats de determinats col·lectius, com van ser les de les cooperatives dels periodistes, als barris de la Font d’en Fargues i Can Baró. Aquestes construccions, conegudes com “les cases dels periodistes”, són bàsicament edificis unifamiliars aïllats, amb jardins, construïts a l’entorn dels anys 20 i d’estils modernista i noucentista

Des dels anys 50 la pressió edificatòria ha suposat canvis d’aquestes trames i tipologies edificatòries i la conseqüent desaparició de part del teixit tradicional. A l’interior dels carrers històrics d’Horta i de l’entorn de la plaça Bacardí, la substitució puntual d’edificis antics per altres de nous, ocupant tot el sòl i amb alçades desproporcionades en relació amb les amplades dels carrers ha comportat l’aparició de discontinuïtats i mitgeres. A la zona de Campoamor i de la Font d’en Fargas, l’enderroc de les antigues torres i habitatges unifamiliars i la seva substitució per blocs plurifamiliars, ha comportat una transformació de les condicions inicials amb un canvi important de la imatge de ciutat jardí originària.

L’actual planejament no garantia el manteniment de la tipologia edificatòria preexistent ni permetia preservar la identitat del lloc, motiu pel qual s’ha tirat endavant aquesta modificació urbanística, garantint així els valors del teixit antic (valors de conjunts, de paisatge urbà o valors tipològics i d’ús) i la rehabilitació en aquests espais.

Altres plans de protecció

Aquesta intervenció de protecció se suma a les que ja ha tirat endavant en aquest mandat el Govern municipal, com ara el del conjunt de 26 cases-fàbrica i fàbriques del Raval, al districte Ciutat Vella; la trama històrica del nucli antic de Vallcarca, a Gràcia, i el patrimoni històric del nucli antic del barri de Sant Andreu, entre altres. Totes les actuacions s’emmarquen en la voluntat de protegir i preservar la qualitat arquitectònica i patrimonial de la ciutat

Participació veïnal

L’elaboració de la proposta de MPGM ha comptat amb la participació d’una Comissió de Seguiment, formada per representants de les entitats, actors o agents econòmics i socials dels àmbits de suspensió de llicències. En concret, han estat convidades a formar part de la Comissió de Seguiment les següents entitats: AV Horta, Coordinadora d’entitats d’Horta, Mercat d’Horta, Federació Cor d’Horta i Mercat, AMPA La Salle d’Horta, Escola Fedac Horta, AMPA Fedac Horta, Vocalia Discapacitats i Patrimoni AV Horta, Horta Esportiva, Club tennis Horta, Grup d’estudis de la Vall d’Horta (POU), Foment Hortenc, Ateneu Horta, Lluïsos d’Horta, Consell de la Joventut d’Horta, COAC grup territorial d’Horta-Guinardó, Taula convivència Bacardi , Parròquia Campoamor-Sant Joan d’Horta.





Paraules clau
Horta-Guinardó/