El Paral·lel es dota d’un pla d’usos per garantir l’equilibri entre els usos veïnals i comercials : Servei de Premsa

El Paral·lel es dota d’un pla d’usos per garantir l’equilibri entre els usos veïnals i comercials

24/12/2018



Temps estimat de lectura: 6 minuts

La Comissió de Govern aprova un pla que regula de manera unitària les activitats de concurrència pública i altres comerços de l’avinguda per gestionar els seus efectes sobre l’espai urbà i preservar la convivència ciutadana i la cohesió social

El document busca la implantació d’activitats econòmiques i comercials diferenciades per evitar el monocultiu d’usos de restauració i oci nocturn, i afavorir així la continuïtat dels veïns i veïnes que resideixen a l’avinguda

No es podrà implantar cap establiment en locals contigus a habitatge, i s’introdueixen criteris de distància, densitat i superfície per ordenar correctament i esponjar els comerços

Es defineix una àrea de tractament específic que comprèn les finques amb façana al Paral·lel entre els carrers de Viladomat, Margarit i Cabanes on s’apliquen condicions específiques per posar en valor el caràcter de pol d’atracció cultural de l’àmbit

Barcelona ordena els usos comercials de l’avinguda del Paral·lel. La Comissió de Govern ha aprovat inicialment aquest dilluns un Pla Especial Urbanístic d’Establiments de Concurrència Pública i Altres Activitats d’aquesta via per regular amb una mirada de conjunt els comerços i les noves implantacions. Amb la nova norma es vol garantir l’equilibri d’usos, evitar la gentrificació i preservar el comerç local i de proximitat, l’interès públic, la protecció de l’entorn urbà i la convivència ciutadana.

El Paral·lel és una avinguda singular amb un caràcter propi i complex. Ha funcionat històricament com a eix connector entre els teixits veïnals del Raval, Sant Antoni i el Poble-sec, i és una referència de la ciutat en termes de cultura popular, patrimoni i memòria històrica. Concentra història, identitat i vitalitat ciutadana, i al llarg dels seus 2 km s’hi genera un alt nivell d’activitat econòmica i d’oci.

Aquesta dimensió de ciutat, però, ha de ser compatible amb la importància que té a escala de barri i el seu paper de pont entre barris veïns. Per això, era necessària una reflexió per analitzar l’activitat de pública concurrència que hi ha, quins efectes produeix en els barris que s’hi aboquen i poder elaborar una normativa adequada.

 

Una avinguda amb 107 locals de concurrència pública

Al desembre de 2017, el Govern municipal va dictar una suspensió de llicències per poder estudiar detalladament les característiques i activitats de l’avinguda, i redactar el pla d’usos sense que s’hi produïssin canvis importants.

Durant un any, s’ha fet una anàlisi i diagnosi de l’estat actual de les activitats tenint en compte aspectes com l’estructura urbana del Paral·lel, el patrimoni, el teixit comercial actual, etc. I s’ha pogut comprovar que un de cada tres locals de tota l’avinguda està destinat a activitats de concurrència pública. N’hi ha 107 llicències, que suposa el 33,54% sobre el total de locals (319).

Tot i que el Poble-Sec és on n’hi ha més –50–, a l’àmbit del Paral·lel que dona a Ciutat Vella és on hi ha un percentatge més alt d’activitats de concurrència pública en relació amb la resta de locals –43,24%–, seguit de Sant Antoni –32,54%– i el Poble-sec –32,05%–.

Pel que fa a la tipologia de comerços, la major part de l’activitat de concurrència pública està destinada a l’activitat de restauració –91,59%–. Malgrat es troben repartides al llarg del Paral·lel, les principals concentracions són al tram central, i especialment prop dels carrers del Parlament, de Blai o Nou de la Rambla. Quant a les activitats culturals es concentren a la confluència de Nou de la Rambla i la plaça de la Bella Dorita.

 

Una nova eina per a una distribució esponjada de les activitats

Partint d’aquesta situació, el document esdevé una regulació unitària que té en compte les singularitats i particularitats de cada tram, però mantenint la concepció del Paral·lel com un element amb entitat pròpia.

El pla estableix com ha de ser la implantació d’activitats per garantir-ne una distribució correcta i per gestionar bé els seus efectes sobre l’espai urbà, preservar la convivència ciutadana i la cohesió social.

A més, és una oportunitat per augmentar la diversitat i introduir activitats econòmiques i comercials diferenciades per allunyar-se d’una situació de saturació d’activitats lligades a la restauració i l’oci nocturn, que impedeixen el descans del veïnat. Es tracta d’evitar la substitució i la pèrdua del comerç de proximitat, fet que pot provocar la marxa dels residents.

Des d’aquesta premissa, el pla d’usos regula les activitats de concurrència pública de tot l’àmbit, i també les comercials i altres establiments assimilables que poden tenir un impacte negatiu en la qualitat mediambiental. Concretament:

– Les activitats de concurrència pública: espectacles, esportives, musicals, restauració, de joc i atraccions, culturals i socials i audiovisuals.
– Les activitats comercials: alimentaris, autoserveis, superserveis, supermercat, botigues de conveniència i alimentaris amb degustació.
– Altres establiments: activitats lligades a l’exposició, venda, lloguer i reparació de vehicles, prestació i comercialització de serveis turístics.

 

Condicions d’usos, distàncies, densitat i superfície

Els instruments que utilitza el pla d’usos per regular les activitats són:

– Situació en relació amb l’habitatge: Es prohibeix la implantació de cap establiment en locals contigus a habitatge.

– Situació en relació amb determinats equipaments: Es determinen distàncies mínimes de separació respecte a centres docents, institucionals i sanitaris:
* Jocs d’atzar i recreatius: a 100m.
* Sales d’exhibició sexual i material pornogràfic, i de prostitució: a 200m.

– Situació en relació amb altres establiments: Perquè no s’acumulin establiments que perjudiquin la qualitat ambiental de l’espai públic, s’aplica:
* Una condició de densitat lineal en radi de 150m a les activitats més susceptibles de propiciar aquesta problemàtica. Aquest paràmetre, a més, se suma a una altra condició de número màxim d’establiments, que s’aplica a dos grups d’activitats diferents:
_ Activitats de restauració i comerç alimentari amb degustació: màxim de 5 establiments.
_ Activitats de restauració, comerç alimentari amb degustació, activitats musicals, plats preparats, autoserveis i botigues de conveniència: màxim d’establiments és de 7.

* Una condició de distàncies mínimes entre establiments de la mateixa classificació:
_ 100m: Exhibició o espectacles en recintes coberts (cinema, teatre, concerts, etc.)
_ 200m: Activitats esportives (excepte els centres de gimnàstica, aeròbic o similars), activitats musicals, venda de caramels i gelats, exposició i venda o lloguer de bicicletes i de vehicles de mobilitat personal.
_ 400m: Centres de gimnàstica, aeròbic o similars, jocs i atraccions (exceptuant ludoteques), karaokes, bodegues, autoserveis, superserveis, supermercats, botigues de conveniència, exposició i venda o lloguer de motos i complements, manteniment i reparació de vehicles de motor i material de transport, i serveis turístics (menys magatzem temporal de mercaderies no perilloses obert al públic).

– Superfície: Per evitar molèsties en l’entorn, s’estableix una limitació de 150 m2 de superfície útil destinada al públic als establiments d’activitats musicals (excepte sales d’exhibició sexual i locals de prostitució), jocs i atraccions (menys ludoteques) i karaokes.

– Doble porta d’accés: Per a la instal·lació de qualsevol nova activitat musical o de joc i atraccions (excepte ludoteques), o reformes que impliquin modificar substancialment el local, serà obligatori habilitar una doble porta per accedir a l’interior. Amb això, es vol disminuir el soroll i les molèsties produïdes als residents.

– Centres de gimnàstica, aeròbic o similars, només en planta baixa: Només es podran ubicar a la planta baixa de l’edifici, en contacte amb el carrer.

 

Tractament específic per a l’àmbit més cultural del Paral·lel

A més de les regulacions anteriors, el pla d’usos defineix una àrea de tractament específic que es correspon a la zona on es concentra la major part d’activitats culturals. En concret, són les finques amb façana al Paral·lel entre els carrers de Viladomat, Margarit i Cabanes, on s’ubiquen locals teatrals i musicals de referència a la ciutat.

S’hi apliquen condicions diferents per posar en valor el caràcter de pol d’atracció cultural de l’àmbit. Tenen a veure amb les activitats complementàries que es desenvolupin en els establiments de cinema, teatre, audició, concerts, exposicions, museus, clubs socials privats i centres de difusió cultural.

Les activitats complementàries quedaran excloses del compliment de les condicions genèriques d’emplaçament sempre que siguin bars o bars amb restauració. L’accés al públic no podrà ser directe des de la via pública, i s’haurà de respectar alhora el règim horari sectorial propi de l’activitat complementària i el de l’activitat principal.

El bar no podrà tenir cap element publicitari o identificador visible des de l’exterior de l’establiment, i estarà destinat exclusivament als clients i usuaris de l’establiment principal. La superfície no podrà superar el 35% de la de tot l’establiment principal i serà d’un màxim de 200 m2.

Més enllà dels criteris de l’activitat complementària, les activitats musicals d’aquesta zona –excepte les discoteques– no hauran de complir la condició de distància lineal, i podran tenir una superfície destinada al públic de 200 m2 en lloc de 150m2. Finalment, no s’admetran les activitats esportives, jocs d’atzar, recreatius i atraccions (excepte les ludoteques).

 

 





Paraules clau
mobilitat/ urbanisme/ Urbanisme i Mobilitat/