Servei de Premsa
26/04/2024
L’Ajuntament inverteix 50 milions d’euros per reduir la pobresa d’infants i adolescents
19/11/2018
Temps estimat de lectura: 5 minuts
Laia Ortiz reclama a govern espanyol i Generalitat que situin la infància com una prioritat d’inversió.
S’ha invertit en cinc línies fonamentals: ajudes a famílies amb infants en situación de més vulnerabilitat, beques per a menjadors escolars, accés amb equitat a activitats de lleure educatiu, accés a l’escola bressol municipal i cobrir despeses de salut no cobertes per la cartera de serveis
La xifra s’ha donat a conéixer durant la Jornada “La infancia i l’adolescència a Barcelona: present i futur”
L’Observatori 0-17 BCN presenta els primers informes sobre la situación de la infancia i l’adolescència a la ciutat
L’Ajuntament de Barcelona va invertir 50 milions d’euros per reduir la pobresa d’infants i adolescents durant l’any 2017. En la doble línia de reduir la pobresa i d’afavorir la igualtat d’oportunitats en la infància i l’adolescència, aquesta partida s’ha destinat a ajudes econòmiques i d’emergència social com són les beques menjador, beques per a activitats de lleure i esportives i accés a bressol per a la petita infància més desafavorida.
La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha donat a conèixer aquesta xifra durant la inauguració de la Jornada “La infància i l’adolescència a Barcelona: present i futur”, en la qual es fa un repàs dels diferents projectes que el consistori està duent a terme per a la protecció i promoció dels infants i joves.
Segons Ortiz “reclamem a la Generalitat i al Govern espanyol que situïn la infància com una prioritat d’inversió. Per explicar la situació actual, cal fixar-se en el dèficit històric de la inversió en infància dels dos governs. El govern català inverteix el 0,8% PIB, i Espanya l’1,2%, mentre que la inversió de la Unió Europea a 25 és del 2,4%. És una diferència que explica moltes coses. Si no és una prioritat pressupostària i no s’inverteix, té uns efectes clars en les oportunitats per als nens i nenes”. Miquel Àngel Essomba ha afirmat que “les polítiques d’infància i adolescència han estat una prioritat per aquests Ajuntament, considerant l’infant com a subjecte de ple dret, i amb una mirada específica cap als adolescents. També amb una acció indirecta per generar millors condicions de vida”.
La dotació pressupostària de 50 milions d’euros es refereix a les partides que s’han invertit en 5 línies d’actuació fonamentals, seguint la recomanació europea d’invertir en infància per trencar el cicle de desigualtats, i tal com es recull al document del Focus Infància presentat pel consistori al novembre de 2017, no incloent personal propi, solucions habitacionals d’emergència, ni subvencions ni convenis amb entitats. Les cinc línies d’actuació són:
– Assegurar recursos suficients a les famílies amb infants en situació de més vulnerabilitat amb ajudes econòmiques extraordinàries: 17.398 nens i nenes van rebre el Fons 0-16, i 2.065 famílies monoparentals van rebre ajudes complementàries. Suposa una inversió social de 17 milions el 2017, més del doble del pressupost d’inicis de 2015. A més, 749 famílies amb infants van participar en el projecte europeu B-Mincome per pilotar amb un suport municipal d’inclusió amb una inversió social de 3,5 milions d’euros prevista el 2018.
– Garantir una alimentació adequada amb beques menjador per a més de 27.215 alumnes principalment d’educació infantil i primària, i també de secundària i educació especial. Inversió social de 19,3 milions d’euros el curs 17/18 amb un increment d’un 38% respecte el 14/15. A més, per cobrir alimentació i entorn socioeducatiu a la tarda, 3.133 ajudes per berenar en els centres oberts de la ciutat amb 0,65 milions d’euros.
– Millorar l’accés amb equitat a activitats de lleure educatiu i esportiu durant les vacances d’estiu: 18.021 beques per a casals, campus Olímpia, colònies i campaments en la Campanya T’estiu molt. Inversió social de 3,2 milions el 2017 amb un increment del 65% respecte el 2015.
– Fer més assequible l’escola bressol municipal perquè la manca de recursos suficients no sigui un obstacle per l’educació de la petita infància desafavorida: 2.580 nadons, nens i nenes fins a 3 anys amb quotes amb tram baix el curs 17/18. Inversió social de 8,1 milions respecte el sistema anterior de preu públic fix.
– Cobrir despeses relacionades amb salut no cobertes per la cartera de serveis i amb activitats extraescolars per als infants de famílies amb baixos ingressos: 5.781 ajudes d’emergència social el 2017. Inversió social d’1 milió d’euros.
Nou Observatori 0-17 BCN
Durant la jornada, s’han donat a conèixer també els primers estudis del nou Observatori 0-17 BCN, una de les mesures centrals del Focus Infància 2017-2020. L’Observatori 0-17 BCN és una nova eina de la ciutat que té per objectiu millorar el coneixement sobre les vides i els drets dels infants i adolescents de Barcelona per enfortir les polítiques locals que els afecten.
L’Observatori té iniciades tres línies de treball: la primera, és el disseny i la monitorització d’un sistema integral d’indicadors d’infància i adolescència a Barcelona a partir del qual es realitzarà un informe de dades clau a finals d’any i , progressivament, permetrà consultar dades en obert. La segona és la realització d’estudis sobre les condicions de vida dels nens, nenes i adolescents de la ciutat amb enfocament d’equitat, així com d’avaluacions sobre polítiques locals que els impacten. El tercer és la posada en obert de microdades d’enquestes de ciutat que permeten explotacions rellevants en clau d’infància i adolescència per possibilitar noves recerques.
En termes comparatius, les taxes de pobresa infantil severa i extrema a la ciutat són significativament menors que a Catalunya (tot i que el llindar de pobresa de Barcelona és més alt). També cal destacar que entre els nens, nenes i adolescents barcelonins la pobresa extrema es redueix més sensiblement que la severa i la moderada.
Un altre tret diferencial a destacar és que els infants i adolescents en situació de pobresa a Barcelona són “menys pobres” que els de Catalunya, és a dir, en conjunt estan més a prop del llindar de pobresa respectiu. Aquestes diferències, molt probablement i gran mesura, s’expliquen pels ajuts econòmics extraordinaris d’emergència social, el Fons d’Infància 0-16, que l’Ajuntament de Barcelona convoca des del 2015.
Cal destacar que la desigualtat de renda entre infants i adolescents, tant a Barcelona com a Catalunya, segueix sent elevada i ho és més que la desigualtat en el conjunt de població. Quan tenim en compte l’impacte dels costos de l’habitatge en les rendes familiars, la desigualtat en la infància encara és més gran. Els problemes de l’habitatge i els seus costos apareixen novament com a problema social de primer ordre i reforça la importància de seguir apostant i invertint en polítiques d’habitatge.
Aquestes dades de ciutat que aporta l’Observatori 0-17 BCN confirmen que la infància i l’adolescència són el grup d’edat econòmicament més vulnerable a la ciutat. Per explicar el problema estructural de la pobresa infantil, cal tenir en compte quatre factors principals: el dèficit històric en inversió en infància de l’Estat i de la Generalitat (molt per sota de la mitjana europea), les retallades en prestacions i serveis bàsics (que encara no s’han revertit), la realitat de la precarietat laboral i el problema dels costos de l’habitatge que afecta de manera especial a les famílies amb fills i filles menors d’edat.
Això posa de manifest que cal seguir prioritzant les polítiques publiques orientades a millorar les condicions de vida i la igualtat d’oportunitats durant la infància i l’adolescència amb polítiques de suport a les famílies, amb coresponsabilitat per part de totes les administracions. En especial, la necessitat d’articular a escala supramunicipal un sistema de garantia de rendes adreçat a les situacions de pobresa que tingui especialment en compte el fet de tenir infants i adolescents a la família, donades les evidències com a factor clau de risc de pobresa.
Paraules claueducació/ infància/