L’Ajuntament obre 13 expedients sancionadors a propietaris d’habitatges protegits per no viure-hi i mantenir-los buits : Servei de Premsa

L’Ajuntament obre 13 expedients sancionadors a propietaris d’habitatges protegits per no viure-hi i mantenir-los buits

09/01/2019



Temps estimat de lectura: 4 minuts

Ha iniciat un programa d’inspecció i sanció dels 16.000 habitatges que encara conserven la qualificació de protecció oficial a Barcelona, en concertació amb la Generalitat de Catalunya, com a administracions competents en la matèria, i per promoure la funció social de la propietat de l’habitatge

L’Ajuntament reclama Govern de la Generalitat i al Parlament de Catalunya que els habitatges que construeix l’administració pública mantinguin la seva qualificació com a protegits de manera indefinida i es conservin com a parc destinat a polítiques socials, en garantia del compliment del principi de solidaritat urbana

L’Ajuntament de Barcelona té en marxa 13 procediments sancionadors contra els propietaris de pisos de protecció oficial (els anomenats HPO), en detectar que no hi viuen, i que a més a més els mantenen buits o bé els lloguen sense l’autorització de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i a preus per sobre del que aquest organisme hauria d’establir com a màxim en cas d’autoritzar-ho.

Aquesta acció que promoguda per l’Ajuntament de Barcelona i que duu a terme la Unitat de Disciplina d’Habitatge de l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona, forma part d’un programa d’inspecció i control del parc d’habitatges de protecció oficial inèdit fins ara a Catalunya, en compliment de la funció social de la propietat de l’habitatge propugnada en l’article 5.2.d) de la Llei 18/2007, de 28 de desembre del dret a l’habitatge.

Per altra banda, l’acció es duu a terme en concertació amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, ens depenent de la Generalitat, i d’acord amb el principi de subsidiarietat en l’exercici de la competència sancionadora que reconeix l’article 130.5 de l’esmentada Llei del dret a l’habitatge, que prima l’actuació de l’administració més propera al ciutadà, i que regeix les relacions interadministratives.

A través d’aquest programa està previst comprovar si es compleix la normativa en els 16.000 habitatges que encara tenen protecció oficial a la ciutat de Barcelona. De moment, ja se n’han visitat al voltant de 1.500 i fruit d’aquest treball han estat incoats aquests 13 expedients sancionadors (oberts més un altre que ja ha quedat resolt), en comprovar que en aquests pisos que encara resten protegits, no hi viuen les famílies que en el seu dia en van ser adjudicatàries. Aquests pisos es troben en els districtes de Ciutat Vella (3 casos), Sants-Montjuïc (1 cas), Horta-Guinardó (2 casos), Nou Barris (4 casos), Eixample (1 cas) i Sant Martí (3 casos).

Quan detecta habitatges buits, l’Ajuntament el que fa és iniciar tot un seguit de diligències prèvies, per intentar localitzar els propietaris d’aquests habitatges i per determinar per quines circumstàncies els habitatges es troben buits, atès que la Llei del dret a l’habitatge abans esmentada estableix la obligació que els habitatges de protecció oficial es destinin a residència habitual de les persones que en són adjudicatàries i propietàries. Només en casos excepcionals, i de manera transitòria, quan els adjudicataris acreditin la impossibilitat d’utilitzar l’habitatge per viure-hi, se’ls pot autoritzar a no viure-hi i fins i tot a llogar-lo. Però el preu del lloguer l’ha de fixar l’administració competent que en aquest cas és l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Les sancions que preveu la normativa per l’incompliment d’aquestes normes, que es considera infracció molt greu a la Llei del dret a l’habitatge, pot suposar multes econòmiques molt elevades, que poden anar dels 90.001 als 900.000€.

Això no obstant, la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona amb el desplegament d’aquest programa no és en cap cas recaptatòria, sinó que el que es pretén és que aquests habitatges que es troben buits, tornin a recuperar el seu ús social.

 

Un expedient ja s’ha resolt

A més dels 13 expedients oberts, i fruit també d’aquest programa, l’Ajuntament ja ha resolt un expedient sancionador contra propietaris d’un habitatge de protecció oficial del carrer del Doctor Aiguader, en aquest cas per dues infraccions molt greus: per no viure i per destinar-lo a lloguer sense la corresponent autorització de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i a un preu molt per sobre del que se li hauria autoritzat.

La suma de la sanció que imposa l’Ajuntament per aquest cas és de 180.000 euros. La sanció també inclou l’obligació de retornar a l’administració les quantitats percebudes en concepte de lloguer que estaven per sobre del permès, és a dir, un total de 16.048 euros, a més de la sanció.

Aquests habitatges de protecció oficial construïts als anys noranta al barri de la Barceloneta, al carrer del Doctor Aiguader, mantenen la seva qualificació d’habitatge de protecció oficial durant 30 anys. Mentre conservin aquesta qualificació els seus propietaris resten sotmesos a tot un seguit de condicionants legals. Això no obstant, l’Ajuntament de Barcelona considera que la pèrdua del règim de protecció de l’habitatge construït amb finançament públic s’hauria d’acabar, per evitar la pèrdua de parc destinat a polítiques socials, i per contribuir a complimentar el principi legal de solidaritat urbana, que exigeix el destí a aquest fi del 15% del total dels habitatges principals existents a Barcelona.

Per tant, des de l’Ajuntament de Barcelona es reclama al Govern i al Parlament de Catalunya que l’habitatge de protecció oficial sigui conservat com a tal de manera indefinida i que la Generalitat per assolir una eficàcia administrativa més gran per complimentar la funció social de la propietat, pugui reforçar i complementar l’acció de l’Ajuntament en l’exercici de la competència sancionadora per vulneració del règim jurídic dels habitatges de protecció oficial.





Paraules clau
habitatge/